Diferència entre revisions de la pàgina «Palestra»

Salta a la navegació Salta a la cerca
278 bytes afegits ,  fa 14 anys
cap resum d'edició
{{vegeu3|la palestra grega|l'organitzacióentitat catalanista|Palestra (organitzacióentitat catalanista)}}
{{inacabat}}
[[ImagenImatge:Palestra at Olympia.jpg|right|thumb|290px300px|Vista del campocamp ded'entrenament entrenamiento desdedes d'una habitacióncambra de la palestra (Olimpia).d'[[Olímpia]]]]
{{vegeu3|la palestra grega|l'organització catalanista|Palestra (organització catalanista)}}
La '''palestra''' (del [[grec]] παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'[[Antiga Grècia]]. LosLes eventospràctiques que no requeríanrequerien gaire mucho espacioespai, talcom comoara la [[luchalluita]] yi ella [[boxeoboxa]], setambé practicabanhi allítenien lloc. La palestra funcionabafuncionava independientementeindependentment o comocom unaa partepart dedels los gimnasios[[gimnàs|gimnasos]] públicospúblics. Una palestra podíapodia existir sinsense pertenecerpertànyer a uncap [[gimnasio]]gimnàs, peroperò ningúnen gimnasiocanvi podíano existirhi podia haver sincap tenergimnàs unasense palestra.
[[Imagen:Palestra at Olympia.jpg|right|thumb|290px|Vista del campo de entrenamiento desde una habitación de la palestra (Olimpia).]]
==La Palestra como centro atlético, cultural y social==
 
==La Palestrapalestra comocom centroa atléticocentre atlètic, cultural yi social==
La palestra era una característica prominente de la sociedad griega, el significado de la competición atlética -y, por extensión, de la belleza física- traducida a la importancia del edificio sí mismo. El estatus del evento específico, la lucha, realizado en la palestra se agregó a la importancia del edificio. La lucha era uno de los más antiguos y más extensamente difundidos de los deportes del mundo griego.
La palestra era una entitat emblemàtica de la societat grega, en què l'especial significat de la competició atlètica –i, per extensió, de la bellesa física– es traduïa en la importància de l'edifici per ell mateix. La pràctica específica de la lluita, que tenia una gran consideració entre els grecs, atorgava encara més rellevància a la palestra. La lluita, de fet, era un dels esports més antics i més difosos arreu del món grec.
 
ConAmb el pasopas del tiempotemps, va anar augmentant el papelpaper de lasles palestraspalestres comocom espacioa educativoespai yeducatiu i social. fueSi también aumentando.les Aunquepalestres lascontinuaven palestrasfuncionant continuaroncom funcionandoa como escuelasescoles de luchalluita, tambiéntambé albergaronallotjaven conferenciasconferències yi discusionesdiscussions filosóficasfilosòfiques ei intelectualesintel·lectuals, yi estela papelfunció educativode asumiól'edifici gradualmenteva elanar controlassumint degradualment laaquest funciónpaper del edificio[[educació|educatiu]]. LosEls terres suelosi yles paredesparets de la palestra eraneren adornadosguarnits conamb estatuasestàtues de famosos atletasatletes, diosesdéus yi héroesherois, talescom comoara [[ApoloApol·lo]], [[HérculesHèracles]] oi [[HeraclesHermes]],. yTambé [[Hermes]].s'hi incloïa [[Eros]], tambiénper fuetal incluido,d'honorar parael honrar«déu almés “diosantic» mási antiguo”el yque avetllava quiénper gobernóles sobreamistats las[[pederàstia|pederastes]] amistadesentre pederastashomes queadults hombresi y jóvenesjoves (efebosefebus) fomentaronque atot menudosovint es refermaven en el ambientel'ambient de la palestra. La [[música]] eratambé acostumava a menudoser partepart deintegrant losdels entrenamientosentrenaments yi de lasles competicionescompeticions.
 
