Vlad Țepeș: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Es desfà la revisió 12252188 de 62.82.26.130 (Discussió)
Línia 1: Línia 1:
axel marico ros
[[Fitxer:Vlad tepes.jpg|thumbnail|250px|right|Vlad Ţepeş]]
[[Fitxer:Vlad tepes.jpg|thumbnail|250px|right|Vlad Ţepeş]]
'''Vlad Ţepeş''' o '''Vlad III''' (en català Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]].
'''Vlad Ţepeş''' o '''Vlad III''' (en català Vlad l'Empalador) ([[1431]]–[[1476]]) fou un [[voivoda]] ([[príncep]]) de [[Valàquia]], entre els anys 1448, [[1456]]-[[1462]] i [[1476]].

Revisió del 17:38, 15 oct 2013

Vlad Ţepeş

Vlad Ţepeş o Vlad III (en català Vlad l'Empalador) (14311476) fou un voivoda (príncep) de Valàquia, entre els anys 1448, 1456-1462 i 1476.

Era fill de Vlad II de Valàquia, conegut com a Vlad Dracul, (Vlad el Drac), príncep de Valàquia també, que va formar part de l'Orde del Drac. Com la pràctica totalitat dels senyors de l'època sotmesos al Imperi Otomà, va rebre educació a Istanbul.

A la mort del seu pare Vlad II i amb l'ajut de les tropes turques va fer-se amb el control de Valàquia, a la ribera esquerra del Danubi, declarant-se tributari de Mehmet II el 1460 pel Tractat d'Andrianòpolis.[1] Posteriorment va canviar de bàndol i rebent el suport dels hongaresos va lluitar contra els turcs per alliberar el seu principat de la dominació otomana, amb mètodes que la llegenda afirma fóren cruents i despiadats, i que li valen valdre el mal nom de Ţepeş que alguns estudiosos volen derivar de ţeapa, "estaca". I, d'allí, Vlad seria "l'Empalador" (l'empalament fou un molt antic mètode de tortura i execució relativament comú fins ben entrat el segle XVII a l'Europa central). Com que Vlad III s'oposava al control que els hongaresos volien exercir a llurs dominis, va intentar lliurar-se del seu control, però aquests el varen empresonar a Buda durant deu anys. Quan fou alliberat l'any 1476 va recuperar el tron de Valàquia, però el mateix any fou mort pels otomans, ja que veien en ell un ferm obstacle al seu domini de la zona.

La llegenda de Dràcula

El mite de Vlad l'Empalador va servir a Bram Stoker com a insipiració, molt vaga i llunyana, a l'hora d'escriure la seva novel·la Dràcula, així com la figura d'Elisabet Bathory, una noble del segle XVII, que bebia sang de noies verges, sota la creença d'obtenir així la vida de les noies a les que extreien la sang.

Tot i que el llibre l'hem d'enquadrar com una obra romàntica de començaments de segle XIX, es vol basar en un mite que l'autor desconexia del tot. El relat de Stoker parla d'un príncep de Transilvània. Vlad Ţepeş, tot i néixer a la ciutat de Sighişoară, mai no va governar en aquesta regió (ja que la mateixa es trobava sota domini de la noblesa hongaresa transsilvana), si no al sud, al Principat de Valàquia (que està integrat per les regions de Oltènia i Muntènia). D'altra banda, tot i la seva suposada crueltat, Vlad Ţepeş va ser un príncep del seu temps, i es va destacar per ser un aferrissat fidel del cristianisme ortodox, implantant un règim dur, basat en un concepte molt particular de justicia divina, que defensava als justos i castigava als pecadors. Bram Stoker també es va equivocar al posar nom al seu vampir, ja que al parlar de Dràcula, al·ludia a Vlad Dràcul (Vlad el Drac) que tenia aquest apellatiu al pertànyer com a cavaller a l'Orde del Drac, tot referint-se al seu fill Vlad Ţepeş.

Referències

  1. (anglès) Karl Marx, Eleanor Marx Aveling, Edward Bibbins Aveling, The eastern question p.404


Precedit per:
Vlad II
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1448
Succeït per:
Vlad II
Precedit per:
Vlad II de Valàquia
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1456-1462
Succeït per:
Radu cel Frumos
Precedit per:
Basarab Laiotă cel Bătrân
Voivoda de Valàquia
Estendard de Valàquia

1476
Succeït per:
Basarab Laiotă cel Bătrân
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vlad Țepeș


Plantilla:Enllaç AD