Bolxevisme: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (26)
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-’ +')
Línia 8: Línia 8:
# L'aliança de la [[classe social|classe]] [[obrer]]a amb el [[llaurador]]s per a derrocar l'autocràcia russa, portar a terme els objectius democràtics de la revolució i enfrontar les vacil·lacions i traïcions de la [[burgesia]].
# L'aliança de la [[classe social|classe]] [[obrer]]a amb el [[llaurador]]s per a derrocar l'autocràcia russa, portar a terme els objectius democràtics de la revolució i enfrontar les vacil·lacions i traïcions de la [[burgesia]].
# La liquidació dels [[latifundi]]s terratinents i l'entrega de la terra als llauradors.
# La liquidació dels [[latifundi]]s terratinents i l'entrega de la terra als llauradors.
# El reconeixement del [[dret a l’autodeterminació]] de les nacions oprimides per [[Rússia]].
# El reconeixement del [[dret a l'autodeterminació]] de les nacions oprimides per [[Rússia]].
# La condició de pertànyer a una organització del partit per a ser considerat membre d'ell.
# La condició de pertànyer a una organització del partit per a ser considerat membre d'ell.
# La necessitat de construir un partit l'organització interna del qual es basara en el "[[centralisme democràtic]]", amb militants professionals, que garantiren l'homogeneïtat [[ideologia|ideològica]] i la capacitat d'organització, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder polític (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revolució.
# La necessitat de construir un partit l'organització interna del qual es basara en el "[[centralisme democràtic]]", amb militants professionals, que garantiren l'homogeneïtat [[ideologia|ideològica]] i la capacitat d'organització, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder polític (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revolució.
Línia 23: Línia 23:
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Alexander Kerensky]] i van formar un govern paral·lel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kerensky recolzat per les forces polítiques ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Democràtic Constitucional|liberals]] i [[Partit Social-Revolucionario|social-revolucionaris]]) i el bolxevic recolzat pels soviets obrers.
Després del triomf de la [[Revolució de febrer]] de [[1917]], es van oposar al règim de [[Alexander Kerensky]] i van formar un govern paral·lel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kerensky recolzat per les forces polítiques ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Democràtic Constitucional|liberals]] i [[Partit Social-Revolucionario|social-revolucionaris]]) i el bolxevic recolzat pels soviets obrers.


Els bolxevics van ser partícips d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]] i a l'octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecció que els va portar al poder de manera oficial. El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l’Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L'assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconéixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets. Durant la nit del mateix dia, [[Lenin]] va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
Els bolxevics van ser partícips d'un fallida [[revolta]] al juliol de [[1917]] i a l'octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecció que els va portar al poder de manera oficial. El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L'assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconéixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets. Durant la nit del mateix dia, [[Lenin]] va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].


El terme s'utilitza sovint com a sinònim de [[comunisme|comunista]], encara que este pròpiament no ho siga.
El terme s'utilitza sovint com a sinònim de [[comunisme|comunista]], encara que este pròpiament no ho siga.

Revisió del 20:35, 19 des 2013

Per a altres significats, vegeu «Illa Bolxevic».

Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.

Polèmica en 1903

La divisió es va produir en el Segon Congrés del partit, celebrat a Brussel·les i Londres en 1903. Les tesis proposades per Lenin van ser:

  1. La lluita per la dictadura del proletariat com a instrument necessari de la revolució per a avançar cap al socialisme.
  2. L'aliança de la classe obrera amb el llauradors per a derrocar l'autocràcia russa, portar a terme els objectius democràtics de la revolució i enfrontar les vacil·lacions i traïcions de la burgesia.
  3. La liquidació dels latifundis terratinents i l'entrega de la terra als llauradors.
  4. El reconeixement del dret a l'autodeterminació de les nacions oprimides per Rússia.
  5. La condició de pertànyer a una organització del partit per a ser considerat membre d'ell.
  6. La necessitat de construir un partit l'organització interna del qual es basara en el "centralisme democràtic", amb militants professionals, que garantiren l'homogeneïtat ideològica i la capacitat d'organització, els que havien de portar com a programa revolucionari que el proletariat conquistara el poder polític (dictadura del proletariat), per a dur a terme la revolució.

A causa de la diversitat dels temes debatuts, les votacions van fluctuar en favor o en contra de les propostes de Lenin. Va ser aprovat un programa mínim contra l'autocràcia i un programa màxim cap al socialisme amb els punts de vista leninistes, excepte en el que es referix al tema de terres, perquè s'exigia únicament la devolució de les terres arrabassades pels terratinents als llauradors. En els temes organitzatius van ser aprovades les propostes de Martov; no obstant això, en la fase final del congrés, quan anaven a triar-se la direcció del partit, la correlació de forces es va invertir novament a causa del retir d'alguns delegats, als que el congrés va negar propostes del seu interés. Els malnoms de bolxevic "la majoria" i menxevic, "la minoria", prové del resultat de l'elecció del Comité Central i del Comité de Redacció del periòdic Iskra, que no obstant això poc després del congrés va quedar en mans dels menxevics.

Distanciar amb els menxevics

Després de la derrota de la Revolució de 1905, els bolxevics van mantindre la seua estratègia radical per l'establiment d'una dictadura d'obrers i llauradors; en la qual cosa es referix al programa agrari van exigir la nacionalització de la terra i el seu entrega als llauradors; en l'organitzatiu van demandar mantindre les estructures clandestines del partit. Tot açò va conduir a l'escissió dels menxevics(membres de la minoria) en 1912. Els menxevics pretenen que es desenrotlle la fase burgesa, que més tard donaria lloc a la revolució. Els bolxevics estan desconcertats perquè els seus principals caps estan en l'exili.

Guerra i revolució

A l'esclatar la I Guerra Mundial els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, es van oposar a la "defensa de la pàtria" (sostinguda pels cridats defensistes) i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària". Els menxevics es van dividir llavors perquè la majoria dels seus dirigents es van fer defensistes, mentre Martov va encapçalar un grup internacionalista, que no obstant això va seguir organitzativament separat dels bolxevics i políticament enfrontat per divergències semblants a les sostingudes des de 1903.

Després del triomf de la Revolució de febrer de 1917, es van oposar al règim de Alexander Kerensky i van formar un govern paral·lel basat en els soviets obrers de les grans ciutats, donant-se el cas de dos governs simultanis, el liderat per Kerensky recolzat per les forces polítiques (menxevics, liberals i social-revolucionaris) i el bolxevic recolzat pels soviets obrers.

Els bolxevics van ser partícips d'un fallida revolta al juliol de 1917 i a l'octubre del mateix any van dur a terme una reeixida insurrecció que els va portar al poder de manera oficial. El 25 de novembre es van dur a terme les eleccions per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes eleccions, els bolxevics van obtindre el 24% dels vots i 170 dels 707 escons. L'assemblea, composta en la seua gran majoria per opositors al govern bolxevic, no va reconéixer el govern com a autoritat suprema i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets. Durant la nit del mateix dia, Lenin va invalidar els resultats de l'elecció i va dissoldre l'assemblea, quedant d'aquesta manera, tot el poder en mans dels bolxevics. Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a 1952 en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se Partit Comunista de la Unió Soviètica.

El terme s'utilitza sovint com a sinònim de comunista, encara que este pròpiament no ho siga.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolxevisme