Mtskheta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 06:15, 1 gen 2014

Mtskhétha o Mtskhéta (en georgià: მცხეთა) és l'antiga capital de Geòrgia en fundar-se el regne d'Ibèria al segle IV aC. Va deixar de ser capital el 1122 quant va ser ocupada Tblisi que pertanyia a un emir musulmà, si ve després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou a més a més la residència del Catholikos de Geòrgia.

Segons el Khartlis Tskhoréba (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats mamasakhlissi sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'Alexandre el gran, els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'Egrissi, per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar eristhavi menys al Kartli interior que va ser encomanat a un espaspéta, és a dir comandant en cap, amb un territori de l'Aragvi fins al Tachiskari.

Vegeu: Armazi

Referència

Assiatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre. Histoire de la Géorgie. París: Harmattan, 1997. ISBN 2-7384-6186-7.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mtskheta

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Mtskhétha''' o '''Mtskhéta''' (en [[georgià]]: მცხეთა) és l'antiga capital de [[Geòrgia]] en fundar-se el regne d'[[Regne d'Ibèria|Ibèria]] al [[segle IV aC]]. Va deixar de ser capital el [[1122]] quant va ser ocupada [[Tblisi]] que pertanyia a un emir musulmà, si ve després encara hi van ser coronats alguns reis. Fou a més a més la residència del ''Catholikos'' de Geòrgia.
-Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi'' sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'[[Alexandre el gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar [[eristhavi]] menys al Kartli interior que va ser encomanat a un ''espaspéta'', és a dir comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins el Tachiskari.
+Segons el ''Khartlis Tskhoréba'' (Història de Geòrgia) una obra antiga que esmenta la formació del regne, aquest tenia a finals del segle IV aC governadors provincials anomenats ''mamasakhlissi'' sobre els quals dominava el governador de Mtskhétha. En temps d'[[Alexandre el gran]], els grecs van arribar al país, van assassinar al governador de Mtskhétha, que es deia Samara, i van posar com a governador a un cap grec anomenat Azon. Passat un temps, un nebot de Samara, Parnavaz, que era nadó quant van arribar els grecs, i la seva mare l'havia amagat a les muntanyes, es va associar amb Kudji, un governador de una província d'[[Egrissi]], per revoltar-se contra Ezon o Azon. La rebel·lió va triomfar i Azon va morir a la lluita. Parnavaz es va proclamar rei. Va establir governadors locals a totes les regions, càrrec que es va anomenar [[eristhavi]] menys al Kartli interior que va ser encomanat a un ''espaspéta'', és a dir comandant en cap, amb un territori de l'[[Aragvi]] fins al Tachiskari.
 Vegeu: [[Armazi]]