La palestra també era una cambra de les [[termes romanes]] en què la gent (tant dones com homes, petits i grans) feia exercici abans d'entrar als banys pròpiament dits.
==Arquitectura de la Palestra==
 
==Arquitectura de la Palestrapalestra==
La [[Arquitectura griega clásica|arquitectura]] de la palestra, aunque permitiendo ligeras variaciones, seguía un determinado plan estándar. La palestra esencialmente consistió en un edificio de planta rectangular construido alrededor de un patio porticado con habitaciones adyacentes. Estos cuartos pudieron albergar una variedad de funciones: baños, juegos de pelota, vestuario y almacenaje de ropas, asentando para socializar, observación, o instrucción, y almacenaje de aceite, polvo o de equipo atlético. [[Vitruvio]], con su libro [[De Architectura]], es una importante fuente antigua sobre este tipo de edificios y proporciona muchos detalles sobre lo que él llama palaistra, a estilo griego. Aunque las especificaciones de sus descripciones no se corresponden siempre con la evidencia arquitectónica, probablemente esto es debido a que escribía alrededor del año [[27 adC]], su relato proporciona una visión del diseño general y usos de este tipo de espacios. Como Vitruvio describe, la palestra tenía forma cuadrada o rectangular con columnas a lo largo de sus cuatro lados, creando pórticos. El pórtico del lado norte de la palestra tenía doble profundidad para proteger mejor contra las inclemencias del tiempo. Los pasillos espaciosos (exedrae) eran construidos a lo largo de los lados de profundidad simple de la palestra, con asientos para los que gozaban de búsquedas intelectuales, y el lado de doble de la profundidad estaba divididos en un área para las actividades de los jóvenes (ephebeum), un área para el saco de golpeo (coryceum), un cuarto para la aplicación de polvos (conisterium), un cuarto para los baños fríos, y un almacén para el aceite (elaeothesium).
L'[[Arquitectura grega clàssica|arquitectura]] de la palestra, tot i que permetia lleugeres variacions, seguia un estàndard determinat. Essencialment, la palestra consistia en un edifici de planta rectangular construït al voltant d'un pati porticat amb habitacions adjacents. Aquestes cambres podien albergar una gran varietat de funcions, ja que servien per banyar-se, jugar a pilota, vestir-se i despullar-se, asseure's a xerrar, observar o aprendre, o emmagatzemar oli, pólvores o equipament atlètic. [[Vitruvi]], en el seu llibre ''De Architectura'', és una de les fonts més importants de l'antiguitat sobre aquesta mena d'edificis i ens forneix molts detalls del que ell anomena la ''palaistra'', a la manera grega. Encara que alguns trets específics de les seves descripcions no es corresponen sempre amb l'evidència de les restes arquitectòniques que han arribat fins a nosaltres, probablement perquè escrivia pels volts de l'any [[27 aC]], el seu relat ens proporciona una visió del disseny general i dels usos d'aquesta mena d'espais. Tal com la descriu Vitruvi, la palestra tenia forma quadrada o rectangular, amb columnes entorn de tots quatre costats, a manera de pòrtic. El pòrtic de la banda nord de la palestra era el doble de fondo, per tal de protegir millor els de dins contra les inclemències del temps. Al llarg dels costats menys fondos s'alçaven sales espaioses (''exedrae''), amb seients per dedicar-se a tasques intel·lectuals i reflexives, i el costat més fondo es dividia en una àrea per a les activitats dels joves (''ephebeum''), una per entrenar-se pegant contra els sacs (''coryceum''), una cambra per a l'aplicació de pólvores diverses (''conisterium''), una per als banys freds, i un magatzem per a l'oli (''elaeothesium'').
 
BuenosBons ejemplosexemples ded'aquesta estemena tipod'edifici dees edificio se dantroben en dos dedels losjaciments másarqueològics importantesgrecs sitiosmés griegosimportants: [[OlimpiaOlímpia]] yi [[Delfos]].
 
 
52.133

modificacions

Menú de navegació