Д: diferència entre les revisions
m Corregit: ra per la seva cua. Pel contrari, a l'escriptura tip -> ra per la seva cua. En canvi, a l'escriptura tip |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
'''Д''', '''д''' (en cursiva: ''Д'', ''д'') és una lletra de l'[[alfabet ciríl·lic]], cinquena a l'[[alfabet bielorús]] i [[alfabet rus|rus]] i sisena a l'[[ucraïnès#l'alfabet ucraïnès|alfabet ucraïnès]]. També present als alfabets [[búlgar]] i [[macedònic|macedoni]]. |
'''Д''', '''д''' (en cursiva: ''Д'', ''д'') és una lletra de l'[[alfabet ciríl·lic]], cinquena a l'[[alfabet bielorús]] i [[alfabet rus|rus]] i sisena a l'[[ucraïnès#l'alfabet ucraïnès|alfabet ucraïnès]]. També present als alfabets [[búlgar]] i [[macedònic|macedoni]]. |
||
Prové de la lletra de l'[[alfabet grec]]: '''[[Delta (lletra)|Δ]]'''. La major diferència gràfica amb la seva equivalent grega rau en les dues potes de sota que hi ha als extrems inferiors. Representa el so de la [[plosiva dental sonora]] /d/. En [[rus]] també pot representar la plosiva dental sorda /t/ al final d'una síl·laba: com en la paraula гоpo'''д''' [górat] (ciutat). |
Prové de la lletra de l'[[alfabet grec]]: '''[[Delta (lletra)|Δ]]'''. La major diferència gràfica amb la seva equivalent grega rau en les dues potes de sota que hi ha als extrems inferiors. Representa el so de la [[plosiva dental sonora]] /d/. En [[rus]] també pot representar la plosiva dental sorda /t/ al final d'una síl·laba: com en la paraula гоpo'''д''' [górat] (ciutat). |
||
A l'escriptura a mà la '''Д''' (majúscula) sol escriure's similar a la '''[[D]]''' [[alfabet llatí|llatina]]. El motiu rau en què la versió de motlle no sembla ser comfortable per ser escrita ràpidament. Del mateix mode, la '''д''' (minúscula) sol ser escrita a mà com la '''[[g]]''' i s'uneix a la següent lletra per la seva cua. |
A l'escriptura a mà la '''Д''' (majúscula) sol escriure's similar a la '''[[D]]''' [[alfabet llatí|llatina]]. El motiu rau en què la versió de motlle no sembla ser comfortable per ser escrita ràpidament. Del mateix mode, la '''д''' (minúscula) sol ser escrita a mà com la '''[[g]]''' i s'uneix a la següent lletra per la seva cua. En canvi, a l'escriptura tipogràfica cursiva, la minúscula s'assembla més a la '''d''' minúscula llatina: ''Д'', ''д''. A l'antiguitat, al [[numeració armènia|sistema numeral ciríl·lic]], aquesta lletra tenia el valor numèric '''4'''. |
||
== Taula de codis == |
== Taula de codis == |
||
Revisió del 13:18, 28 des 2013
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet bielorús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès. També present als alfabets búlgar i macedoni. Prové de la lletra de l'alfabet grec: Δ. La major diferència gràfica amb la seva equivalent grega rau en les dues potes de sota que hi ha als extrems inferiors. Representa el so de la plosiva dental sonora /d/. En rus també pot representar la plosiva dental sorda /t/ al final d'una síl·laba: com en la paraula гоpoд [górat] (ciutat). A l'escriptura a mà la Д (majúscula) sol escriure's similar a la D llatina. El motiu rau en què la versió de motlle no sembla ser comfortable per ser escrita ràpidament. Del mateix mode, la д (minúscula) sol ser escrita a mà com la g i s'uneix a la següent lletra per la seva cua. En canvi, a l'escriptura tipogràfica cursiva, la minúscula s'assembla més a la d minúscula llatina: Д, д. A l'antiguitat, al sistema numeral ciríl·lic, aquesta lletra tenia el valor numèric 4.
Taula de codis
Codificació de caràcters Tipus Decimal Hexadecimal Octal Binari Unicode Majúscula 1044 0414 002024 0000 0100 0001 0100 Minúscula 1076 0434 002064 0000 0100 0011 0100 ISO 8859-5 Majúscula 180 B4 264 1011 0100 Minúscula 212 D4 324 1101 0100 KOI 8 Majúscula 228 E4 344 1110 0100 Minúscula 196 C4 304 1100 0100 Windows 1251 Majúscula 196 C4 304 1100 0100 Minúscula 228 E4 344 1110 0100