Muín-ad-Din Únur: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: en front (a) -> enfront de
m Corregit: midar als damascens, pel contrari els va decidir a r -> midar als damascens, en canvi els va decidir a r
Línia 12: Línia 12:
El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar amb delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.
El [[1138]], Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a [[Djamal al-Din Muhammad]], germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar amb delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.


Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'cotubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, pel contrari els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) <ref> Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3</Ref>. .
Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'cotubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a [[Mudjir al-Din Abak]], el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a [[Folc d'Anjou]], [[Llista de reis de Jerusalem|rei de Jerusalem]] amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) <ref> Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3</Ref>. .


De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= |editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref> Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref>
De resultes de la presa d'[[Edessa]] per Zengi, una [[segona Croada|nova croada]] va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va [[Setge de Damasc (1148)|quedar assetjada]] el 24 de juliol de 1148<ref>{{Ref-llibre |cognom=Nicolle |nom=David |títol=The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus |url= |llengua= |editorial=Osprey |data=2009 |pàgines=57-59 |isbn=978-1-84603-354-4}}</ref> i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que [[Nur al-din]] i [[Saif al-Din Ghazi]], fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.<ref> Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5</ref>

Revisió del 13:15, 28 des 2013

El Proper Orient el 1135.

Muín-ad-Din Unur († 1149) fou un ministre, després regent de l'emirat Burida de Damasc de 1135 a 1149.

Biografia

Va començar el seu servei amb els burides com a mameluc, és a dir soldat esclau, de Zahir al-Din Tughtegin, atabeg de Damasc i resta en l'ombra durant nombrosos anys. Tughtegin va morir el 1128, seguit pel seu fill Tadj al-Muluk Buri, mort el 1132 i el seu nét Shams al-Mulk Ismail, assassinat el 2 de febrer de 1135. Aquest últim, veien de manera permanentment els complots en el seu cercle havia decidit donar Damasc a Zengi, atabeg d'Alep i Mossul, i retirar-se a una de les seves fortaleses. En el moment de l'assassinat, Zengi ja anava cap a Damasc, però Zumurrud Khatun, la mare d'Ismail, es va afanyar a fer reconèixer com atabeg al seu altre fill, Xihab-ad-Din Mahmud.[1]

Muin ad-Din Unur va agafar llavors la direcció de l'exèrcit i va assegurar la defensa de la ciutat enfront de Zengi que la va assetjar. Un jove príncep aspirant al sultanat seljúcida, Dawud, l'acompanyava; l'emir de Damasc, aconsellat per Muin al-Din Unur, va acceptar jurar fidelitat a Dawud per treure a Zengi un dels pretexts del seu atac. Després el califa al-Mustarshid va enviar un ambaixador, Bish ibn Kherim, que va negociar la pau i l'aixecament del setge el 16 de març de 1135, mitjançant un reconeixement, purament nominal, de la sobirania feudal d'Alep per part de Damasc i incitant Zengi a intervenir a l'Iraq per sostenir la candidatura de Dawud [2]

Qirkhan ibn Qaraja (Kirkhan ibn Karaja), emir d'Homs va morir el 1136, i els seus fills intercanviaren amb Shihab al-Din Mahmud la ciutat d'Homs per Palmira (Tadmor). Mahmud va donar llavors la ciutat d'Homs en feu a Muin al-Din Unur. Un any més tard, el juny 1137, Zengi va intentar de nou la conquesta de l'emirat de Damasc i va començar per assetjar Homs. Ramon II, comte de trípoli, previngut, no desitja que un cap de guerra musulmà també poderós s'instal·li en una ciutat si prop del comtat de Trípoli, va enviar un exèrcit a les rodalies d'Homs, obligant a Zengi a aixecar el setge el 11 de juliol i a atacar els francs a Ba'rin, on els va derrotar i va capturar la ciutadella [3]

El 1138, Zumurrud Khatun, la mare de l'atabeg, es va casar amb Zengi i li va aportar Homs en dot, i Muin al-Din Unur rebé a canvi Barin. En la nit del 22 al 23 de juny de 1139, Shihab al-Din Mahmud fou assassinat i Muin al-Din Unur va reaccionar amb fermesa, fent executar els assassins i col·locant al tron a Djamal al-Din Muhammad, germanastre del precedent atabeg, el qual li va agrair donant-li en feu Baalbek, però Unur es va conformar amb delegar un governador, per dedicar-se a assegurar el govern de Damasc degut a que un altre germà (de fet germanastre), Bahram Shah, s'havia refugiat a Alep i havia demanat a Zengi ajut per pujar al tron de Damasc.

