Ivan el Terrible (pel·lícula): diferència entre les revisions

Ivan el Terrible
Ivan Grozniy
	;
Fitxa
Direcció	Serguei Eisenstein
Protagonistes	Nikolai Txerkàssov; Serafima Birman (en) ; Pavel Kadochnikov (en) ; Mikhail Zharov (en) ; Amvrosy Buchma (en) ; Mikhailo Kuznetsov; Lyudmila Tselikovskaya (en) ; Mikhail Nazvanov (en) ; Andrei Abrikosov (en) ; Aleksandr Mgebrov (en) ; Vladimir Balashov (en) ; Pavel Massalsky (en) ; Ada Wójcik (en) ; Vsévolod Pudovkin; Maxim Mikhailov (en) ; Sergei Stolyarov (en) ; Georgi Yumatov (en) ; Tatyana Pankova (en) ; Vyacheslav Gostinsky (en) ; Konstantin Sorokin (en) ; Anel Sudakevich; Semyon Timoshenko (en) ; Vladimir Uralsky (en) ; Georgy Gumilevsky (en) ; Oleg Zhakov (en) ; Leonid Kosmatov (en) ; Mikhaïl Romm; Andrey Petrov (en) ; Naum Rogozhin (en) ; Aleksandr Rumnev (en) ; Boris Zhukovsky (en) ; Vladimir Zeldin (en) ; Noy Avaliani (en) ; Gueorgui Vitsin
Producció	Serguei Eisenstein
Guió	Serguei Eisenstein
Música	Sergei Prokofiev
Fotografia	Andrei Moskvin; Eduard Tisse
Productora	Mosfilm
Distribuïdor	Mosfilm
Dades i xifres
País d'origen	Unió Soviètica
Estrena	Part 1:; 30 de desembre de 1944; Part 2:; 8 de març de 1947
Durada	187 minuts (99 + 88)
Idioma original	rus
Color	en blanc i negre i en color
Descripció
Gènere	Drama biogràfic
Tema	Ivan IV
Lloc de la narració	Moscou

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:59, 25 nov 2013

Ivan el terrible (original rus: Иван Грозный, Ivan Grozniy) és una pel·lícula soviètica (1942-1946) de Serguei Eisenstein. Ha estat doblada al català.^[1]^[2]

El personatge històric d'Ivan el Terrible

Ivan IV de Rússia, anomenat Ivan el Terrible, va néixer el 1530. A la mort del seu pare Vassili III el 1533, es converteix en Gran Príncep de Rússia. Esperant la seva majoria d’edat, la seva mare Helena Glinskaia assegura la regència. Aquesta mor el 1538, deixant l’Estat als boiars que intenten prendre el poder. El 1547, Ivan IV arriba a la majoria d’edat; és el primer gran príncep moscovita a ser oficialment coronat tsar. El mateix any, es casa amb Anastasia Romanova de la família dels Romanov. S’envolta de fidels consellers i es manté al marge de la noblesa a causa de la revolta dels nobles durant la seva infantesa. Reuneix el primer zemski sobor, que és una mena d’estats generals. Reorganitza el país i reforça la seva posició autocràtica prenent poders als boiars i a l’Església.

El 1550, llança una reforma del sistema administratiu i judicial: crea direccions unificades per a les finances, els afers exteriors i la guerra; limita els poders dels voivodies, els governadors de províncies El 1560, intenta una nova reforma sobre l’administració local i el sistema fiscal que són reorganitzats, sobretot en detriment dels boiars que es veuen privats de les taxes que sempre han tingut el dret d’extreure dels impostos recollits per ells per al tsar. El 1564, Ivan IV abdica i marxa de Moscou amb una part de la cort. Però algunes setmanes més tard sota la pressió popular, accepta tornar al tron. El 1565, pren una part de la Moscovia a títol personal i la dirigeix ell mateix per redistribuir-la als seus més fidels partidaris, creant així nous funcionaris, els oprítxnina.

Els boiards descontents amb la seva pèrdua de poder maquinen contra el Tsar que els exterminarà sense pietat, cosa que li val el sobrenom d'«Ivan el Terrible». El 1552, els exèrcits moscovites han conquerit i han annexat el regne tàtar de Kazan i Astrakhan que es converteixen en territoris russos el 1556. Pacifica les fronteres de l’Est de Rússia. Autoritza les relacions comercials entre Anglaterra i Rússia.

Sovint excessiu i cruel, Ivan IV funda una Rússia forta i crea un model de poder suprem per als tsars.

