Vilaverd: diferència entre les revisions

Vilaverd
Localització
	41° 20′ 03″ N, 1° 10′ 39″ E / 41.3341°N,1.17747°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Població humana
Població	477 (2023) (37,86 hab./km²)
Llars	44 (1553)
Gentilici	Vilabertí, vilabertina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	12,6 km²
Banyat per	Francolí i el Brugent
Altitud	269
Limita amb	Montblanc ; la Riba
Organització política
• Alcalde	Magi Marimon Pla
Identificador descriptiu
Codi postal	43490
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43172
Codi IDESCAT	431726
Lloc web	vilaverd.altanet.org

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 09:55, 1 gen 2014

Vilaverd és una vila i municipi de la comarca de la Conca de Barberà, anomenat Vilavert fins al 1983.

Història

El topònim està documentat al segle xii com Villa Viridi, «vila verda» que podria fer referència a la vegetació o bé d'origen àrab a partir del nom de persona Uard, o de uarz, «vila nova».^[1] En els fogatges dels segles xv i xvi consta amb grafia fonètica Vilavert, de la vegueria de Montblanc.^[2] El 1933 es va fixar la grafia etimològica,^[3] anul·lada durant el franquisme fins al 1983.^[4]

En l'època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell (del segle XI). La "Reconquesta" arribà a Vilaverd a l'any 848. Poc després (segle XII) esdevingué propietat de l'arquebisbe de Tarragona.

Fills il·lustres de la població han estat el bisbe de Girona entre 1934 i 1963, Josep Cartañà i Inglés, i el professor i historiador Francesc Cortiella i Òdena.

Llocs d'interès

Ermita de la Mare de Déu del Mongoi (s. XIII)
Església parroquial de St. Martí (s. XII)

Fires, festes i mercats

Vilaverd celebra la festa major per Sant Cristòfol, el 10 de juliol, i per Sant Martí, l'11 de novembre

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
21	22	44	232	793	1.077	1.102	1.109	949	866

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
757	730	677	643	576	488	412	382	369	369

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
361	360	354	386	416	438	490	503	488	487

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
452	456	443	453	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.272-273. ISBN 84-7304-186-0.
↑ Fogatges de Catalunya
↑ Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.
↑ Canvis de nom, a Municat

Vegeu també

Escuts i banderes de la Conca de Barberà

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilaverd

[1] Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc. Barcelona: Millà, 1991, p.272-273. ISBN 84-7304-186-0.

[2] Fogatges de Catalunya

[3] Vila, Pau. La divisió territorial de Catalunya. Barcelona: Seix Barral, 1977. ISBN 84 322 9508 6. Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.

[4] Canvis de nom, a Municat

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 33: / Línia 33: @@
  |data=1977
  |isbn=84 322 9508 6
-}} Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.</ref> anul·lada durant el franquisme fins el 1983.<ref>[http://www.municat.net/pagines/ens/ens2_cn_comp.htm Canvis de nom], a Municat</ref>
+}} Facsímil de l'edició Barcelona: Conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya, 1937.</ref> anul·lada durant el franquisme fins al 1983.<ref>[http://www.municat.net/pagines/ens/ens2_cn_comp.htm Canvis de nom], a Municat</ref>
 En l'època sarraïna va ser un enclavament estratègic gràcies al seu castell (del [[segle XI]]). La "[[Reconquesta]]" arribà a Vilaverd a l'any [[848]]. Poc després ([[segle XII]]) esdevingué propietat de l'arquebisbe de Tarragona.