Diferència entre revisions de la pàgina «Gegant roig»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Corregit: peratura son suficien -> peratura són suficien
m (Corregit: al menys -> almenys)
m (Corregit: peratura son suficien -> peratura són suficien)
Dos fenòmens són responsables de l'augment substancial de la radiació de l'estrella (que pot arribar a una radiació 1000 vegades superior a la del Sol). Primerament, la combustió en capes de l'hidrogen. I en segon lloc, la contracció del cor d'heli, alliberant una important quantitat d'energia gravitacional. Aquestes dues fonts d'energia radioactiva cap a l'exterior produeixen una pressió interna que fa augmentar la radiació de l'estrella. L'estrella és llavors molt més lluminosa a causa de l'augment de la seva superfície i, paradoxalment, la temperatura de superfície disminueix. Com a resultat, l'estrella esdevé més grossa, més «freda» i per tant de color més vermell; d'ací el nom de gegant vermella.
 
Si una estrella es d'una massa inferior a 2,5 [[massa solar|masses solars]], l'aportació d'[[heli]] al nucli procedent de la [[Fusió nuclear|fusió]] de l'hidrogen de l'escorça pot provocar el que s'anomena un '''flaix d'heli''': una combustió ràpida de l'heli en el nucli quan les condicions de pressió i temperatura sonsón suficients. L'esclat de l'estrella augmenta ràpidament. L'estrella comença llavors un breu període de combustió d'heli. Després, comença una nova pujada dins la branca de les gegants. Les estrelles més massives que les 2,5 masses solars entren dins la fase de fusió de l'heli d'una manera mes calma.
 
La fase durant la qual una estrella pobre en [[metal·licitat|metalls]] consumeix heli es denomina ''branca horitzontal'', car dins el [[diagrama de Hertzsprung-Russell]] aquestes estrelles es troben sobre una línia quasi horitzontal. Les estrelles riques en metalls no se situen pas sobre la branca horitzontal, més aviat en un mateix indret del diagrama de Hertzsprung-Russell.
1.154.437

modificacions

Menú de navegació