Incendi forestal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: composen -> componen
mCap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
Les zones de [[clima mediterrani]] de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.
Les zones de [[clima mediterrani]] de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.


Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.
Encara que els focs forestals siguin una part de l'[[ecosistema]], l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.


== El combustible ==
== El combustible ==

Revisió del 23:09, 27 nov 2013

Incendis de l'Alt Empordà de 2012. A la foto, el foc des de Terrades el matí del 23 de juliol
Pineda de pinassa a Castelltallat, durant l'any 2011, que mostra els troncs cremats i la reducció de les branques de la capçada com efecte de l'incendi de l'any 1998

Un incendi forestal és la propagació d'un foc sense control a través d'una superfície forestal ja sigui arbrada o no.

Les zones de clima mediterrani de tot el món són fàcilment afectades pels incendis forestals ja que la vegetació a l'estiu està envoltada per una atmosfera molt càlida i a la vegada molt seca i la inflamabilitat és molt alta.

Encara que els focs forestals siguin una part de l'ecosistema, l'activitat humana n'ha incrementat la freqüència i l'extensió.

El combustible

Dins dels dos components d'un foc comburent (aire) i combustible la massa forestal és en conjunt un combustible de diferent inflamabilitat segons la seva composició (terpens, reïnes i minerals) i el seu estat d'humitat.

La ignició

  • D'origen natural: Els llamps representen la causa d'entre el 8 i el 10% dels incendis forestals de llocs de clima mediterrani com Catalunya (especialment en tempestes seques de l'estiu).
  • D'origen antròpic: Es poden dividir en intencionats i no intencionats o accidentals.

Tipus d'incendis forestals

  • Focs de superfície: són els que es propaguen cremant l'estrat herbaci i el matollar són els més freqënts i els inicials que passen a ser dels altres tipus.
  • Focs de capçades: cremen la part alta dels arbres i avancen molt més depressa que l'anterior ja que amb l'altura s'incrementa la velocitat del vent.
  • Focs de subsòl: Es propaguen sota de la superfície i cremen matèria orgànica seca, arrels o torba, el desplaçament és més lent que en els tipus anteriors però pot durar més.

Prevenció d'incendis forestals

Tanker 910 durant l'extinció d'un incendi forestal
Cartell informatiu al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter del foc de l'any 2001.

Bàsicament la prevenció consisteix en gestionar el risc d'incendi que cal determinar a partir de dues perspectives complementàries: el coneixement del risc derivat de les característiques pròpies de cadascuna de les zones d'un territori (que permetra fer un planejament de necessitats d'equipament) i el coneixement de les condicions meteorològiques que afavoriran en un moment donat l'inici d'un foc forestal.

Les mesures habituals que es prenen són les d'aclarir en algunes zones la massa forestal, l'establiment de zones sense vegetació sota les línies elèctriques, els tallafocs , els conreus verds a l'estiu (trepadella, cànem, vinya etc.) el desbrossat, l'acció de pastura controlada i l'establiment de vies d'accès. Amb aquestes mesures es descompacta la massa de combustible i s'interromp la seva continuïtat.

Mesures d'extinció de foc forestal

  • Contrafocs: En grans incendis de vegades és la mesura més efectiva, consisteix en cremar controladament una superfície per a que quan hi passi el foc aquest es pari en no trobar combustible.
  • Equips de terra: es componen de voluntaris (ADF i altres voluntaris a Catalunya) i professionals bombers, (al País Valencià: Brigades d'Emergència, bombers professionals i voluntaris) tots aquests veuen dificultada la seva actuació per la dificultat d'accés a determinats punts del bosc i la manca d'aigua. De vegades els petits focs es poden apagar amb branques.
  • Equip aeri: el componen avions i helicòpters, en grans focs la seva acció malgrat que sigui espectacular de vegades no és gaire efectiva.

Referències

  • Foc verd II, Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca 1999
  • Baumgardner, D., et al. 2003. Warming of the Arctic lower stratosphere by light absorbing particle. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Bridge, S.R.J, K. Miyanishi and E.A. Johnson. 2005. A Critical Evaluation of Fire Suppression Effects in the Boreal Forest of Ontario. Forest Science 51:41-50.
  • Cumming, S.G. 2005. Effective fire suppression in boreal forests. Can. J. For. Res. 35: 772–786.
  • Fromm, M., et al. 2003. Stratospheric smoke down under: Injection from Australian fires/convection in January 2003. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Johnson, E.A. and Miyanishi K. (Eds.) 2001. Forest Fires - Behavior and Ecological Effects. Academic Press, San Diego.
  • Johnson, E.A., K. Miyanishi, and S.R.J. Bridge. 2001. Wildfire regime in the boreal forest and the idea of suppression and fuel buildup. Conserv. Biol. 15:1554-1557.
  • Li, C. 2000. Fire regimes and their simulation with reference to Ontario. P. 115-140 in Ecology of a managed terrestrial landscape: patterns and processes of forest landscapes in Ontario, Perera, A.H., D.L. Euler, and I.D. Thompson (editors). UBC Press, Vancouver, BC.
  • Makarim, Nabiel, et al. BAPEDAL and CIDA-CEPI. 1998. Assessment of 1997 Land and Forest Fires in Indonesia: National Coordination. From "International Forest Fire News", #18, page 4-12, January 1998.
  • Martell, D.L. 1994. The impact of fire on timber supply in Ontario. For. Chron. 70:164-173.
  • Martell, D.L. 1996. Old-growth, disturbance, and ecosystem management: commentary. Can. J. Bot. 74:509-510.
  • Miyanishi, K., and E.A. Johnson. 2001. A re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Can. J. For. Res. 31:1462-1466.
  • Miyanishi, K., S.R.J. Bridge, AND E.A. Johnson. 2002. Wildfire regime in the boreal forest. Conserv. Biol. 16:1177-1178.
  • Pyne, S.J. et al. 1996. Introduction to Wildland Fire. Wiley, New York.
  • Stocks, B.J. 1991. The extent and impact of forest fires in northern circumpolar countries. P. 197-202 in Global biomass burning: atmospheric, climatic and biospheric implications, Levine, J.S. (ed.). MIT Press, Cambridge, MA.
  • Wang, P.K. 2003. The physical mechanism of injecting biomass burning materials into the stratosphere during fire-induced thunderstorms. American Geophysical Union fall meeting. Dec. 8-12. San Francisco.
  • Ward, P.C., and W. Mawdsley. 2000. Fire management in the boreal forests of Canada. P. 274-288 In Fire, climate change, and carbon cycling in the boreal forest, Kasischke, E.S., and B.J. Stocks (editors). Springer, New York, NY.
  • Ward, P.C., and A.G. Tithecott. 1993. The impact of fire management on the boreal landscape of Ontario. Aviation, Flood and Fire Management Branch Publication No. 305. Ont. Min. Nat. Res., Queens Printer for Ontario, Toronto, ON.
  • Ward, P. C., Tithecott, A. G., & Wotton, B. M. 2001. Reply—a re-examination of the effects of fire suppression in the boreal forest. Canadian Journal of Forest Research, 31(8), 1467.
  • Weber, M.G., and B.J. Stocks. 1998. Forest fires in the boreal forests of Canada. P. 215-233 in Large forest fires, Moreno, J.M. (ed.). Backhuys Publishers, Leiden, The

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Incendi forestal


Plantilla:Enllaç AB