Mas: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1757518
Check Wikipedia 68 dins VP:QQ13
Línia 10: Línia 10:
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'uns 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hèctarees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius al qual el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulents. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]] per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>
El ''mansus'' significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'uns 7-10 [[hectàrea|hectàrees]] a [[Slesvig-Holstein]], el doble a l'est de [[Bèlgica]] i fins a 30 hèctarees als [[Vierlande|Vier]] i [[Marschlande]] i a l'[[Alte Land]]. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius al qual el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulents. Ans al contrari de Catalunya, a la [[gran planúria europea]] per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'[[entramat de fusta]] o els [[maó (construcció)|maons]] que la pedra natural.<ref>Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», ''Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)</ref>


A [[Slesvig-Holstein]], l'administració [[dinamarca|danesa]] va imposar el 1790 una reforma agrícola per tal de reconstituir explotacions que tenien un terra contingu, la ''Verkoppelung'' o l'enganxament. Segons la superfície, es parlava aleshores d'un mas complet, de mig, de tercer i de quart mas. Els tercers i quarts masos eren destinats als artesans que tenien un altre ofici principal.<ref>Vegeu la viquipèdia alemanya: "[[:de:Hufe|Hufe]]"</ref>
A [[Slesvig-Holstein]], l'administració [[dinamarca|danesa]] va imposar el 1790 una reforma agrícola per tal de reconstituir explotacions que tenien un terra contingu, la ''Verkoppelung'' o l'enganxament. Segons la superfície, es parlava aleshores d'un mas complet, de mig, de tercer i de quart mas. Els tercers i quarts masos eren destinats als artesans que tenien un altre ofici principal.


==Antecendents==
==Antecendents==

Revisió del 12:09, 1 gen 2014

Per a altres significats, vegeu «Mas (desambiguació)».

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana. S'ha de distingir que «mas és el conjunt de casa, terres de conreu i boscos, i masia, la casa sola.»[1] El mot prové del llatí medieval mansus el participi de manere, qui significa romàs o residència.[2] El mansus significava tant l'edifici central o la masia, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície.

A la Marca hispànica

Mas El Vilardell a Muntanyola

En principi, era un terra heterogeni compost de bosc, pastures, terres de conreu… a mig camí entre la plana i la muntanya que permetia al masover de viure en autarquia. Tot i que el masover era dependent del senyor, tenia sovint una gran autonomia i les coses no li anaven malament, fet del qual testimonejen encara avui la riquesa de l'arquitectura.[3] La Sentència Arbitral de Guadalupe del 1486 després del qual el pagès pot obtenir la plena propietat del mas i emancipar-se totalment del senyor. «Els segles XVI i XVII són d'engrandiment, culminant en el XVIII, època d'or de la masia en el Principat.»[4]

Enjondre a l'imperi carolingi

Antiga masia, actual museu Rieckhuus a Curslack (Hamburg)
Edifici central d'un Gutshof o mas senyorial a Tangstedt (Slesvig-Holstein)

Tot arreu a l'imperi carolingi existia una institució semblant: mansus (nl: Hoeve, de: Hufe), també anomenat vil·la o curtis.. Era una explotació agrícola que tenia una superfície prou llarga per tal de permettre l'autarquia del masover (mansionarius) i la seva família. El masover tenia terres quasi pròpies que explotava llibrement, en bescanvi d'aquest dret havia de prestar serveis a la masia principal, ((nl: Vroonhof, de: Fronhof o Gutshof), la residència del senyor o del seu administrador, sovint un edifici força ric.

El mansus significava tant l'edifici central, l'explotació agrícola com una unitat de mesura de superfície, que segons les regions pot variar d'uns 7-10 hectàrees a Slesvig-Holstein, el doble a l'est de Bèlgica i fins a 30 hèctarees als Vier i Marschlande i a l'Alte Land. A les terres riques, les masies que passaven del pare al fill gran, esdevenien edificis representatius al qual el masover mostrava la seva riquesa amb decoracions opulents. Ans al contrari de Catalunya, a la gran planúria europea per la construcció de la masia, s'utilitzava més sovint l'entramat de fusta o els maons que la pedra natural.[5]

A Slesvig-Holstein, l'administració danesa va imposar el 1790 una reforma agrícola per tal de reconstituir explotacions que tenien un terra contingu, la Verkoppelung o l'enganxament. Segons la superfície, es parlava aleshores d'un mas complet, de mig, de tercer i de quart mas. Els tercers i quarts masos eren destinats als artesans que tenien un altre ofici principal.

Antecendents

A l'imperi romà existia una institució semblant quan es concedia als veterans benmerescuts un tros de terra als països ocupats com sistema de pensions.

Referències

  1. Pere Caner i Estrany, Les masies de Calonge. Contribució a l'estudi de la pagesia calongina, RACO, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, Vol. 21 Any 1972, pàgina 317.
  2. «Mas». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Mas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Pere Caner i Estrany, op.cit., p. 317
  5. Daniel Tilgner (redacció), «Hufnerhäuser und Hallenkaten», Hamburg von Altona bis Zollenspieker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt, Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgina 935, ISBN 3-455-11333-8 (en català: Masies opulents i masies petites)

Vegeu també