Mira telescòpica: diferència entre les revisions
| Línia 8: | Línia 8: | ||
També eixsteixen mires telescòpiques amb [[zoom]] que permeten variar els aguments mitjançant un mecanisme d'ajust. Aquest tipus de mires són més flexibles ja que permeten apuntar bé a diferents distàncies (amb una mira amb molts augments és difícil apuntar a un objectiu proper). Per descriure aquests tipus de mires primer es posa la magnificació mínima i després la màxima: 3–9×40 (mínim 3x, màxim 9x, amb un objectiu de 40mm). |
També eixsteixen mires telescòpiques amb [[zoom]] que permeten variar els aguments mitjançant un mecanisme d'ajust. Aquest tipus de mires són més flexibles ja que permeten apuntar bé a diferents distàncies (amb una mira amb molts augments és difícil apuntar a un objectiu proper). Per descriure aquests tipus de mires primer es posa la magnificació mínima i després la màxima: 3–9×40 (mínim 3x, màxim 9x, amb un objectiu de 40mm). |
||
[[Fitxer:Mini Hecate 338.jpg|thumb|left|Una mira telescòpica acoblada a un [[ |
[[Fitxer:Mini Hecate 338.jpg|thumb|left|Una mira telescòpica acoblada a un [[Fusell de franctirador]].]] |
||
== Usos == |
== Usos == |
||
És utilitzat sobretot en [[Fusell (arma)|fusells]] convencionals o de [[Fusell de franctirador|franctirador]]. Per a usos civils s'acostuma a utilitzar en la [[caça]] major, també es fa servir en modalitats de [[tir olímpic]]. Per altra banda és molt utilitzat els cossos dels [[exèrcit]]s i la [[policia]], especialment per a tasques de [[franctirador]]. |
És utilitzat sobretot en [[Fusell (arma)|fusells]] convencionals o de [[Fusell de franctirador|franctirador]]. Per a usos civils s'acostuma a utilitzar en la [[caça]] major, també es fa servir en modalitats de [[tir olímpic]]. Per altra banda és molt utilitzat els cossos dels [[exèrcit]]s i la [[policia]], especialment per a tasques de [[franctirador]]. |
||
Revisió del 09:09, 5 nov 2013
Una mira telescòpica és un instrument òptic, de tipus monocular, que permet millorar la visió i la punteria ja que ofereix un punt de mira graduat per apuntar i alhora una imatge més propera de l'objectiu. Consta d'un cilindre que incorpora diverses lents òptiques que amplifiquen allò que amb un funcionament similar d'un telescopi refractor. S'utilitza sobretot en fusells i altres armes de foc, muntat a sobre del canó, però també existeixen versions per a ballesta o armes d'aire comprimit. Pot substituir o complementar altres sistemes de mira convencionals, de punt lluminós o làser.
Tipus
Les mires telescòpiques es classifiquen segons la magnificació òptica i el diàmetre de l'objectiu, així doncs un objectiu 10×50 té 10 augments i un diàmetre de 50 mm. En general com més augments té major és el diàmetre de la lent, ja que com més gran és més llum permet que entri i més clara serà la imatge que s'observa a l'ocular.
També eixsteixen mires telescòpiques amb zoom que permeten variar els aguments mitjançant un mecanisme d'ajust. Aquest tipus de mires són més flexibles ja que permeten apuntar bé a diferents distàncies (amb una mira amb molts augments és difícil apuntar a un objectiu proper). Per descriure aquests tipus de mires primer es posa la magnificació mínima i després la màxima: 3–9×40 (mínim 3x, màxim 9x, amb un objectiu de 40mm).
Usos
És utilitzat sobretot en fusells convencionals o de franctirador. Per a usos civils s'acostuma a utilitzar en la caça major, també es fa servir en modalitats de tir olímpic. Per altra banda és molt utilitzat els cossos dels exèrcits i la policia, especialment per a tasques de franctirador.
Història
Els primers experiments per utilitzar mecanismes òpitcs per apuntar van ser a principis del segle XVII. La primera mira telescòpica pràctica, basada en la tecnologia d'un telescopi refractor, va ser fabricada per l'austríac August Fiedler l'any 1880.[1][2]
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mira telescòpica |