Diferència entre revisions de la pàgina «Roger Alier i Aixalà»

Salta a la navegació Salta a la cerca
cap resum d'edició
[[Fitxer:Roger Alier.JPG|thumb|Roger Alier en una xerrada a Sant Cugat el 2011]]
'''Roger Alier i Aixalà''' (Los Teques, Miranda, [[Veneçuela]], [[28 de juliol]] de [[1941]])<ref name="AlierAixalà2008">{{cite book|last=Alier|first=Roger|title=Montserrat Caballé|url=http://books.google.com/books?id=Q2eoBrz4Nl0C&pg=PA257|year=2008|publisher=L'Arca|location=Barcelona|isbn=978-84-936014-7-8|pages=p. 257}}</ref> és un [[historiador]] i [[crític musical]].<ref>{{GEC|0002638}}</ref>
 
== Biografia ==
Fill del psiquiatra [[Joaquim Alier i Gómez]],<ref>{{ref-publicació|cognom=Barba|nom=Carles|títol=El factor humano|publicació=Culturas|data=7 desembre 2005|pàgines=p. 12|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2005/12/07/pagina-12/44236729/pdf.html|llengua=castellà|editorial=La Vanguardia}}</ref> nasqué el 1941 a la població veneçolana de Los Teques, on s'havia exiliat la seva família.<ref>{{ref-web|url=http://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=MI|consulta=19 novembre 2013|títol=Joaquim Alier i Gómez|editor=Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona}}</ref> Es traslladà amb els seus pares als [[Estats Units]], [[Austràlia]], [[Nova Guinea]] i l'[[illa de Java]] i el 1951, a [[Barcelona]], on més tard estudià la carrera d'Història Moderna (1970).<ref name="AlierAixalà2008"/> Investigà la figura de l'il·lustrat i fabricant setcentista [[Joan Pau Canals i Martí]], baró de la Vallroja. Obtingué el premi extraordinari de doctorat amb la tesi ''Els orígens de l'òpera a Barcelona'' (1979),<ref name="GEC">{{GEC|0002638}}</ref> publicada posteriorment per l'Institut d'Estudis Catalans. Estudià també aspectes de la música modernista, com "La Societat Coral Catalunya Nova" (1972), i publicà amb [[Montserrat Albet]] una ''Bibliografia crítica de la Festa"festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975).<ref name="GEC"/>
 
En el període 1971 – 1977 fou el responsable de la secció de música universal i catalana de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], on col·laborà estretament amb [[Max Cahner]]. Ha estat crític de la revista ''[[Serra d'Or]]'', del diari ''[[Avui]]'', i des del [[1987]] és crític d'òpera de ''[[La Vanguardia]]'' i posteriorment de ''[[El País]]''. Des de [[1979]] és professor de la [[Universitat de Barcelona]] d'Història de la Música,<ref name="GEC"/> on el [[1987]] guanyà la plaça de professor titular, i és un dels docents més valorats de la Facultat, en la que ha desvetllat nombroses vocacions d'estudiosos de la música.
 
Dirigí (1980 – 1988) la secció de música de l'editora DAIMON, on va publicar biografies de [[Bach]], [[Alessandro Scarlatti|A. Scarlatti]], etc. i una col·lecció de traduccions de [[llibret]]s d'òpera amb títols de [[Mozart]], [[Domenico Cimarosa|Cimarosa]], [[Rossini]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]], [[Donizetti]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Puccini]] entre d'altres. L'any [[1991]] fou el fundador de la revista ''[[Òpera Actual]]'',<ref name="GEC"/> molt arrelada en el món hispànic, la qual va dirigir fins a l'any [[2000]]<ref name="GEC"/> i on continua com a president-fundador. També col·labora a la revista ''[[Opera (revista)|Opera]]'', de [[Londres]].
 
Ha publicat diversos llibres sobre el [[Gran Teatre del Liceu]], una biografia detallada de [[Luciano Pavarotti]] (2005) i un ampli ''Diccionario de la ópera'' (2007), en dos volums. Ha fet l'edició i l'estudi preliminar (2008) del poema satíric en català ''Gran Teatre del Liceu'' de c. 1850, manuscrit de la [[Biblioteca de Catalunya]]. També ha traduït òperes al català, i n'ha promogut la representació al [[Teatre Principal de Barcelona]] ([[1998]]-[[1999]]), i al [[Teatre d'òpera de la Casa dels Músics]] ([[1999]]-[[2000]]).
 
Amb [[Marcel Gorgori]] va protagonitzar un programa televisiu d'òpera al [[Canal 33]] i posteriorment un programa de radio dedicat a les grans veus a [[Catalunya Música]]. Actualment, cada dimecres a les 23 h, també amb Marcel Gorgori i a Catalunya Música, presenta els millors moments de la història del gènere al programa ''Històries de l'Òpera''.<ref>{{ref-web|cognom=Pros-Roca|nom=Roser|url=http://www.nuvol.com/entrevistes/roger-alier-a-lopera-cal-anar-hi-sense-prejudicis/|títol=Roger Alier: “A l’òpera cal anar-hi sense prejudicis”|editor=Núvol.com|data=16 juliol 2012}}</ref>
 
És acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre del Consell Assessor del Conservatori del Liceu, president honorari de la Federació d'Associacions d'Amics de l'Òpera de Catalunya, i professor a l'Escola d'Òpera de Sabadell.
Recentment ha publicat un llibre dedicat a la Zarzuela, gènere "chico" espanyol amb molta tradició i afició a Catalunya, on resideix l'autor.
 
== Bibliografia ==
=== Llibres ===
*''Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d'Elig"'' (1975), amb [[Montserrat Albet]]<ref name="GEC"/>
*''L'òpera a Catalunya'' (1979)<ref name="GEC"/>
*''Historia del Gran Teatro del Liceo'' (1982 – 1983) editat per ''La Vanguardia''.
*''L'òpera a Barcelona. Orígens (...) segle XVIII'' (1990)
*''Historia delEl Gran Teatro del Liceo. Historia artística'' (1982-831991) editatamb perFrancesc ''LaX. Mata.<ref Vanguardia''name="GEC"/> Ed. Empúries.
*''El Gran Teatro del Liceo'' (1991) amb Francesc X. Mata. Ed. Empúries.
*''Història de l'òpera italiana'' (1992) amb Marc Heilbron i Fernando Sans Rivière. Ed. Empúries.
*''Diccionario de la ópera'' (3 vols. amb Albert Estany, 1997 editora Robin Book).

Menú de navegació