Diferència entre revisions de la pàgina «Partit Comunista d'Alemanya»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Stalin +Stalin)
m (Corregit: articipar al [[Reichs -> articipar en el [[Reichs)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Stalin +Stalin))
Després de l'escissió del ''KAPD'' ([[abril]] [[1920]]), el partit fou dirigit per [[Paul Levi]], partidari de guanyar per a la causa comunista als treballadors [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]]. Altres importants dirigents d'aquesta època foren: [[Leo Jogiches]], [[Clara Zetkin]], [[Paul Frolich]], [[Johann Knief]], [[Willi Münzenberg]], [[Franz Mehring]] i [[Ernst Meyer]]. Els seus esforços foren recompensats quan una part important de l'''USPD'' es va unir al ''KPD'', convertint-lo en un gran partit de masses.
 
L'any 1923, una nova cúpula dirigent, en consonància a l'ascens al poder de [[IósifIóssif Stalin|Stalin]] a la [[Unió Soviètica]], es va instal·lar al ''KPD''. La nova direcció, encapçalada per [[Ernst Thälmann]], va decidir expulsar del partit a l'[[Oposició del Partit Comunista]] (''KPO''), partidària de les idees de [[Trotski]] i [[Bukharin]]. D'ençà, es va decidir enfrontar de manera cohesionada la realitat política [[alemanya]] deixant de banda la revolució immediata, sense comportar una aproximació de posicions amb els [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]]. Aquesta última decisió es va traduir en uns bons resultats a les eleccions al [[Reichstag]] de [[febrer]] de [[1924]]. A partir de [[1928]], la nova política [[estalinisme|estalinista]] del Tercer Període fou adoptada pel partit. Aquesta mesura defensava que el [[capitalisme]] estava entrant en una profunda crisi i la revolució era imminent, a la vegada que s'afirmava que els [[sindicat]]s i l'''[[SPD]]'' eren organitzacions "social-feixistes", i per tant, el primer enemic a combatre.
 
Durant la [[República de Weimar]], el ''KPD'' fou el major [[partit comunista]] d'[[Europa]], sent el partit referent del moviment obrer fora de la [[Unió Soviètica]]. Va aconseguir mantenir una sòlida representació electoral, normalment més del 10%, guanyant 100 diputats a les eleccions de [[6 de novembre]] de [[1932]]. A les eleccions presidencials del mateix any, [[Ernst Thälmann]] aconseguí el 13'2% del total de vots, front el 30'1% assolit per [[Adolf Hitler]].
851.856

modificacions

Menú de navegació