Escorça (anatomia vegetal): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ntre d'altres +ntre altres)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-ntre altres, +ntre d'altres,)
Línia 5: Línia 5:
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de ''bossoga''.
En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de ''bossoga''.


L'escorça està formada per les capes més externes de la [[tija]] de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del [[cambium]] vascular i no és un terme tècnic.<ref name=Raven1981>{{Citation
L'escorça està formada per les capes més externes de la [[tija]] de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del [[cambium]] vascular i no és un terme tècnic.<ref name=Raven1981>{{Citation
| last1 = Raven | first1 = Peter H.
| last1 = Raven | first1 = Peter H.
| last2 = Evert | first2 = Ray F.
| last2 = Evert | first2 = Ray F.

Revisió del 15:03, 15 des 2013

L'escorça de la surera, enguixida per protegir del foc el tronc i les branques, és el suro.

L'escorça és la part externa de l'arrel, el tronc i les branques de les plantes llenyoses. També es tracta de la coberta externa i dura d'algunes fruites.

En alguns casos es formen unes protuberàncies, que reben el nom de bossoga.

L'escorça està formada per les capes més externes de la tija de les plantes i de les arrels de les plantes llenyoses. Tenen escorça, entre d'altres, els arbres, les plantes enfiladisses llenyoses i els arbusts. L'escorça es refereix a tots els teixits vegetals fora del cambium vascular i no és un terme tècnic.[1]

Entre els productes, d'utilització humana, que deriven de l'escorça s'inclouen les espècies i altres saboritzants, tanins, resines, làtex, medicines, diversos verins, al·lucinògens, i el suro. L'escorça s'ha utilitzat per a fer vestits, canoes, cordes i com a superfície per a pintar-hi o fer mapes.[2]

Descripció botànica

Escorça de Leucadendron argenteum

Allò que normalment s'anomena escorça inclou un nombre de teixits vegetals diferents. El suro és un teixit secundari externs que és impermeable a l'aigua i als gasos i també s'anomena fel·lema El suro el produeix el cambium del suro (també anomenaat fel·logen) el qual és una capa de cèl·lules actives meristemàticament. Junts el fel·lema, el fel·logen i el fel·loderma (que no sempre es forma i que és una capa de cèl·lules formada cap l'interior pel cambium de suro) formen el periderma.[3]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorça
  1. Raven, Peter H.; Evert, Ray F. & Curtis, Helena (1981), Biology of Plants, New York, N.Y.: Worth Publishers, pàg. 641, ISBN 0879011327, OCLC 222047616
  2. Taylor, Luke. 1996. Seeing the Inside: Bark Painting in Western Arnhem Land. Oxford Studies in Social and Cultural Anthropology. Oxford: Clarendon Press.
  3. Dickison, WC. 2000. Integrative Plant Anatomy, Academic Press, San Diego, 186-195.