Talbot-Lago: diferència entre les revisions
m Corregit: patir un col.lapse econòmic -> patir un col·lapse econòmic |
m Corregit: risi post-bèl.lica i ser aut -> risi post-bèl·lica i ser aut |
||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
Després de la II Guerra Mundial, es derrolló un motor de sis cilindres i 4483cc pel model Grand Sport 26CV. Un altre model, nomenat Llac Sport (1954-1957) emprava un motor Maserati. Els models Llac America posteriors (1957-1959) van emprar motors BMW de 2,6 o 2,7 litres, o motors Simca. |
Després de la II Guerra Mundial, es derrolló un motor de sis cilindres i 4483cc pel model Grand Sport 26CV. Un altre model, nomenat Llac Sport (1954-1957) emprava un motor Maserati. Els models Llac America posteriors (1957-1959) van emprar motors BMW de 2,6 o 2,7 litres, o motors Simca. |
||
Aquests vehicles de sèrie aconseguien els 190 km / h sense preparacions. L'any 1947, els Talbot Llac Gran Sport, van guanyar el Gran Premi de França de 1947 i les 24 Hores de Le Mans de 1950. |
Aquests vehicles de sèrie aconseguien els 190 km / h sense preparacions. L'any 1947, els Talbot Llac Gran Sport, van guanyar el Gran Premi de França de 1947 i les 24 Hores de Le Mans de 1950. |
||
En ser època de crisi post-bèl |
En ser època de crisi post-bèl·lica i ser automòbils de luxe, les polítiques d'impostos establertes a França van fer que l'empresa (igual que altres marques de vehicles d'alta gamma com Hotchkiss, Delahaye i Lagonda) comencés a tenir seriosos problemes financers que van acabar el 1959 amb la compra de la Talbot-Lago per part de la llavors pròspera Simca. (Simca va ser posteriorment absorbida per Chrysler el 1963, i va passar a ser coneguda com a Chrysler França en 1970). |
||
Els Talbot-Llacs s'han convertit en automòbils molt valorats en diverses subhastes, assolint valors de 3.685.000 $ en la subhasta Pebble Beach de 2005 per un T150-C Llac Speciale Teardrop Coupe de 1938. El mateix any, la licitació més alta en una subhasta a Christie's per un Talbot-Lago T150 C-SS Teardrop Coupe de 1937 amb carrosseria de Figoni i Falaschi aconseguir la xifra de 3.535.000 $. |
Els Talbot-Llacs s'han convertit en automòbils molt valorats en diverses subhastes, assolint valors de 3.685.000 $ en la subhasta Pebble Beach de 2005 per un T150-C Llac Speciale Teardrop Coupe de 1938. El mateix any, la licitació més alta en una subhasta a Christie's per un Talbot-Lago T150 C-SS Teardrop Coupe de 1937 amb carrosseria de Figoni i Falaschi aconseguir la xifra de 3.535.000 $. |
||
Revisió del 07:10, 20 oct 2013
Talbot-Lago va ser un constructor francès de cotxes amb seu a Suresnes, Seine. Va fabricar també monoplaces per competicions automobilístiques que van arribar a disputar curses a la Fórmula 1.
STD (Sunbeam-Talbot-Darracq) va patir un col·lapse econòmic l'any 1935 i va ser reorganitzada per Anthony Lago passant a dir-se Talbot-Lago.
Va competir al campionat del món de la Fórmula 1 de forma privada, sense representació oficial de la fàbrica, amb pilots com Philippe Étancelin, Louis Chiron o Louis Rosier. Van disputar curses de les temporades 1950, 1951 i 1952.
Palmarès a la F1
- Curses: 13
- Victòries: 0
- Podiums: 0
- Punts: 20
Els començaments
1950 Talbot-Lago T26 Grand Sport, carrossat per Jacques Saoutchik, Paris.
Talbot-Lago T26 ca. 1950.
El grup STD (Sunbeam-Talbot-Darracq) va fer fallida el 1935. L'empresa Talbot francesa va ser adquirida i reorganitzada per Anthony Llac i des de llavors va emprar el nom Talbot-Lago. (Al mateix temps, els béns britànics de Talbot van passar al control del grup Rootes, finalitzant així l'ús paral.lel de la marca Talbot a França i al Regne Unit.)
[Edita] Període entreguerres
Lago va ser un enginyer excel·lent, que va desenvolupar el motor sis cilindres existent per aconseguir un motor de quatre litres de desplaçament amb càmeres de combustió hemisfèriques (que donava 160 CV), tot i tenir l'arbre de lleves en el bloc. Així mateix va desenvolupar una la caixa de canvis preselectiva tipus Wilson de quatre marxes endavant i marxa enrere. Amb aquest motor gairebé sense preparar i muntats sobre unes carrosseries monoplaces, van aconseguir guanyar (1 º, 2 º i 3 º) al Gran Premi de França de 1937, guanyant també els Grans Premis de Marsella i Tunísia, i el Tourist-Trophy d'aquest mateix any . Els models T150 coupé van ser realitzats per excel.lents carrossers com Figoni & Falaschi or Saoutchik. [Edita] Després de la II Guerra Mundial
Fitxer: Talbot Lago GP.jpg 1950 Talbot-Lago T26 Grand Prix car. Després de la II Guerra Mundial, es derrolló un motor de sis cilindres i 4483cc pel model Grand Sport 26CV. Un altre model, nomenat Llac Sport (1954-1957) emprava un motor Maserati. Els models Llac America posteriors (1957-1959) van emprar motors BMW de 2,6 o 2,7 litres, o motors Simca. Aquests vehicles de sèrie aconseguien els 190 km / h sense preparacions. L'any 1947, els Talbot Llac Gran Sport, van guanyar el Gran Premi de França de 1947 i les 24 Hores de Le Mans de 1950. En ser època de crisi post-bèl·lica i ser automòbils de luxe, les polítiques d'impostos establertes a França van fer que l'empresa (igual que altres marques de vehicles d'alta gamma com Hotchkiss, Delahaye i Lagonda) comencés a tenir seriosos problemes financers que van acabar el 1959 amb la compra de la Talbot-Lago per part de la llavors pròspera Simca. (Simca va ser posteriorment absorbida per Chrysler el 1963, i va passar a ser coneguda com a Chrysler França en 1970). Els Talbot-Llacs s'han convertit en automòbils molt valorats en diverses subhastes, assolint valors de 3.685.000 $ en la subhasta Pebble Beach de 2005 per un T150-C Llac Speciale Teardrop Coupe de 1938. El mateix any, la licitació més alta en una subhasta a Christie's per un Talbot-Lago T150 C-SS Teardrop Coupe de 1937 amb carrosseria de Figoni i Falaschi aconseguir la xifra de 3.535.000 $.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Talbot-Lago |