Vés al contingut

Lesguians: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 8 anys
m
Corregit: fins el(s) -> fins al(s)
m (Corregit: s va deixat d'utilitz -> s va deixar d'utilitz)
m (Corregit: fins el(s) -> fins al(s))
Kurakh, on es parla el dialecte kurin base del modern lesguià, fou la capital del khanat de Kurin fundat el 1775, ocupant però només una part del territori lesguià, restant molts territoris poblats per aquesta ètnia sense cap domini estatal o extern. Alguns lesguians vivien als khanats de [[Khanat de Quba|Quba]], de [[Derbent]] i de [[Shamkhalat dels Kazi Kumuk|Kazikumukh]]. El [[1812]] el khanat de Kurin fou posat sota protectorat rus i fou adquirit pel [[tractat de Gulistan]] del [[1813]]. El 1864 el khanat fou abolit i el territori annexionat. Els lesguians van lluitar al costat de l'[[Imam Xamil]] contra els russos. Encara que al khanat havia sorgit una dèbil estructura feudal, la majoria dels lesguians seguia vivint en comunitats lliures formades per clans patriarcals i administrats per un adat en cada poble; dins del clan dominava l'assistència mútua en el treball i afers familiars i la responsabilitat col·lectiva en les venjances que ordenava el adat; els seus matrimonis eren endogàmics dins el clan. L'economia estava basada com s'ha dit en l'artesanat i la ramaderia en transhumància.
 
Al final del segle XIX el lesguià va esdevenir llengua literaria encara que escrit en caràcter àrabs que va subsistir fins elal 1928. Des de 1904/1905 es va probar de introduir el ciríl·lic sense èxit i el 1928 es van introduir els caràcters llatins però 10 anys després es va imposar el ciríl·lic. Entre 1920 i 1960 fou utilitzat en l'ensenyament primari al Daguestan, però després es va deixar d'utilitzar en favor del rus (a l'Azerbaidjan es va deixar d'utilitzar el 1939 en favor de l'àzeri). Els [[aguls]] el van tenir com a llengua oficial del 1920 al 1950. Els escriptors més important foren el teoleg Said de Kockhur, el poeta Etim Emin, el historiador (en àzeri) Hasan Alkadari, i els poetes Sayf Allah Cobanzade, Emir Arslan i Hadjdji d'Akhti.
 
==Organització política ==
1.164.990

modificacions