Joan Creixell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 23:43, 10 des 2013

Joan Crexell i Playà (Barcelona, 31 de juliol 1946 — Barcelona, 25 de desembre de 1994)^[1] fou un historiador i escriptor català, nebot de Joan Crexells i Vallhonrat. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del Pen Club Català; membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'Institut d'Estudis Catalans i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la Generalitat de Catalunya.

Del 1972 al 1976 col·laborà amb el Servei d'Informació Català (SIC) de Miquel Sellarès i Perelló i va fer tasca editorial per a l'Assemblea de Catalunya, raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de Convergència Democràtica de Catalunya, però l'abandonà per discrepàncies amb Jordi Pujol. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la Convenció per la Independència Nacional, de la que en fou president fins el 1991.

Va ser un important divulgador d'història contemporània catalana, preferentment de temàtica nacionalista i independentista.

Obres

Premsa catalana clandestina, 1970-1977, Edicions Crit, 1977
Poesia patriòtica catalana sota la Dictadura de Primo de Rivera, edició de l'autor, 1977
La fi del cagaelàstics. Poesia política anònima, 1939-1979, Edicions de la Magrana, 1980
Els fets del Palau i el Consell de guerra a Jordi Pujol, Edicions de la Magrana, 1982
Si és boig, que el tanquin! Poesia popular anònima, 1977-1982, amb col·laboració de Pere Quart, Editorial El Llamp, 1983
Origen de la bandera independentista. Barcelona: El Llamp, 1984 (La Rella). ISBN 8486066352.
El Monument a Rafael Casanova. Barcelona: El Llamp, 1985 (La Rella). ISBN 8486066492.
La Caputxinada. Barcelona: Edicions 62, 1987 (Llibres a l'abast ; 223). ISBN 8429725520.
Premsa catalana clandestina i d'exili : 1917-1938. Barcelona: El Llamp, 1987 (La Rella). ISBN 8477810133.
El Complot de Garraf. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988 (Biblioteca Serra d'Or ; 79). ISBN 8472029824.
La bandera dels catalans d'Amèrica, edició de l'autor, 1993.

Referències

↑ Renyer, Jaume. «Joan Crexell, en la memòria». Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat, 25-11-2008. [Consulta: 6 novembre 2012].

[1] Renyer, Jaume. «Joan Crexell, en la memòria». Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat, 25-11-2008. [Consulta: 6 novembre 2012].

[1]

Revisió del 13:03, 13 feb 2013 modifica VriuBot (discussió \| contribucions) Bots 378.817 edits m Unificant paràmetres de ref-llibre ← Edició anterior		Revisió del 23:43, 10 des 2013 modifica desfés EVA (bot) (discussió \| contribucions) Bots 851.856 edits m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +') Edició següent →
Línia 1:		Línia 1:
	''' Joan Crexell i Playà''' ([[Barcelona]], [[31 de juliol]] [[1946]] — [[Barcelona]], [[25 de desembre]] de [[1994]])<ref>{{citar web \|cognom=Renyer \|nom=Jaume \|títol=Joan Crexell, en la memòria \|obra=Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat \|lloc= \|editor= \|data=25 de novembre de 2008 \|url=http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117772 \|consulta=6 novembre 2012}}</ref> fou un [[historiador]] i [[Escriptor (literatura)\|escriptor]] [[Catalunya\|català]], nebot de [[Joan Crexells i Vallhonrat]]. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del [[Pen Club Català]]; membre de l’[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l’[[Institut d'Estudis Catalans]] i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la [[Generalitat de Catalunya]].		''' Joan Crexell i Playà''' ([[Barcelona]], [[31 de juliol]] [[1946]] — [[Barcelona]], [[25 de desembre]] de [[1994]])<ref>{{citar web \|cognom=Renyer \|nom=Jaume \|títol=Joan Crexell, en la memòria \|obra=Jaume Renyer. Per l'esquerra de la llibertat \|lloc= \|editor= \|data=25 de novembre de 2008 \|url=http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/117772 \|consulta=6 novembre 2012}}</ref> fou un [[historiador]] i [[Escriptor (literatura)\|escriptor]] [[Catalunya\|català]], nebot de [[Joan Crexells i Vallhonrat]]. Es llicencià en Ciències de la Informació i ha estat membre del [[Pen Club Català]]; membre de l'[[Associació d'Escriptors en Llengua Catalana]]; membre de la Societat Catalana de Comunicació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i col·laborador del Centre d'Història Contemporània de la [[Generalitat de Catalunya]].

	Del 1972 al 1976 col·laborà amb el [[Servei d'Informació Català]] (SIC) de [[Miquel Sellarès i Perelló]] i va fer tasca editorial per a l'[[Assemblea de Catalunya]], raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de [[Convergència Democràtica de Catalunya]], però l'abandonà per discrepàncies amb [[Jordi Pujol]]. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la [[Convenció per la Independència Nacional]], de la que en fou president fins el 1991.		Del 1972 al 1976 col·laborà amb el [[Servei d'Informació Català]] (SIC) de [[Miquel Sellarès i Perelló]] i va fer tasca editorial per a l'[[Assemblea de Catalunya]], raó per la qual fou detingut i passà a la clandestinitat. Del 1976 al 1980 fou militant de [[Convergència Democràtica de Catalunya]], però l'abandonà per discrepàncies amb [[Jordi Pujol]]. El 1986 es presentà com a independent en els llistes d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] i el 1987 fou un dels impulsors i fundadors de la [[Convenció per la Independència Nacional]], de la que en fou president fins el 1991.