Urraca de Castella i Lleó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Croada d'al-Mariyya
Línia 4: Línia 4:
Després de la llarga guerra entre el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], d'una banda, i Navarra de l'altra, el [[1140]] es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre [[Blanca Garcés de Navarra]], filla del rei de Navarra, i [[Sanç III de Castella|Sanç de Castella]] hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda d'Urraca amb [[García Ramírez]], rei de Navarra [[1144]], pactant-se per a fi una treva amb Aragó el [[1146]].
Després de la llarga guerra entre el [[Regne de Castella]] i el [[Regne d'Aragó]], d'una banda, i Navarra de l'altra, el [[1140]] es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre [[Blanca Garcés de Navarra]], filla del rei de Navarra, i [[Sanç III de Castella|Sanç de Castella]] hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda d'Urraca amb [[García Ramírez]], rei de Navarra [[1144]], pactant-se per a fi una treva amb Aragó el [[1146]].


El [[1147]] Garcia acompanyà al seu sogre al [[setge d'Almeria]] i més tard al de [[setge de Còrdova|Còrdova]], morint el [[1150]] a conseqüència d'un accident de caça. Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'[[Astúries]], on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de [[Palència]] [[Alvaro Rodríguez]].
El [[1147]] Garcia acompanyà al seu sogre al [[Croada d'al-Mariyya|setge d'Almeria]] i més tard al de [[setge de Còrdova|Còrdova]], morint el [[1150]] a conseqüència d'un accident de caça. Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'[[Astúries]], on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de [[Palència]] [[Alvaro Rodríguez]].


Morta Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de [[San Antolín de Palència]], trobant-se intacte el seu cos el [[1552]], en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del [[Sagrari]].
Morta Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de [[San Antolín de Palència]], trobant-se intacte el seu cos el [[1552]], en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del [[Sagrari]].

Revisió del 12:38, 12 des 2013

Reis i reines de Navarra
Reis i reines de Navarra

Urraca de Castella i Lleó (Pelúgano, Aller, Astúries, 1133, 1189) fou Reina de Navarra, filla bastarda d'Alfons VII de Castella i d'una dama asturiana nomenada Gontrada Pérez, filla del comte Pedro Díaz.

Després de la llarga guerra entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, d'una banda, i Navarra de l'altra, el 1140 es signà la pau, convenint-se com a garantia d'aquesta l'enllaç entre Blanca Garcés de Navarra, filla del rei de Navarra, i Sanç de Castella hereu de Castella. No obstant, continuà la guerra amb Aragó, però es signà la pau amb Castella amb la boda d'Urraca amb García Ramírez, rei de Navarra 1144, pactant-se per a fi una treva amb Aragó el 1146.

El 1147 Garcia acompanyà al seu sogre al setge d'Almeria i més tard al de Còrdova, morint el 1150 a conseqüència d'un accident de caça. Urraca fou nomenada pel seu pare governador d'Astúries, on portà a bon fi belles construccions, tornant després a Castella per a contraure un nou matrimoni amb el cavaller de Palència Alvaro Rodríguez.

Morta Urraca en la data indicada, fou enterrada en la capella de San Antolín de Palència, trobant-se intacte el seu cos el 1552, en ser restaurada aquella capella, i essent traslladat a la capella parroquial del Sagrari.

El 1865, obert de nou el sepulcre, també es trobà en perfecte estat la conservació del cadàver, que actualment està en la Catedral de Palència.

Bibliografia