Argument

Primera Part

La pel·lícula comença amb els fastos de la coronació del gran príncep de Moscou, Ivan Vassilievitch, des d'aleshores tsar de Moscou i senyor absolut de totes les Rússies. Un cop coronat, el nou tsar proclama la seva ferma voluntat d'unificar el regne, si cal per la força. Els poderosos boiars són convidats a sotmetre's a la seva autoritat. Una nova institució, els streltsy, és creada com a braç armat del tsar. Finalment s’exigirà contribucions financeres, incloent-hi els rics monestirs. Aquestes són les condicions que, segons el tsar, permetran a Rússia retrobar la integritat de les seves terres i la seva grandària passada com tercera Roma. El discurs del tsar és acollit molt alegrement. Els ambaixadors polonesos estan descontents. La tia d'Ivan, l'ambiciosa Efrossinya Staritskaya que somnia de veure el seu fill Vladimir -un senzill d'esperit- al lloc d'Ivan, promet secretament casaments ben particulars al tsar, per Sant Simeó.

Les festivitats de les noces d'Ivan i d'Anastàsia van per bon camí. Tanmateix dos dels amics del tsar conspiren. El príncep Andreï Kourbsky pensa que el matrimoni l'allunyarà d'Ivan (i secretament d'Anastàsia). Fedor Kolytchev pensa retirar-se en un monestir, tement que el tsar no vagi massa lluny en les reformes. En resposta, una multitud d'avalotadors dirigits pel clan d'Efrossinya irromp en ple banquet. Gràcies a la seva alta estatura i la seva autoritat natural, Ivan aconsegueix calmar la multitud i explica la gran causa que persegueix: aconseguir el domini del regne, aixafar sense pietat tota sedició, afavorir el treball i el comerç. La multitud és conquerida, entusiasta. Llavors un representant del Khan de Kazan desafia el tsar. Trencant la seva amistat amb Moscou, Kazan convida el tsar a sotmetre's o a suïcidar-se. És massa. Ivan jura rentar l'afront i acabar amb Kazan. Sense esperar, la multitud marxa al combat: tots a Kazan!

L'exèrcit d'Ivan s'instal·la davant la ciutadella de Kazan, sota la qual es cava una galeria. Després porten bótes de pólvora a la galeria. Les bótes són enllaçades per un sistema de metxes. S’encenen les metxes. Formidables explosions sacsegen la ciutadella. La cavalleria càrrega, sota l'ordre de Kourbsky. Els canons disparen. La ciutadella cedeix ràpidament. La victòria d'Ivan és total i li dóna ara una legitimitat incontestable.

Ivan ha tornat a Moscou. El temps ha passat. Anastasia li ha donat un fill, Dimitri. Desgraciadament, Ivan cau malalt. Quasi moribund, fa venir l'arquebisbe per rebre l'extremunció. Seria un just càstig de Déu, com pensa Efrossinya?

Abans d'anar-se del món, Ivan demana a tots que jurin jurament al seu fill Dimitri. Amb horror, veu els boiars que esquiven la seva mirada, successivament i sense dir res. El tsar s'enfonsa. Tots pensen ara en el post-Ivan. Sembla arribada l’hora de prestar jurament, no a Dimitri, sinó a Vladimir, el fill d'Efrossinya. Només el príncep Kourbsky vacil·la encara ja que s’adona que un projecte més ambiciós és al seu abast: accedir al tron casant-se amb la tsarina Anastàsia. Però té un pressentiment. No han enterrat Ivan una mica massa de pressa? S'adona que Ivan no és mort i determina llavors una acció audaç: prestar jurament davant tots els boiars reunits no a Vladimir sinó al tsarevitx Dimitri! Les seves paraules consternen l'assemblea, però arriben a les orelles d'Ivan que, havent reprès algunes forces, s'ha aixecat del seu llit d'agonitzant i fa una aparició inesperada.

L'audàcia del príncep paga la pena. Kourbsky rep d'Ivan una missió de gran importància: alliberar les terres russes de l'Oest. Pel que fa a les terres meridionals, la seva defensa és confiada a Alexei Basmanov, enemic jurat dels boiars. Efrossinya i els boiars s'han reunit per examinar la situació. Se senten oprimits pel poder autocràtic d'Ivan. Tenen por. Ivan ja no els escolta. Pitjor, atorga la seva confiança a Basmanov, un home sortit del no res. Per completar-ho, el metropolità els anuncia que Ivan l'ha dimitit del seu títol i l'envia a Novgorod. Cal reaccionar. Cal dominar i debilitar Ivan. Pel que fa a Efrossinya, es proposa ocupar-se ella mateixa d'Anastàsia.

