Perciformes: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Tal i com -> Tal com
Cap resum de modificació
Línia 5: Línia 5:
| image_caption = ''[[Perca flavescens]]''
| image_caption = ''[[Perca flavescens]]''
| image2 = Lates gracilis.jpg
| image2 = Lates gracilis.jpg
| image2_caption = [[Fòssil]] de ''[[Lates gracilis]]'' de l'[[Eocè]] procedent de Monte [[Bolca]] ([[Itàlia]]).
| image2_caption = [[Fòssil]] de ''[[Lates gracilis]]'' de l'[[Eocè]] procedent de Monte [[Bolca]] ([[Itàlia]])
| image2_width = 240px
| classis = [[Actinopterigi|Actinopterygii]]
| classis = [[Actinopterigi|Actinopterygii]]
| ordo = '''Perciformes'''
| ordo = '''Perciformes'''
Línia 29: Línia 28:
* ''[[Percoidei]]''
* ''[[Percoidei]]''
}}
}}
Els '''perciformes''' (''Perciformes'') engloben a l'entorn d'un 40% de tots els [[peixos]] coneguts i és l'[[ordre (biologia)|ordre]] més nombrós de [[vertebrats]]. El nom ''Perciformes'' significa "similar a una perca". Aquest ordre és inclós dins de la [[classe (biologia)|classe]] dels [[actinopterigi]]s i comprèn unes 7.000 [[espècies]] diferents, amb una gran diversitat de formes i mides. Van aparèixer i es van diversificar a finals del període [[Cretaci]]. Presenten radis espinosos en les [[aleta (fisiologia animal)|aletes]], [[escata|escates]] ctenoïdals i la [[bufeta natatòria]] sense comunicar amb l'[[esòfag]].<ref>Llorente, Gustavo: ''Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans''. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 45. Desembre del 1988, Barcelona ISBN 84-7306-354-6.</ref>
Els '''perciformes''' (Perciformes) engloben a l'entorn d'un 40% de tots els [[peixos]] coneguts i és l'[[ordre (biologia)|ordre]] més nombrós de [[vertebrats]]. El nom ''Perciformes'' significa "similar a una perca". Aquest ordre és inclós dins de la [[classe (biologia)|classe]] dels [[actinopterigi]]s i comprèn unes 7.000 [[espècies]] diferents, amb una gran diversitat de formes i mides. Van aparèixer i es van diversificar a finals del període [[Cretaci]]. Presenten radis espinosos en les [[aleta (fisiologia animal)|aletes]], [[escata|escates]] ctenoïdals i la [[bufeta natatòria]] sense comunicar amb l'[[esòfag]].<ref>Llorente, Gustavo: ''Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans''. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 45. Desembre del 1988, Barcelona ISBN 84-7306-354-6.</ref>


== Taxonomia ==
== Taxonomia ==

Revisió del 12:37, 6 des 2013

Infotaula d'ésser viuPerciformes Modifica el valor a Wikidata

Perca groga Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
SubregneEumetazoa
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes Modifica el valor a Wikidata
Bleeker, 1859

Els perciformes (Perciformes) engloben a l'entorn d'un 40% de tots els peixos coneguts i és l'ordre més nombrós de vertebrats. El nom Perciformes significa "similar a una perca". Aquest ordre és inclós dins de la classe dels actinopterigis i comprèn unes 7.000 espècies diferents, amb una gran diversitat de formes i mides. Van aparèixer i es van diversificar a finals del període Cretaci. Presenten radis espinosos en les aletes, escates ctenoïdals i la bufeta natatòria sense comunicar amb l'esòfag.[1]

Taxonomia

La classificació dels perciformes és controvertida. Tal com s'ha definit tradicionalment als perciformes, es tracta d'un grup parafilètic.

Referències

  1. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 45. Desembre del 1988, Barcelona ISBN 84-7306-354-6.
  2. Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. 1994

Bibliografia

  • Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. 1990 ISBN 0-940228-23-8
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units). 1905. ISBN 0-940228-47-5
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units, 1997
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall 2000 ISBN 0-13-011282-8.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres, Macdonald. 1985 ISBN 0-356-10715-9.