Renat Nelli: diferència entre les revisions
m Bot: Traient 6 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2304284 |
m Corregit: à, que es feu famós per -> à, que es féu famós per |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Renat Nelli''' ([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un escriptor [[occità]], que es |
'''Renat Nelli''' ([[Carcassona]], [[20 de febrer]] de [[1906]] – [[11 de març]] de [[1982]]) fou un escriptor [[occità]], que es féu famós per la seva contribució als estudis del [[catarisme]]. Durant la [[Occitània sota el règim de Vichy|França de Vichy]] col·laborà amb la [[Resistència francesa|Resistència]] i el [[1945]] fou un dels fundadors de l'[[Institut d'Estudis Occitans]], participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a ''Le génie d'oc et l'homme méditerranéen'' (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a [[Paul Valéry]]— i tasca crítica (''Fragment d'une métaphysique d'oc''). Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels [[càtars]] i dels [[trobadors]]. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre. |
||
== Obres == |
== Obres == |
||
Revisió del 23:50, 15 oct 2013
Renat Nelli (Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un escriptor occità, que es féu famós per la seva contribució als estudis del catarisme. Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc). Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels càtars i dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.
Obres
- Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
- Arma de vertat (1952)
- Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
- Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
- Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)