Radio Nacional de España: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 20:36, 29 nov 2013

Radio Nacional de España (RNE) és la cadena pública de radiodifusió espanyola. Des de 1973 està integrada en l'organisme públic Radiotelevisión Española (RTVE) que inclou també a Televisión Española (TVE).

Compta amb sis cadenes diferents (totes elles en castellà excepte Ràdio 4):

Radio Nacional: Contingut generalista.
Radio Clásica: Concerts i música clàssica en general.
Radio 3: Continguts musicals i culturals.
Ràdio 4: Emissora autònoma en llengua catalana.
Radio 5: 24 hores de notícies
Radio Exterior de España: Servei en ona curta (amb una audiència de 80 millones de persones, només superada per la BBC i Ràdio Vaticà) Als oients en altres llengües (anglès, francès, àrab, rus, portuguès i sefardita), Radio Exterior de España els informa cada hora sobre l'actualitat d'Espanya i dels esdeveniments internacionals, oferint una visió general de la vida i la cultura espanyola..

Història

Orígens

Radio Nacional de España va ser fundada per José Millán-Astray y Terreros a Salamanca el 19 de gener de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, adoptant l'adjectiu "nacional" del bàndol rebel i depenent de la recent creada Delegació de l'Estat per a Premsa i Propaganda. Els seus estudis estaven al Palau d'Anaya de la capital salmantina, seu de l'Oficina de Premsa i Propaganda, que va compartir els primers directors amb els de Radio Nacional de España.

El primer emissor, amb una potència de 20 kW, de la marca Telefunken, va ser un regal de l'Alemanya nazi al Nou Estat franquista.

En aquests moments es comença a conèixer l'immens potencial propagandístic de la ràdio que seria àmpliament explotat pels dos bàndols enfrontats en la guerra civil.

A partir del 14 de juny de 1937, Radio Nacional de España assumeix les funcions de capçalera de la ràdio del bàndol franquista. Fins aquesta data aquesta funció l'havia vingut exercint Radio Castilla de Burgos, la qual s'elaborava la informació i la propaganda que obligatòriament havien d'emetre totes les emissores que anaven caient en mans dels revoltats a la Segona República.

Durant els primers anys de la Segona Guerra Mundial, fins al desembarcament aliat a Itàlia el 1943 i el revés alemany a Stalingrad, Radio Nacional de España col·laborava amb les Potències de l'Eix retransmetent els noticiaris de les ràdios oficials alemanya i italiana en castellà.

Dictadura

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, el dictador Francisco Franco va dictar una ordre el 6 d'octubre de 1939 per la qual sotmetia a censura prèvia de la Falange Española y de las JONS la programació de les emissores privades de ràdio i a més atorgava a Radio Nacional de España l'exclusiva dels serveis informatius.

Com a conseqüència d'aquesta ordre totes les emissores, tant públiques com privades, havien de connectar amb Ràdio Nacional de España per a transmetre els diaris parlats elaborats per la cadena oficial.

Aquests diaris parlats, normalment un a migdia i un altre a la nit, eren coneguts com el comunicado, terme de reminiscència militar, que recordava els parts de guerra, tant és així que s'iniciaven amb el toc d'atenció d'un cornetí d'ordres, i més endavant amb una trucada militar a reunió del segle XV (que es va fer famosa) i acabaven amb un altre, seguit per la invocació Gloriosos caídos por Dios i por España. ¡Presentes!, i a continuació, l'Himne Nacional.

En aquesta situació, l'única informació, diferent de l'oficial, a la qual podien accedir els espanyols eren els informatius en espanyol de la BBC, Radio France Internationale o els de Radio España Independiente , coneguda com La Pirenaica, una emissora creada pel Partit Comunista d'Espanya amb seu a Bucarest (Romania).

Encara que ja des dels temps de la guerra civil havien vingut fent diverses emissions per a l'exterior en diversos idiomes, fins a l'abril de 1945 no s'instal·la el centre emissor d'Onda Curta d'Arganda del Rey (Madrid) dotat amb un emissor de 40 kW, molt potent per a l'època, quan el servei exterior adquireix gran importància, amb emissions, tant en castellà com en anglès, especialment destinades a Amèrica. A partir d'aquest moment s'inicia el lent camí de la ràdio pública espanyola, motivat per la penúria de mitjans d'una banda i el bloqueig internacional per una altra i que impediria, fins al 1955, l'ingrés de Radio Nacional de España a la Unió Europea de Radiodifusió (UER).

A finals dels cinquanta i principis dels seixanta comencen a introduir avenços tècnics com la Freqüència Modulada (FM) i les emissions estereofòniques.

El 1964 es produeix la primera gran reestructuració de Radio Nacional de España. Es crea una xarxa de centres emissors territorials dotats de potents emissors d'ona mitjana, amb potències entre 250 i 500 kW, que permeten una cobertura total del territori nacional i, en condicions acceptables, de bona part d'Europa. Aquests centres normalment emeten el mateix senyal, en estar interconnectats amb els estudis centrals de Madrid, encara que també disposen d'estudis a les seves capçaleres territorials per emetre informació pròpia en determinats intervals horaris.

El novembre de 1965 apareixia un segon canal anomenat Radio 2 (que el 1994 va canviar el nom pel de Radio Clásica) a través d'una xarxa d'emissores en FM, dedicada especialment a la música, aprofitant les especials qualitats que per a això ofereix aquest mètode de transmissió.

