Casa de la Caritat de Barcelona: diferència entre les revisions
mCap resum de modificació |
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a |
||
| Línia 68: | Línia 68: | ||
Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d'[[impremta]] i feien formació en diversos oficis. El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública<ref>{{ref-web |url=http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/10congres/ausintext.pdf |títol=La beneficencia pública en la Barcelona de finales del siglo XIX |consulta=18 febrer 2011 |cognom= Ausín Hervell |nom=Jose Luís |coautors= |data=27-30 de novembre de 2007 |obra= |editor=X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901 |llengua=es }}{{pdf}}</ref> la institució va passar a dependre de la [[Diputació de Barcelona]]. |
Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d'[[impremta]] i feien formació en diversos oficis. El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública<ref>{{ref-web |url=http://www.bcn.es/arxiu/arxiuhistoric/catala/activitats/congres/10congres/ausintext.pdf |títol=La beneficencia pública en la Barcelona de finales del siglo XIX |consulta=18 febrer 2011 |cognom= Ausín Hervell |nom=Jose Luís |coautors= |data=27-30 de novembre de 2007 |obra= |editor=X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901 |llengua=es }}{{pdf}}</ref> la institució va passar a dependre de la [[Diputació de Barcelona]]. |
||
El 1829 varen entrar a treballar les [[Carmelites de la Caritat]] en qualitat de personal d'atenció als acollits. Hi varen romandre fins el 1880, quan varen esser substituïdes per les [[Filles de la Caritat]], arribades un any abans. En aquesta etapa s'hi va afegir l'ensenyament. Aquestes religioses es varen mantenir fins 1994, molt després del trasllat de la casa d'acollida al nou edifici de la [[Vall d'Hebron]] l'any 1957.<ref name="tesi">{{Citar tesi | cognom=García Gargallo | nom=Manuel | capítol=Comunitats femenines per barris | urlcapítol=http://sites.google.com/site/garciman73/femenins-barris-i | títol=L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic | url=http://sites.google.com/site/garciman73/ | format=html | grau: Doctorat | llengua=català | editorial= UB | lloc= Barcelona | data=2002 | id= DP B. 26249-2006 | isbn=846-89835-43}}</ref> |
El 1829 varen entrar a treballar les [[Carmelites de la Caritat]] en qualitat de personal d'atenció als acollits. Hi varen romandre fins el 1880, quan varen esser substituïdes per les [[Filles de la Caritat]], arribades un any abans. En aquesta etapa s'hi va afegir l'ensenyament. Aquestes religioses es varen mantenir fins a 1994, molt després del trasllat de la casa d'acollida al nou edifici de la [[Vall d'Hebron]] l'any 1957.<ref name="tesi">{{Citar tesi | cognom=García Gargallo | nom=Manuel | capítol=Comunitats femenines per barris | urlcapítol=http://sites.google.com/site/garciman73/femenins-barris-i | títol=L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic | url=http://sites.google.com/site/garciman73/ | format=html | grau: Doctorat | llengua=català | editorial= UB | lloc= Barcelona | data=2002 | id= DP B. 26249-2006 | isbn=846-89835-43}}</ref> |
||
Amb els anys va tenir diversos noms, però no es va tancar fins el 1957, quan es va crear la [[Llars Mundet]], a la [[Vall d'Hebron]]. Des d'aquell moment i durant molts anys, els edificis es van destinar a diferents activitats, fins a la seva remodelació iniciada l'any 1991. |
Amb els anys va tenir diversos noms, però no es va tancar fins el 1957, quan es va crear la [[Llars Mundet]], a la [[Vall d'Hebron]]. Des d'aquell moment i durant molts anys, els edificis es van destinar a diferents activitats, fins a la seva remodelació iniciada l'any 1991. |
||
Revisió del 23:02, 30 des 2013
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Conjunt d'edificis  | |||
| Arquitecte | August Font i Carreras Albert Viaplana i Veà Josep Goday i Casals Helio Piñón | |||
| Construcció | dècada del 1700 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca arquitectura neoclàssica noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Montalegre, 5-9 i Valldonzella, 13 | |||
| ||||
| Format per | Santa Maria de Montalegre | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40494 | |||
| Id. Barcelona | 380 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Santa Maria de Montalegre | ||||
| Id. IPAC | 40494 | |||
| Id. Barcelona | 380 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Centre de Cultura Contemporània de Barcelona | |||
La Casa de la Caritat va ser un centre de beneficència actiu a Barcelona entre 1802 i 1956, que actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull.