Del costat del tsar, les notícies no són bones. Els vaixells anglesos estan bloquejats per la lliga Hanseàtica i no poden comerciar amb Rússia. En resposta Ivan els convidarà a prendre la via septentrional del mar Blanc. Però què fer davant la traïció dels senyors feudals boiars que lliuren les ciutats meridionals al khan de Crimea? La resposta ha de ser despietada, com havia promès. Els traïdors seran desposseïts de les seves terres. I per acabar, els feus hereditaris! Les terres no seran donades d'ara endavant més que per serveis a l'Estat. Efrossinya, espantada per aquestes últimes decisions, decideix passar a l'acció. Enverina Anastàsia. Pla diabòlic ja que és Ivan qui portarà sense saber-ho la copa mortal a Anastàsia.

Al peu del cadafal d'Anastàsia, Ivan és aniquilat. Maliuta, el seu fidel servidor, li llegeix les últimes notícies, una llista de noves traïcions i de noves sedicions. Fins i tot el príncep Kourbsky, el seu amic, l’ha traït. Acaba de passar al servei del rei de Polònia Segimon. Ferit en el més profund d'ell mateix, Ivan vol reaccionar. Li queden encara alguns amics, i entre ells Fedor Kolytchev a qui fa tornar del seu monestir. Hi ha també Maliouta Basmanov i el seu fill Fedor, que el fan comprendre que s'ha de suportar en homes nous, "l'anell de ferro", que el protegeixin. Però Ivan veu molt més lluny: recolzar-se en el poble i obtenir-ne una nova legitimitat. Per això se n'haurà d'anar de Moscou a Alexandrov on esperarà la crida del poble.

El poble és informat de la sortida del tsar cap a Alexandrov. Els homes són cridats a formar la guarda personal del tsar. La crida del tsar ha estat entesa. Una immensa processó es presenta al retir d'Alexandrov del tsar. Ivan s'inclina respectuosament davant la multitud, que, al seu torn, s'agenolla. És el moment per Ivan de tornar a Moscou.

Segona part

La conjurandels boiards.

Som al tribunal del rei de Polònia Segimon. El rei condecora al príncep Kourbsky que acaba de trair la causa russa. El príncep afirma que els boiars faran tornar aviat el tsar reclús a Alexandrov. Diu ser a punt per pujar al tron. El rei troba preferible trencar la unitat russa tornant el poder als boiards i exposa amb entusiasme els seus projectes ambiciosos d'expansió a l'est.

De sobte, un missatger arriba. Consternació: Ivan marxa sobre Moscou! A Moscou, davant els boiards reunits, Ivan anuncia que l'essencial de les terres tornarà als boiars - és la zemchtchina-- mentre administrarà la resta amb la seva guarda personal, l'opritxnina. Fedor Kolytchev, esdevingut el monjo Felip, fet la seva aparició. Renya severament el tsar per al seu autoritarisme. Ivan vol justificar-se. Tornem a l'adolescència d'Ivan, en aquell temps on els boiars governaven en el seu nom. Revisem l'enverinament de la seva mare, les maniobres dels boiars, la seva hipocresia i la seva arrogància. El jove Ivan va jurar llavors ser un tsar autòcrata, desfent-se dels boiars. Tornem al tsar Ivan. Fa el balanç de la seva acció. Ha aconseguit assentar la seva autoritat recolzant-se en el poble i la defensa ara gràcies a l'opritchnina. Però se sent molt sol. Anastasia ja no hi és. Kourbski l'ha traït. Necessita amics. Suplica a Kolytchev que no l'abandoni. Per vèncer la reticència de Kolytchev-Felip, que és del costat dels boiars, li proposa el títol de metropolità i li concedeix fins i tot el dret d'intercedir a favor dels condemnats.

Maliuta, esdevingut opritchinik i ànima condemnada d'Ivan, retreu al tsar la seva feblesa envers el nou metropolità Felip. Comprèn el sofriment d'Ivan i vol alleujar-lo una mica del pes del poder. Ivan accepta però sent en ell un cert malestar. En presència de Fiodor Basmanov, fill d'Alexeï Basmanov, el tsar s’adona que Anastasia ha estat potser enverinada, i que és ell que li va portar la copa enverinada, copa presentada per Efrossinya. Pesen ara terribles sospites sobre la tia del tsar. Però calen encara proves.

Maliuta no perd temps. Agafa a tres dels pares del metropolità Felip. En una paròdia, pretén que Ivan els acusi de fellonia i que els condemni a ser decapitats. Maliuta executa ell mateix la decapitació. Ivan arriba, contempla l'escena i s'inclina davant els cossos. L'hora és greu. Davant els tres taüts, una multitud es recull. Felip medita. Sota la pressió de l'arquebisbe Pimen i d'Efrossinya, decideix passar a l'acció. El seu pla és ser mestre d'Ivan en una cerimònia religiosa, l'endemà, a la catedral.

