Michel Onfray: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: bé els de caire polític i -> bé els de caràcter polític i
Cap resum de modificació
Línia 13: Línia 13:
| ocupació = [[Filòsof]]
| ocupació = [[Filòsof]]
}}
}}
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Argentan]] o a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins el [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]].
'''Michel Onfray''' ([[1 de gener]] del [[1959]] a [[Argentan]] o erròniament a [[Chambois]],<ref>Nat a [[Chambois]] ([[Orne (département)|Orne]]), segons ''Le Robert des noms propres'', {{p.}}1669</ref> [[França]]) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de [[Caen]] del [[1983]] fins el [[2002]], que crea la [[Universitat Popular de Caen]].


Creu que no hi ha filosofia sense [[psicoanàlisi]], sense [[sociologia]], ni ciències. Un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa, si no, pensa fora de la realitat. {{quan|data=novembre de 2012}} Fa part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, mira d'entroncar amb l'alè dels filòsofs cínics ([[Diògenes]]), i epicurians ([[Epicur]]). {{quan|data=novembre de 2012}} Segons ell, l'educació nacional francesa ensenya la història oficial de la filosofia i no aprèn a filosofar.{{quan|data=novembre de 2012}}
Creu que no hi ha filosofia sense [[psicoanàlisi]], sense [[sociologia]], ni ciències. Un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa, si no, pensa fora de la realitat. {{quan|data=novembre de 2012}} Fa part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, mira d'entroncar amb l'alè dels filòsofs cínics ([[Diògenes]]), i epicurians ([[Epicur]]). {{quan|data=novembre de 2012}} Segons ell, l'educació nacional francesa ensenya la història oficial de la filosofia i no aprèn a filosofar.{{quan|data=novembre de 2012}}

Revisió del 11:56, 9 nov 2013

Infotaula de personaMichel Onfray

Retrat de Michel Onfray
Biografia
Naixement1r gener 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Argentan (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança França
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Caen - doctorat (–1986) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiSimone Goyard-Fabre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política, filosofia de la religió, Filosofia antiga, ètica, estètica i ontologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, assagista, comentarista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeFilosofia contemporània Modifica el valor a Wikidata
MovimentAteisme, hedonisme, materialisme i filosofia continental Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webmichelonfray.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1929542 TMDB.org: 3866092
Facebook: michelonfray Twitter (X): MichelOnfrayTv Youtube: UCnvygkFyEyIXZlG7tjCfMpw iTunes: 208850762 Musicbrainz: ed604142-dad3-4725-9b14-8e3e42af2c2c Goodreads author: 46224 Modifica el valor a Wikidata

Michel Onfray (1 de gener del 1959 a Argentan o erròniament a Chambois,[1] França) és doctor en filosofia i filòsof, va exercir de professor d'aquesta matèria en un centre d'ensenyament secundari de Caen del 1983 fins el 2002, que crea la Universitat Popular de Caen.

Creu que no hi ha filosofia sense psicoanàlisi, sense sociologia, ni ciències. Un filòsof pensa en funció de les eines de què disposa, si no, pensa fora de la realitat. [Quan?] Fa part d'una línia d'intel·lectuals pròxims al corrent individualista anarquista, mira d'entroncar amb l'alè dels filòsofs cínics (Diògenes), i epicurians (Epicur). [Quan?] Segons ell, l'educació nacional francesa ensenya la història oficial de la filosofia i no aprèn a filosofar.[Quan?]

Autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista ètic. Els seus textos proposen una teoria i una defensa de l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i dels altres) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental.

El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre pas pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat. [2]

Ha publicat, entre altres, La razón del Gourmet: filosofía del gusto (1995); Cinismos: retrato de los filósofos llamados perros (1990), formulació d'una ètica moderna atea; Teoría del cuerpo enamorado: por una erótica solar (2000), una defensa de l'amor llibertari, i Antimanual de filosofía (2001), que repassa els seus anys com a professor de filosofia.

El seu Tractat d'ateologia (2005) és el succés més destacat de la seva carrera com a escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha generat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos.Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religió, font del dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre La força d’existir. En la línia de la cèlebre demanda de Spinoza: «de què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme des de la perspectiva de l’avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per Apol·lo? Són possibles noves comunitats?

És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie Contrahistòria de la filosofia (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a Sigmund Freud, Friedrich Nietzsche, Immanuel Kant i Pierre Bourdieu.

A la col·lecció «Assaig» d'Edicions de 1984 trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.

Referències

  1. Nat a Chambois (Orne), segons Le Robert des noms propres, p. 1669
  2. Lambies, Josep; Jordi Nopca «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 09-01-2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Onfray