Nizwa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 13:15, 1 nov 2013

Nizwa és una ciutat i oasi del centre d'Oman, antiga capital del imamat d'Oman. Està dividida en la vila baixa fortificada (Nizwat al-Sufala) i una vila alta també fortificada /Nizwat al-Alaya o Samad al-Kindi) situada una a cada costat del riu uadi Kalbi. La gran mesquita local a Nizwat al-Sufala era el lloc de proclamació tradicional dels imams; allí prop hi havia el mercat i el castell, rectangular amb una torre circular (anomenada Kala) de 43 metres de diàmetre, que és la torre antiga més alta d'Oman i que s'atribueix al sultà yarúbida Sayf ibn Sultan (+ 1649); la torre es va construir en 12 anys i defensava l'accés al interior del país pel uadi Samail (que portava a la Batina, a la costa). L'oasi té almenys 25.000 palmeres.

Abans de l'islam la ciutat fou la seu dels prínceps locals al-Djulanda. Va mantenir importància durant segles sent progressivament suplantada per Rustak i per Masqat, però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura ibadita. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. Al-Mukadasi l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país junt amb Masqat, Sawhar i Djulfar. Al-Idrisi l'esmenta sense donar detalls; Yaqut al-Hamawí al segle XII diu ^{[cal citació]}que era el centre d'una regió muntanyosa amb nombroses viles dependents algunes força grans, i totes dominades per l'ibadisme. Sota els nabhànides la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins al inici del segle XVII quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també altres com els Banu Hina i fins i tot els Al Bu Said.

El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1913 les tribus, malcontentes amb el sultà de Masqat, van proclamar imam a Salim ibn Rashid al-Kharusi que va tenir el suport de les confederacions tribals dels al-Ghafiri i els hinawi; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins el 1955 quan les forces britàniques en nom del sultà Said ibn Taymur, la van ocupar. L'expedició va arribar fins a Buraimi. Entre 1957 i 1959 els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins el 1959 quan fou ocupada altre cop pels britànics.

La descripció de Wellsted es podia aplicar encara a la ciutat abans del 1975; després va començar a canviar ràpidament mercès al petroli i a les inversions, com una autopista de dos carrils que la connecta amb Masqat, un hospital, un col·legi tècnic, col·legi de ciències aplicades, universitat, i academia d'entrenament militar de la Policia. S'han construït alguns hotels i s'ha desenvolupat el turisme. Prop de la població hi ha el Falaj Daris (patrimoni de la Humanitat), el falaj més gran d'Oman que aporta l'aigua a la ciutat i rodalies; altres falajs destacats a la zona son al-Ghantuq i Dhoot.

Bibliografia

J. Wellsted, Travels in Oman, Londres, 1835

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nizwa

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-[[Fitxer:Nizwa (2).jpg|thumb|Nizwa, el mercat]]
+[[Fitxer:Nizwa (2).jpg|thumb|El mercat de Nizwa]]
 '''Nizwa''' és una ciutat i oasi del centre d'[[Oman]], antiga capital del [[imamat d'Oman]]. Està dividida en la vila baixa fortificada (Nizwat al-Sufala) i una vila alta també fortificada /Nizwat al-Alaya o Samad al-Kindi) situada una a cada costat del riu uadi Kalbi. La gran mesquita local a Nizwat al-Sufala era el lloc de proclamació tradicional dels imams; allí prop hi havia el mercat i el castell, rectangular amb una torre circular (anomenada Kala) de 43 metres de diàmetre, que és la torre antiga més alta d'Oman i que s'atribueix al sultà [[yarúbida]] Sayf ibn Sultan (+ 1649); la torre es va construir en 12 anys i defensava l'accés al interior del país pel uadi Samail (que portava a la [[Batina]], a la costa). L'oasi té almenys 25.000 palmeres.
 [[Fitxer:Nizwa (7).jpg|thumb|Nizwa, general]]
-[[Fitxer:Nizwa8.jpg|thumb|left|Nizwa, el fort]]
 Abans de l'[[islam]] la ciutat fou la seu dels prínceps locals [[al-Djulanda]]. Va mantenir importància durant segles sent progressivament suplantada per [[Rustak]] i per [[Masqat]], però va conservar encara el seu caràcter de centre de cultura [[ibadita]]. El segon imam ibadita al-Warith, va morir a Nizwa, ofegat en una crescuda del uadi Kalbu, i en endavant fou el lloc on generalment foren enterrats els imams. [[Al-Mukadasi]] l'esmenta al segle X com una de les principals fortaleses del país junt amb [[Masqat]], [[Sawhar]] i [[Djulfar]]. [[Al-Idrisi]] l'esmenta sense donar detalls; [[Yaqut al-Hamawí]] al segle XII diu {{Citació necessària|data=novembre de 2012}}que era el centre d'una regió muntanyosa amb nombroses viles dependents algunes força grans, i totes dominades per l'ibadisme. Sota els [[nabhànides]] la capital va passar a Rustak i s'hi va mantenir fins al inici del segle XVII quan la capital va passar a Masqat a la costa i Nizwa va perdre importància política. Fou habitada principalment per la tribu dels Banu Riyam, però també altres com els Banu Hina i fins i tot els [[Al Bu Said]].
+[[Fitxer:Nizwa8.jpg|thumb||El castell de Nizwa]]
 El primer occidental que la va visitar fou Wellsted el 1835. El 1913 les tribus, malcontentes amb el [[sultanat de Masqat|sultà de Masqat]], van proclamar imam a Salim ibn Rashid al-Kharusi que va tenir el suport de les confederacions tribals dels [[Ghafiris|al-Ghafiri]] i els [[hinawis|hinawi]]; Nizwa va quedar sota el seu control; els imams la van conservar fins el 1955 quan les forces britàniques en nom del sultà [[Said ibn Taymur]], la van ocupar. L'expedició va arribar fins a [[Buraimi]]. Entre 1957 i 1959 els seguidors de l'imam es van revoltar amb suport saudita i dels nacionalistes àrabs d'Egipte i Nizwa va estar en poder dels rebels fins el 1959 quan fou ocupada altre cop pels britànics.