La cerimònia evoca el mite dels tres adolescents Anani, Azari i Missail, que un àngel ha salvat misteriosament de la foguera encesa sobre ordre del "tsar pagà" Nabucodonosor. L'al·lusió als Kolytchev i a Ivan és clara. Ivan fa la seva entrada a la catedral, acompanyat dels seus opritchniki. S'inclina davant Felip i li demana la benedicció. Felip s'atura. Els dos es desafien mútuament. Felip exigeix la supressió de l'opritchnina. Ivan li mana callar, després veu en la reacció d'Efrossinya la confessió de la seva culpabilitat.

Boig de dolor, Ivan preveu que serà com d'aleshores endavant el coneixeran: terrible. En companyia dels boiards, Efrossinya i l'arquebisbe Pimen examinen la situació. Felip es detingut. Està perdut. Després d'ell Ivan atacarà els altres. No queda més que una sola solució: matar Ivan. Per això, l'arquebisbe designa Piotr Volynets, un fanàtic. Esperant l'assassinat del tsar, què fer en relació amb Felip? El cínic arquebisbe Pimen no vacil·la a sacrificar-lo com a futur sant i màrtir. Continuat estant sol amb la seva mare, Vladimir té por. Per tranquil·litzar-lo, Efrossinya l’agafa en els seus braços i li canta la cançó del castor negre. Maliuta entra. Ofereix una copa de vi a Efrossinya i convida Vladimir al festí del tsar. Efrossinya hi veu l'ocasió somiada per a Piotr d'acostar-se al tsar i d'assassinar-lo. El dit de Déu s'ha expressat doncs. Però curiosament la copa és buida...

En companyia dels els seus opritchnili, Ivan, els seus amics són cosí Vladimir fan gresca. Una tropa de ballarins i Fiodor Basmanov entonen una cançó venjadora contra els boiards. Ivan confia (falsament) la seva solitud a Vladimir que, una mica alegre però afectat, vol provar-li la seva amistat. Vladimir revela a Ivan que es projecta d'assassinar-lo. Sense adonar-se, afegeix "que ella vol" veure'l, a ell, Vladimir, revestit amb la roba de tsar. Ja que és així, Ivan imagina una pallassada. Fa revestir Vladimiramb roba de tsar i procedeix a la coronació. Tots s'inclinen respectuosament davant el fals tsar Vladimir. Després Vladimir és convidat a portar-los tots a la catedral. Ple d'aprehensió, Vladimir és al cap del llarg seguici.

A l'interior de la catedral, Piotr espera el tsar, emboscat darrere un pilar. Vladimir s’atura un moment. Piotr sorgeix i l'apunyala per l’esquena sense poder reconèixer-lo. Vladimir es desploma contra terra. Piotr és dominat. Efrossinya sorgeix i crida victòria. Serà de curta durada. La multitud s'aparta per deixar avançar Ivan. Efrossinya, terroritzada, es llança a terra i gira el cos. És el del seu fill Vladimir. Ivan s'apropa a Piotr i el fa detenir com a assassí d'un enemic del tsar. Tots se'n van en seguici, darrere Ivan. Juren fidelitat a la gran causa russa.

La pel·lícula s'acaba sobre una breu exhortació del tsar Ivan. Derrotats definitivament els enemics de la unitat de la terra russa, el tsar tindrà per a tasca defensar-la dels seus enemics estrangers.

Al voltant de la pel·lícula

És una pel·lícula en blanc i negre. La pel·lícula havia d'implicar una tercera part que no va ser rodada. La segona part de la pel·lícula va ser censurada fins el 1958, Stalin se sentia senyalat.

La pel·lícula va rebre el Premi de la fotografia al Festival Internacional de Cinema de Locarno el 1946 i va ser classificat setena en les deu millors pel·lícules del cinema mundial per la crítica professional segons la revista anglesa Sight and Sound el 1962. La música d'aquesta pel·lícula ha estat composta per Serge Prokofiev. Poc després de l’estrena d'aquesta pel·lícula i sobre la base de la música que havia escrit per a S. Eisenstein, Prokofiev va compondre una cantata per a gran orquestra, cors, viola, baríton i recitador. La viola canta sobretot la Cançó del castor que interpreta Efrossinia a la pel·lícula d'Eisenstein. El recitador té el doble paper de l'autor i d'Ivan.

Prokofiev ja havia col·laborat amb Eisenstein a Alexandre Nevski i n'havia fet igualment una cantata. Desgraciadament, l'èxit que havia trobat Prokofiev amb Alexandre Nevski no s'ha renovat amb la seva cantata d’Ivan el terrible. Actor preferit d’Stalin i membre del seu partit, Nikolai Txerkàsov va ser imposat a Eisenstein per a aquesta pel·lícula així com per la precedent, Ivan el terrible ^[3]