També es crea una cadena paral·lela, de caràcter comercial, anomenada Radio Peninsular (desapareguda el 1973, a excepció de la seva emissora de Barcelona, que ho farà el 1984).

Transició

El 1971 Radio Nacional de España inaugura un nou centre emissor d'ona curta per al servei exterior. Aquest nou centre, que supera de molt el d'Arganda, se situa a la localitat toledana de Noblejas. Aquest servei, anomenat Radio Exterior de España, que el 1975 patiria una profunda reorganització, potenciant les emissions amb destinació als espanyols a tot el món i suprimint les emissions en llengües eslaves que fins aleshores es venien transmetent als països més enllà del teló d'acer.

Amb l'arribada de la democràcia es produeixen diversos canvis. Un d'ells és la supressió el 25 d'octubre de 1977 de l'obligació de connexió de les emissores privades amb Radio Nacional de España per a l'emissió dels seus diaris parlats. A partir de llavors cada emissora era lliure d'elaborar els continguts dels seus propis informatius.

El 1979 s'estén a tota Espanya un tercer canal, Radio 3, que ja va iniciar les seves emissions el 1953, només a Madrid, amb continguts educatius i culturals i que va anar ampliant la seva programació a temes musicals.

De forma paral·lela a les emissores privades i a les de Radio Nacional de España, durant la dictadura hi havia altres cadenes semioficials (autoritzades), pertanyents a la Cadena de Emisoras Sindicales, a la Red de Emisoras del Movimiento i a l'Organización Juvenil, la Cadena Azul de Radiodifusión.

Quan es van dissoldre aquestes cadenes, les seves emissores s'englobaren l'any 1981 en una societat estatal anomenada Radio Cadena Española (RCE). Tanmateix, algunes d'aquestes emissores van haver de ser clausurades en no estar compreses les seves freqüències entre les assignades a Espanya en els convenis internacionals de distribució de l'espectre radioelèctric.

Democràcia

El 1989 les 70 emissores de Radio Cadena Española es van fusionar amb Radio Nacional de España, convertint-se en Ràdio 4, una cadena de 24 emissores en Freqüència Modulada d'àmbit autonòmic. El seu elevat cost econòmic i la seva escassa audiència va ser la causa de la seva desaparició a les 20.00 hores del 24 de juliol de 1991 al connectar ambRadio 1 (des de 2008 anomenada Radio Nacional). Excepcionalment, es van mantenir Radio 4 a Sevilla i les emissores de Ràdio 4 a Catalunya. La Radio 4 de Sevilla es va mantenir en actiu fins a la clausura de l'Expo de Sevilla.

El 1989 les 46 emissores restants de l'extinta Radio Cadena Española van formar Radio 5 (fins al 2008 anomenada Radio 5 Todo Noticias), una cadena d'àmbit local i de marcat caràcter comercial. La seva escassa rendibilitat va provocar el 18 d'abril de 1994 la seva definitiva reconversió en radiofórmula informativa Todo Noticias.

Amb l'extinció de l'Ente Público RTVE i el naixement de la Corporación RTVE a partir de l'1 de gener de 2007, Radio Nacional de España es converteix en societat mercantil estatal. El seu actual director és Santiago González. A més, l'1 de setembre de 2008 canvià la seva imatge corporativa, passant del groc i negre, a ser de color blanc i vermell amb la "e" ressaltada.

Vegeu també

Enllaços externs

Radio Nacional de España (castellà)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radio Nacional de España

@@ Línia 32: / Línia 32: @@
 En aquesta situació, l'única informació, diferent de l'oficial, a la qual podien accedir els espanyols eren els informatius en espanyol de la [[BBC]], [[Radio France Internationale]] o els de [[Radio España Independiente]] , coneguda com ''La Pirenaica'', una emissora creada pel [[Partit Comunista d'Espanya]] amb seu a [[Bucarest]] ([[Romania]]).
-Encara que ja des dels temps de la guerra civil havien vingut fent diverses emissions per a l'exterior en diversos idiomes, fins a l'[[abril]] de [[1945]] no s'instal·la el centre emissor d'Onda Curta d'[[Arganda del Rey]] ([[Madrid]]) dotat amb un emissor de 40 kW, molt potent per a l'època, quan el servei exterior adquireix gran importància, amb emissions, tant en castellà com en anglès, especialment destinades a Amèrica. A partir d'aquest moment s'inicia el lent camí de la ràdio pública espanyola, motivat per la penúria de mitjans d'una banda i el bloqueig internacional per una altra i que impediria, fins el [[1955]], l'ingrés de ''Radio Nacional de España'' a la [[Unió Europea de Radiodifusió]] (UER).
+Encara que ja des dels temps de la guerra civil havien vingut fent diverses emissions per a l'exterior en diversos idiomes, fins a l'[[abril]] de [[1945]] no s'instal·la el centre emissor d'Onda Curta d'[[Arganda del Rey]] ([[Madrid]]) dotat amb un emissor de 40 kW, molt potent per a l'època, quan el servei exterior adquireix gran importància, amb emissions, tant en castellà com en anglès, especialment destinades a Amèrica. A partir d'aquest moment s'inicia el lent camí de la ràdio pública espanyola, motivat per la penúria de mitjans d'una banda i el bloqueig internacional per una altra i que impediria, fins al [[1955]], l'ingrés de ''Radio Nacional de España'' a la [[Unió Europea de Radiodifusió]] (UER).
 A finals dels cinquanta i principis dels seixanta comencen a introduir avenços tècnics com la Freqüència Modulada (FM) i les emissions estereofòniques.