Roger Alier i Aixalà: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
→Biografia: neutralitat |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Roger Alier.JPG|thumb|Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011]] |
[[Fitxer:Roger Alier.JPG|thumb|Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011]] |
||
'''Roger Alier i Aixalà''' (Los Teques, Miranda, [[Veneçuela]], [[28 de juliol]] de [[1941]]) és un [[historiador]] i [[crític musical]].<ref>{{GEC|0002638}}</ref> |
'''Roger Alier i Aixalà''' (Los Teques, Miranda, [[Veneçuela]], [[28 de juliol]] de [[1941]]) és un [[historiador]] i [[crític musical]].<ref>{{GEC|0002638}}</ref> |
||
== Biografia == |
== Biografia{{CN|data=octubre de 2013}} == |
||
Fill del prestigiós psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]], exiliat a Veneçuela, es va traslladar amb els seus pares a [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] on va fer l'escola primària en [[anglès]] i en [[holandès]], fonament d'un ampli poliglotisme que caracteritza i condiciona la seva personalitat. El [[1951]] es traslladà a [[Barcelona]] on més tard estudià [[piano]] al [[Conservatori del Liceu]] i la carrera d'Història Moderna. Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan-Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué |
Fill del prestigiós psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]], exiliat a Veneçuela, es va traslladar amb els seus pares a [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] on va fer l'escola primària en [[anglès]] i en [[holandès]], fonament d'un ampli poliglotisme que caracteritza i condiciona la seva personalitat. El [[1951]] es traslladà a [[Barcelona]] on més tard estudià [[piano]] al [[Conservatori del Liceu]] i la carrera d'Història Moderna. Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan-Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' ([[1979]]), aportació fonamental{{CN|data=octubre de 2013}} al coneixement de la història de la música a Catalunya, publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig'' (1975). |
||
En el període [[1971]]-[[1977]] fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música. |
En el període [[1971]]-[[1977]] fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música. |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
La seva constant tasca de conferenciant, documentat i extraordinàriament amè, l'ha convertit en una de les figures de referència en el món de l'òpera a Catalunya, i en un dels màxims responsables del renaixement al nostre país de l'afecció a l'òpera entre un públic que supera el cercle estret de les minories. |
La seva constant tasca de conferenciant, documentat i extraordinàriament amè, l'ha convertit en una de les figures de referència en el món de l'òpera a Catalunya, i en un dels màxims responsables del renaixement al nostre país de l'afecció a l'òpera entre un públic que supera el cercle estret de les minories. |
||
Recentment ha publicat un llibre dedicat a la Zarzuela, gènere "chico" espanyol amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l'autor. |
Recentment ha publicat un llibre dedicat a la Zarzuela, gènere "chico" espanyol amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l'autor. |
||
==Bibliografia== |
==Bibliografia== |
||
Revisió del 17:46, 26 oct 2013
Roger Alier i Aixalà (Los Teques, Miranda, Veneçuela, 28 de juliol de 1941) és un historiador i crític musical.[1]
Biografia
Fill del prestigiós psiquiatra Joaquim Alier i Gómez, exiliat a Veneçuela, es va traslladar amb els seus pares a Estats Units, Austràlia, Nova Guinea i l'illa de Java on va fer l'escola primària en anglès i en holandès, fonament d'un ampli poliglotisme que caracteritza i condiciona la seva personalitat. El 1951 es traslladà a Barcelona on més tard estudià piano al Conservatori del Liceu i la carrera d'Història Moderna. Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista Joan-Pau Canals i Martí, baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi Els orígens de l'òpera a Barcelona (1979), aportació fonamental al coneixement de la història de la música a Catalunya, publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb Montserrat Albet una Bibliografia crítica de la Festa o Misteri d'Elig (1975).
En el període 1971-1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la Gran Enciclopèdia Catalana, on col·laborà estretament amb Max Cahner. Ha estat crític de la revista Serra d'Or, del diari Avui, i des del 1987 és crític d'òpera de La Vanguardia i posteriorment de El País. Des de 1979 és professor de la Universitat de Barcelona d'Història de la Música on el 1987 guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música.
Dirigí (1980-1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de Bach, A.Scarlatti, etc. i una col·lecció de traduccions de llibrets d'òpera amb títols de Mozart, Cimarosa, Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Puccini entre d'altres. L'any 1991 fou el fundador de la revista Òpera Actual, molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any 2000 i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista Opera de Londres.
Ha publicat diversos llibres sobre el Gran Teatre del Liceu, una biografia detallada de Luciano Pavarotti (2005) i un ampli Diccionario de la ópera (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català Gran Teatre del Liceu de c. 1850, manuscrit de la Biblioteca de Catalunya. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al Teatre Principal de Barcelona (1998-1999), i al Teatre d'òpera de la Casa dels Músics (1999-2000).
Amb Marcel Gorgori va protagonitzar un programa televisiu d'òpera al Canal 33 i posteriorment un programa de radio dedicat a les grans veus a Catalunya Música. Actualment, cada dimecres a les 23 h, també amb Marcel Gorgori i a Catalunya Música, presenta els millors moments de la història del gènere al programa Històries de l'Òpera.
És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Catalunya, i professor a l'Escola d'Òpera de Sabadell.
La seva constant tasca de conferenciant, documentat i extraordinàriament amè, l'ha convertit en una de les figures de referència en el món de l'òpera a Catalunya, i en un dels màxims responsables del renaixement al nostre país de l'afecció a l'òpera entre un públic que supera el cercle estret de les minories.
Recentment ha publicat un llibre dedicat a la Zarzuela, gènere "chico" espanyol amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l'autor.
Bibliografia
Llibres
- L'òpera a Barcelona. Orígens (...) segle XVIII (1990)
- Historia del Gran Teatro del Liceo (1982-83) editat per La Vanguardia.
- El Gran Teatro del Liceo (1991) amb Francesc X. Mata. Ed. Empúries.
- Història de l'òpera italiana (1992) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Ed. Empúries.
- Diccionario de la ópera (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).
- El Gran Teatre del Liceu (2000) publicat per Carroggio.
- Historia de la ópera (2000, Robin Book).
- La discoteca ideal de la ópera (2001) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière
- Cinc cèntims d'òpera (2002), amb Marcel Gorgori.
- Sotto voce (2003)
- Paraula d'òpera (2003), amb Marcel Gorgori.
- Qué es esto de la ópera (2004, Robin Book).
- Diccionario de la ópera (2007, Robin Book).
- El Trobador. Retrat de Josep Carreras (2007, Edicions DAU).
- Zarzuela. La (tela): La historia, los compositores, los intérpretes y los hitos del género lírico español (2011, Robin Book).
Articles
Enllaços externs
- Històries de l'òpera, presentat per Roger Alier
- Històries de l'òpera: al Liceu, amb Roger Alier
- Històries de l'òpera: al Liceu: Bicentenari Verdi i Wagner
Referència
- ↑ «Roger Alier i Aixalà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.