Curs d'aigua: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 21:24, 1 gen 2014

Un curs d'aigua és el lloc per on discorren les aigües. Tot curs d'aigua està alimentat per una conca. Els torrents i els rierols formen els afluents dels rius principals que desemboquen en el mar o en un llac. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una erosió més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen al·luvions que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors cascades acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La potamologia estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la dinàmica fluvial i d'altres constitueixen la hidrologia fluvial pròpiament dita.

Riera de Vilamajor, al seu pas per Sant Pere de Vilamajor

Rierol

Un rierol és un petit curs d'aigua natural que normalment flueix de manera continuada, però que a diferència d'un riu, té un cabal hidràulic menor. Si acostuma a desaparèixer durant l'estiu, se l'anomena riera. No és, en general, navegable. Atès el seu poc cabal, no acostuma a haver-hi ponts per a travessar els rierols, de manera que cal fer-ho pels guals, lloc on el rierol té tan poca profunditat que pot travessar-se a peu, o serveix per al bany. Els rierols són anomenats quebradas, en alguns països llatinoamericans, com Colòmbia, Hondures, Nicaragua, o Panamà.

Riera

Una riera és un corrent d'aigua intermitent natural que flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Posseïx un cabal hidràulic inconstant i desemboca en el mar, en un llac, en un riu o en una altra riera; en els dos darrers casos es denomina afluent. Es diferencia d'un riu ja que acostuma a tenir menys longitud i no porta aigua durant tot l'any. Es diferencia d'un torrent ja que en èpoques humides porta aigua encara que faci dies que no plou.

Curs fluvial	Cabal	Continuïtat
Riu	Abundant	Porta aigua tot l'any
Rierol	Escàs	Porta aigua tot l'any
Riera	Variable	S'asseca en èpoques seques, excepte quan plou
Torrent	Escàs (intens quan plou)	Porta aigua quan plou i els pocs dies següents

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Curs d'aigua

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
-{{fusió des de|rierol}}
 [[Fitxer:Lomna 640.jpg|thumb|280px|Riu Lomnianka, curs d'aigua de la [[República Txeca]] ]]
-Un '''curs d'aigua''' és el lloc per on discorren les [[aigua|aigües]]. Tot curs d'aigua està alimentat per una [[Conca (hidrografia)|conca]]. Els [[Torrent (hidrologia)|torrents]] i els [[rierol]]s formen els [[afluent]]s dels [[rius]] principals que desemboquen en el [[mar]] o en un [[llac]]. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una [[erosió]] més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen [[al·luvió|al·luvions]] que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors [[cascada|cascades]] acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La [[potamologia]] estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la [[dinàmica fluvial]] i d'altres constitueixen la [[hidrologia fluvial]] pròpiament dita.
+Un '''curs d'aigua''' és el lloc per on discorren les [[aigua|aigües]]. Tot curs d'aigua està alimentat per una [[Conca (hidrografia)|conca]]. Els [[Torrent (hidrologia)|torrents]] i els rierols formen els [[afluent]]s dels [[rius]] principals que desemboquen en el [[mar]] o en un [[llac]]. El règim d'un curs d'aigua depèn essencialment de les condicions de la seva alimentació i de les característiques del seu llit: amplada, traçat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'això, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una [[erosió]] més o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen [[al·luvió|al·luvions]] que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors [[cascada|cascades]] acaben per desaparèixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellació. La [[potamologia]] estudia nombrosos fenòmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la [[dinàmica fluvial]] i d'altres constitueixen la [[hidrologia fluvial]] pròpiament dita.
 [[Fitxer:Rieradevilamajor.jpg|thumb|esquerra| [[Riera de Vilamajor]], al seu pas per [[Sant Pere de Vilamajor]] ]]
+==Rierol==
+Un rierol és un petit curs d'aigua natural que normalment flueix de manera continuada, però que a diferència d'un [[riu]], té un [[cabal hidràulic]] menor. Si acostuma a desaparèixer durant l'estiu, se l'anomena [[riera]]. No és, en general, navegable. Atès el seu poc cabal, no acostuma a haver-hi ponts per a travessar els rierols, de manera que cal fer-ho pels [[gual]]s, lloc on el rierol té tan poca profunditat que pot travessar-se a peu, o serveix per al bany. Els rierols són anomenats ''[[quebrada]]s'', en alguns països llatinoamericans, com [[Colòmbia]], [[Hondures]], [[Nicaragua]], o [[Panamà]].
+==Riera==
 Una '''riera''' és un [[corrent d'aigua intermitent]] natural que flueix amb discontinuïtat segons l'època de l'any. Posseïx un [[cabal hidràulic]] inconstant i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]], en un [[riu]] o en una altra riera; en els dos darrers casos es denomina [[afluent]]. Es diferencia d'un [[riu]] ja que acostuma a tenir menys longitud i no porta aigua durant tot l'any. Es diferencia d'un [[Torrent (hidrologia)|torrent]] ja que en èpoques humides porta aigua encara que faci dies que no plou.