L'edifici que l'albergava va ser construït el 1749 i restaurat el 1929 en plena expansió del modernisme català. El centre va funcionar fins al 1956 quan les instal·lacions es van traslladar a les Llars Mundet. L'edifici va quedar abandonat fins que el 1980 se'l va incloure en el pla de reforma previst per al barri del Raval.
Història
Usos anteriors
Al segle XII es va construir una església. Un segle més tard, el s.XIII, es va constituir el Convent de Montalegre, amb monges de l'orde de Sant Agustí, que hi viurien fins el 1593. Poc després, el 1598, els Jesuïtes van crear el Seminari Conciliar de Montalegre.
Els Jesuïtes es van veure obligats a abandonar el Seminari el 1767, quan es va prohibir i expulsar d'Espanya la Companyia de Jesús. L'espai va quedar uns anys abandonat, i després es va fer servir amb finalitats militars, fins que el governador civil de l'època va ordenar que l'espai es destinés a crear una institució correccional.
Creació
Va ser el 1802 quan Carles IV va ordenar la creació d'una Casa de la Caritat, per poder hospedar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals..., amb l'objectiu de reduir una mica la misèria de la zona. Un cop creat, la Casa de la Caritat es finançava d'una manera força autònoma, realitzant petites fires, balls o concursos, i fabricant productes com agulles, fideus, galetes o cotó, entre d'altres.
Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d'impremta i feien formació en diversos oficis. El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública[1] la institució va passar a dependre de la Diputació de Barcelona.
El 1829 varen entrar a treballar les Carmelites de la Caritat en qualitat de personal d'atenció als acollits. Hi varen romandre fins el 1880, quan varen esser substituïdes per les Filles de la Caritat, arribades un any abans. En aquesta etapa s'hi va afegir l'ensenyament. Aquestes religioses es varen mantenir fins a 1994, molt després del trasllat de la casa d'acollida al nou edifici de la Vall d'Hebron l'any 1957.[2]
Amb els anys va tenir diversos noms, però no es va tancar fins el 1957, quan es va crear la Llars Mundet, a la Vall d'Hebron. Des d'aquell moment i durant molts anys, els edificis es van destinar a diferents activitats, fins a la seva remodelació iniciada l'any 1991.
Usos actuals
Actualment la Casa de la Caritat allotja, total o parcialment, diverses institucions:
- Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació, al Pati Manning (des de 1987)
- Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (des de 1994)
- Museu d'Art Contemporani de Barcelona (des de 1995)
- Universitat Ramon Llull (des de 1996)
El pati Manning
_-_1.jpg)
El pati Manning és un claustre pertanyent a l'antic seminari conciliar dels segles XVII i XVIII que va rebre aquest nom, en honor de Robert Manning, un dels benefactors de la Casa de la Caritat.[3] Actualment aquest claustre i els edificis que l'envolten no pertanyen al CCCB sinó a l'Oficina d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona.[4]
És un cos claustral de dos pisos, l'inferior amb grans arcs escarsers sobre columnes toscanes, i el superior amb arcs de mig punt més petits, bastit l'any 1743. Hi destaquen el conjunt d'esgrafiats i els arrambadors ceràmics. Prop de l'entrada hi ha una escultura de Joan Serra, del 1879, dedicada a la Caritat.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Caritat de Barcelona |
- ↑ Ausín Hervell, Jose Luís. «La beneficencia pública en la Barcelona de finales del siglo XIX» (en castellà). X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901, 27-30 novembre 2007. [Consulta: 18 febrer 2011].
PDF
- ↑ García Gargallo, Manuel. «Comunitats femenines per barris». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (tesi). Barcelona: UB, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43.
- ↑ El pati Manning al web Pobles de Catalunya.
- ↑ El pati Manning al web de la Diputació.