Zengi va començar per assetjar Baalbek el 20 d'agost de 1139, i la ciutat va capitular el 10 d'cotubre i la ciutadella el 22 d'octubre. Zengi, malgrat la seva promesa de respectar la vida dels soldats, els va fer crucificar. Aquesta acció, destinada a intimidar als damascens, en canvi els va decidir a resistir. Després va posar setge a Damasc el 6 de desembre i la ciutat va resistir. Djamal al-Din Muhammad va morir poc després, el 29 de març de 1140. Unur va posar al tron a Mudjir al-Din Abak, el fill de Muhammad, encara infant. Per desfer-se de Zengi, va cridar a Folc d'Anjou, rei de Jerusalem amb qui havia formalitzat una aliança el 1138. Amb l'arribada de Folc n'hi va haver prou per fer retirar a Zengi, i Muin al-Din Unur va ajudar llavors als francs a reprendre Panees que estava en mans dels zengites (maig de 1140) [4]. .

De resultes de la presa d'Edessa per Zengi, una nova croada va arribar d'Europa però els seus caps, en lloc d'atacar els dominis zengites, atacaren Damasc, trencant l'aliança franco-damascena. Damasc va quedar assetjada el 24 de juliol de 1148[5] i Muin al-Din Unur va cridar a totes les tropes de l'emirat per resistir als croats. Fou llavors que Nur al-din i Saif al-Din Ghazi, fills i successors de Zengi, es presentaren amb el seu exèrcit i els croats aixecaren el setge el 28 de juliol i es van retirar per evitar de ser agafats en tenalles entre els zengites i els damascens, i per altra banda perquè no volien tanmateix que Damasc caigués en poder de Nur al-Din.[6]

Llavors Muin al-Din Unur va ordenar algunes ràtzies contra els francs a Galiela, especialment una ràtzia (junt amb Nur al-Din) contra Antioquia, però la pau i l'aliança entre els francs i Damasc va acabar per ser restaurada el maig 1149[7]. Unur va morir poc després de disenteria, el 28 d'agost de 1149.[8]

Família

René Grousset li atribueix una esposa que seria la mare de Djamal al-Din Muhammad, i vídua de Buri Tadj al-Muluk,[9] però Amin Maalouf i la Foundation for Medieval Genealogy no diuen res sobre l'assumpte. Grousset li atribueix igualment una fill que s'hauria casat amb Mudjir al-Din Abak,[10] informació confirmada per Amin Maalouf[11] però no per la Foundation for Medieval Genealogy .

Vegeu també

Eeferències

  1. ↑ Maalouf pàgs. 143-5 i Grousset 1935 pàgs. 62-4
  2. ↑ Grousset pàg. 65
  3. ↑ Maalouf| pàgs. 147-8 i Grousset pàgs. 71 i 74-84
  4. ↑ Grousset pàgs. 128-139 i Maalouf pags. 151-3
  5. ↑ Nicolle, David. The Second Crusade 1148 Disaster outside Damascus. Osprey, 2009, p. 57-59. ISBN 978-1-84603-354-4. 
  6. ↑ Grousset pàgs. 244-260 i Maalouf pags. 172-5
  7. ↑ Grousset pàgs. 260-1, 267.
  8. ↑ Grousset pàg. 130.
  9. ↑ Grousset, pàg. 130
  10. ↑ Maalouf, pàg 207
  11. ↑ Maalouf, pàg 171

Bibliografia

  • Steven Runciman, A History of the Crusades, vol. II: The Kingdom of Jerusalem. Cambridge University Press, 1952.
  • The Damascus Chronicle of the Crusades, Extracted and Translated from the Chronicle of Ibn al-Qalanisi. H.A.R. Gibb, 1932 (reimpressió, Dover Publications, 2002).
  • William of Tyre, A History of Deeds Done Beyond the Sea, traducció E.A. Babcock i A.C. Krey. Columbia University Press, 1943.
  • Grousset, René. Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem - II. 1131-1187 (en francès). L'équilibre, 1935. 
  • Maalouf, Amin. Les croisades vues par les arabes (en francès). J'ai lu, 1983. ISBN 2277219169. 
  • Foundation for Medieval Genealogy
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Muín-ad-Din_Únur&oldid=12612859»