Amr ibn al-As: diferència entre les revisions
+ ref |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
== Conquesta àrab d'Egipte == |
== Conquesta àrab d'Egipte == |
||
{{AP|Conquesta àrab d'Egipte}} |
{{AP|Conquesta àrab d'Egipte}} |
||
Després va anar a |
Després va [[Conquesta àrab d'Egipte|anar a Egipte]],<ref name=TIS>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The Islamic Review |url=http://books.google.es/books?id=6VDoAAAAMAAJ&q=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&dq=Ibn+Abd+al-Hakam+will+send+you+any+reinforcements&hl=ca&sa=X&ei=rdxZUdfBJdK7hAe66YHAAQ&ved=0CC8Q6AEwAA |llengua=anglès |editorial=Khwajah Kamal al-Din |volum=vol. |data=1958 |pàgines=27 |isbn=}}</ref> segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'[[Úmar ibn al-Khattab]] o sota ordres d'aquest. El [[640]] els bizantins foren derrotats a [[Heliòpolis (antic Egipte)|Heliòpolis]]; Amr va rebre reforços dirigits per [[Az-Zubayr ibn al-Awwam]]. El [[641]] va [[setge d'Alexandria d'Egipte|ocupar Babilònia]], i el [[642]] va [[setge d'Alexandria|entrar a Alexandria]]. Al general se li deu la fundació de [[Fustat]] o Misr el [[641]]. |
||
El [[645]], poc després de pujar al califat [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc [[Abd-Al·lah ibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[As-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi-Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la [[batalla de Siffín]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836 |isbn=1598843370}}</ref> Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat [[Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat. |
El [[645]], poc després de pujar al califat [[Uthman ibn Affan]], aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc [[Abd-Al·lah ibn Sad]] (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant ([[646]]), i es va retirar a les seves terres d'[[Adjlan]] i [[As-Sab]] on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a [[Talha ibn Ubayd-Al·lah]] i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota [[Alí ibn Abi-Tàlib]], quan aquest es va haver d'enfrontar a [[Muàwiya ibn Abi-Sufyan]], va optar obertament per aquest darrer, com [[Busr ibn Abi-Artat]], i va dirigir la cavalleria siriana a la [[batalla de Siffín]] el [[657]]. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mikaberidze |nom=Alexander |títol=Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia |url=http://books.google.es/books?id=jBBYD2J2oE4C&pg=PA836&lpg=PA836&dq=malik+siffin&source=bl&ots=MF7HS47BrI&sig=VjZQnuROvyscllD5ycc_aTJxUDc&hl=ca&sa=X&ei=xB9SUJ7xNMixhAed_oDwBQ&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=malik%20siffin&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=p.836 |isbn=1598843370}}</ref> Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat [[Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq]], que fou derrotat ([[658]]) i executat. |
||
Revisió del 06:18, 20 oct 2013
Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com Amr ibn al-As (en àrab: عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī), (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.
Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam el 632. Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà,[1] i va prendre part a la batalla d'Ajnadayn[2] el 30 de juliol del 634 i la batalla del Yarmuk, del 15 al 20 d'agost del 636.[3]
Conquesta àrab d'Egipte
Després va anar a Egipte,[4] segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordres d'aquest. El 640 els bizantins foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.
El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656), cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i As-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffín el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.[5] Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.
L'arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.
Referències
- ↑ Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002, p.411. ISBN 1931956618.
- ↑ Different Aspects of Islamic Culture: Vol.3: The Spread of Islam Throughout the World (en anglès). UNESCO, 2012, p.189. ISBN 9231041533.
- ↑ McAllister, Stuart E. The Sword and Shield of God: Byzantine Strategy and Tactics Under Heraclius During the Last Persian War and First Arab War (en anglès). ProQuest, 2007, p.44-45. ISBN 0549469702.
- ↑ The Islamic Review (en anglès). vol.. Khwajah Kamal al-Din, 1958, p. 27.
- ↑ Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370.