Enuig: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{sentiments}}
{{sentiments}}


L''''enuig''' és un [[sentiment]] de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la [[ira]] (ja que no cal que es tradueixi en una reacció externa d'agressivitat).
L''''enuig''' és un [[sentiment]] de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la [[ira]] (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat).


Quan una persona s'enfada els [[múscul]]s del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del [[cervell]] en rebre l'avaluació de la situació de l'amídgala. També s'accelera el ritme cardíac.
Quan una persona s'enfada els [[múscul]]s del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del [[cervell]] en rebre l'avaluació de la situació de l'amídgala. També s'accelera el ritme cardíac.

Revisió del 17:56, 17 jul 2007

Sentiments

Acceptació
Alegria
Amor
Anticipació
Avorriment
Compassió
Confiança
Culpabilitat
Desig
Disgust
Enuig
Enveja
Fàstic
Felicitat
Gelosia
Odi
Orgull
Patiment
Plaer
Pietat
Por
Remordiment
Sorpresa
Tristesa
Vergonya


L'enuig és un sentiment de contrarietat davant una amenaça real o imaginària al propi jo, de menys intensitat que la ira (ja que aquesta es tradueix en una reacció externa d'agressivitat).

Quan una persona s'enfada els músculs del cos es posen en tensió, disposats a reaccionar ràpidament enfront el possible perill, és una reacció institintiva fruit de l'ordre del cervell en rebre l'avaluació de la situació de l'amídgala. També s'accelera el ritme cardíac.

L'enuig pot venir provocat per canvis hormonals, per la frustració de no aconseguir una cosa desitjada o pels actes dels altes (per exemple un insult, que és vist com una amenaça a l'autoestima). Socialment està mal vist perquè suposa una pèrdua de control. L'estoicisme proposa no deixar-se afectar per l'exterior, igual que el budisme, com a via per assolir la perfecció i la felicitat.