Oceanografia

L'oceanografia De vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.

La paraula «oceanografia» fou encunyada per primer cop l'any 1584, del francès océanographie, però va tenir una vida curta. A l'any 1880 retorna l'alemany com oceanographie. En aquesta mateixa època sorgien correlativament en altres llengües oceanography, en anglès; oceanografía, en espanyol. En la llengua portuguesa, la paraula oceanografia apareix al final del segle XIX.

Ciències del mar és una llicenciatura que consta de 5 cursos. S'imparteixen les assignatures de biologia marina, matemàtiques, estadística, oceanografia física (descriptiva), mètodes en oceanografia, química de les dissolucions aquoses, mecànica de fluids geofísics, microbiologia i parasitologia, geofísica, sedimentologia i paleontologia marina, tectònica de plaques, dinàmica marina i oceanografia química durant el primer cicle (3 anys); i aqüicultura, oceanografia ambiental, planificació i gestió del medi marí i litoral, enginyeria de costes, medi ambient i contaminació del medi marí, explotació i economia de recursos marins, recursos minerals marins i instal·lacions marines durant el segon cicle (2 anys). De moment, aquesta llicenciatura només s'imparteix a les universitats de Vigo, Cadis, Sevilla, las Palmas de Gran Canaria i Alacant.

La vocació de científic marí normalment està relacionada amb la variant de biologia marina, però no només hi han peixos al mar. Tenint en compte que el 70% del planeta terra l'ocupen mars i oceans és lògic pensar que moltes de les respostes en quan la dinàmica del planeta les podem trobar al mar, per no dir totes. Per exemple, en el cicle hidrològic i els diferents cicles de diferents compostos químics tant importants per la nostra biosfera com el diòxid de carboni el mar te un important paper com a reservori i distribució espacial d'aquests elements. El clima, des del regional fins el global, està controlat per la presència o no del mar i les seves corrents marines que ajuden a distribució de la calor entre zones separades per milers de quilòmetres. En l'àmbit de la geologia també el mar és objecte d'estudi, ja que la major part del material sedimentari provinent de l'erosió i transport als continents és dipositat a les conques marines donant a lloc a un important registre geològic.

Branques de l'oceanografia

Existeixen cinc branques principals de l'oceanografia: oceanografia física, oceanografia química, oceanografia biològica, oceanografia geològica i oceanografia meteorològica.

Oceanografia física

L'oceanografia física és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la física, estudia les estructures de l'aigua de mar a diverses escales d'espai i temps, els moviments que experimenta aquesta mateixa aigua i les forces que els generen. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi d'energia i matèria entre l'oceà i l'atmosfera i entre l'oceà i la terra ferma.

Oceanografia química

L'oceanografia química és la disciplina que, emprant els coneixements i metodologia propis de la Química, estudia les concentracions, reaccions i comportament dels diversos elements i compostos en l'aigua de mar així com la seva participació en els processos que configuren els cicles biogeoquímics. També és objecte d'aquesta disciplina el bescanvi de matèria entre l'oceà i l'atmosfera, entre l'aigua i els fons oceànics i entre l'oceà i la terra ferma. L'oceanografia química també és denominada química marina tot i que existeix un lleuger matis entre ambdues denominacions que te a veure amb l'estratègia de treball i el caràcter multidisciplinari de l'oceanografia química. Sovint l'oceanografia química es pot confondre amb la biogeoquímica marina. A més es profunditza en las alteracions que sofreix el mar, per efecte de l'addició de substancies orgàniques i inorgàniques derivades de l'activitat humana, coneguda com a contaminació marina.

Oceanografia biològica

Considera assignatures que es refereixin al coneixement i comprensió dels sistemes i processos biològics del mar, sent els seus aspectes essencials, l'estructura dels ecosistemes i el flux biològic de l'energia i de la matèria, en relació amb diversos factors ambientals naturals i artificials. Aquestes assignatures es preocupen dels aspectes ecològics de la vida marina en oceans oberts, zones costeres i estuaris.

Oceanografia geològica

Aquesta àrea curricular té relació amb les assignatures que estudien la part sòlida de la superfície terrestre coberta per l'aigua de mar, les illes oceàniques i les zones costaneres. S'inclou també l'estudi dels processos costaners, marges continentals, conques oceàniques, sediments del fons i tectònica de plaques.

Oceanografia meteorològica

Aquesta branca de l'oceanografia es dedica a la interacció de l'atmosfera i l'oceà amb la hidrosfera.

Vegeu també

• Picnoclina

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oceanografia