Batalla d'Adrianòpolis (1205): diferència entre les revisions
m Corregit: fins l'/la/les -> fins a |
|||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
La '''batalla d'Adrianòpolis''' (1205) va ser una de las batalles posteriors al saqueig de [[Constantinoble]] en la [[Quarta Croada]]. A pesar de l'enemistat comú contra els [[bizantí]]ns, l'[[Balduí I de Constantinoble|emperador Baldui]] es va enfrentar al [[tsar]] búlgar [[Kalojan I Asen de Bulgària|Kalojan I Asen]] a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a mes, els terratinents grecs de [[Tràcia]] oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar als llatins de la capital. |
La '''batalla d'Adrianòpolis''' (1205) va ser una de las batalles posteriors al saqueig de [[Constantinoble]] en la [[Quarta Croada]]. A pesar de l'enemistat comú contra els [[bizantí]]ns, l'[[Balduí I de Constantinoble|emperador Baldui]] es va enfrentar al [[tsar]] búlgar [[Kalojan I Asen de Bulgària|Kalojan I Asen]] a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a mes, els terratinents grecs de [[Tràcia]] oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar als llatins de la capital. |
||
La batalla fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exercit llati i va capturar a l'emperador Baldui, del que mai es va tornar a saber. El [[dux de Venècia]] [[Enrico Dandolo]] va portar les forces restants de volta a [[Constantinoble]] i va aconseguir contenir als búlgars fins l'arribada del nou emperador, Enric. No obstant, aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'[[Imperi bizantí]], ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el [[Despotat d'Epir]] i l'[[Imperi de Nicea]] |
La batalla fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exercit llati i va capturar a l'emperador Baldui, del que mai es va tornar a saber. El [[dux de Venècia]] [[Enrico Dandolo]] va portar les forces restants de volta a [[Constantinoble]] i va aconseguir contenir als búlgars fins a l'arribada del nou emperador, Enric. No obstant, aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'[[Imperi bizantí]], ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el [[Despotat d'Epir]] i l'[[Imperi de Nicea]] |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 21:16, 1 gen 2014
| Guerres Búlgaro-Llatines | |||
|---|---|---|---|
.png)  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 14 d'abril de 1205 | ||
| Coordenades | 41° 40′ 00″ N, 26° 34′ 00″ E / 41.66667°N,26.56667°E | ||
| Lloc | Edirne | ||
| Resultat | Decisiva victoria búlgara i captura de l'emperador llatí Baldui I | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
La batalla d'Adrianòpolis (1205) va ser una de las batalles posteriors al saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada. A pesar de l'enemistat comú contra els bizantíns, l'emperador Baldui es va enfrentar al tsar búlgar Kalojan I Asen a l'exigir-li l'entrega de territoris recentment ocupats. A més a mes, els terratinents grecs de Tràcia oferiren al tsar la corona imperial a canvi d'expulsar als llatins de la capital.
La batalla fou una completa victòria búlgara, que va destruir quasi per complet a l'exercit llati i va capturar a l'emperador Baldui, del que mai es va tornar a saber. El dux de Venècia Enrico Dandolo va portar les forces restants de volta a Constantinoble i va aconseguir contenir als búlgars fins a l'arribada del nou emperador, Enric. No obstant, aquesta derrota va trencar el poder franc, acabant amb l'objectiu de conquerir tot l'Imperi bizantí, ja que va donar temps als exiliats a organitzar la defensa en el que serien el Despotat d'Epir i l'Imperi de Nicea
Referències
- ↑ J. Phillips, The Fourth Crusade and the Sack of Constantinople, 289
Bibliografia
- История на българската държава през средните векове. Том III. Второ българско царство. България при Асеневци (1187—1280), I. Освобождение и обединение на българските земи, 5. Отношенията на Калоян към латинци и ромеи by Васил Н. Златарски
- История на България. Том ІІІ. Втора българска държава, издателство на БАН, София, 1982
- Българските ханове и царе VІІ-ХІV век. Историко-хронологичен справочник, Държавно издателство Петър Берон, София, 1988, Йордан Андреев