Robert IV (delfí d'Alvèrnia): diferència entre les revisions
m Redundant |
m Corregit: custodia -> custòdia |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
* Maria casada amb Bernat I de la Tour (+1253) |
* Maria casada amb Bernat I de la Tour (+1253) |
||
Va succeir al seu pare el 1169 quan era jove però no menor. El 1195 es va aliar a [[Guiu II d'Alvèrnia]] contra el rei de França i aquest en revenja li va arrabassar Issoire i altres llocs i els seus drets a la ciutat de Clarmont d'Alvèrnia. Robert va haver de recórrer a la clemència del rei i per tractat del [[30 de setembre]] de [[1199]] es va reconèixer el seu vassall i li va prometre obediència i fidelitat, i s'encomanava a la seva clemència per recuperar les places arrabassades. En una donació del 1215 apareix com "''Ego Robertus dictus Delphinus''". El 1225 va vendre les terres que tenia al [[Delfinat del Vienès]], [[Voreppe]] i [[Varacieu]], que venien de l'herència de la seva mare Marquesina d'Albon. El 1229 amb un nou tractat amb el rei, aquest li retornava algunes terres que havia posat sota |
Va succeir al seu pare el 1169 quan era jove però no menor. El 1195 es va aliar a [[Guiu II d'Alvèrnia]] contra el rei de França i aquest en revenja li va arrabassar Issoire i altres llocs i els seus drets a la ciutat de Clarmont d'Alvèrnia. Robert va haver de recórrer a la clemència del rei i per tractat del [[30 de setembre]] de [[1199]] es va reconèixer el seu vassall i li va prometre obediència i fidelitat, i s'encomanava a la seva clemència per recuperar les places arrabassades. En una donació del 1215 apareix com "''Ego Robertus dictus Delphinus''". El 1225 va vendre les terres que tenia al [[Delfinat del Vienès]], [[Voreppe]] i [[Varacieu]], que venien de l'herència de la seva mare Marquesina d'Albon. El 1229 amb un nou tractat amb el rei, aquest li retornava algunes terres que havia posat sota custòdia temporal d'[[Arquimbald IX de Borbó]] el que podria suposar que havia seguit ajudant a [[Guillem XI d'Alvèrnia]] fill de Guiu II, contra el rei.<ref> les terres arrabassades als comtes d'Alvèrnia Guiu II i Guillem XI, amb les que després es formara la [[Terra d'Alvèrnia]] i més tard el [[ducat d'Alvèrnia]], foren posades sota control temporal d'[[Arquimbald IX de Borbó]], però no es segur que les perdudes pel delfí d'Alvèrnia ho fossin en temps de Guillem XI, ja que el tractat es podria referir a terres perdudes ja en temps de l'aliança amb Guiu II </ref> |
||
Va morir el [[22 de març]] de [[1234]], després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys. |
Va morir el [[22 de març]] de [[1234]], després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys. |
||
Revisió del 04:38, 3 gen 2014
Robert IV (~1150 - 1234) delfí d'Alvèrnia fou comte d'Alvèrnia i de Clarmont a la mort del seu pare, vers 1169, tenint en apanatge els castells d'Herment i de Vodable, i les senyories de Suire, Chamalières, Montronhon, Plauzat, Champeix, Cròc, Aurières, Neschers, Chanonat, Chauriat i Rochefort. Les diferents terres van prendre el nom de Delfinat d'Alvèrnia. El 1199, el seu segell representa un dofí, amb la menció Sigillum Delphini.
Era fill de Guillem VIII d'Alvèrnia, formalment comte d'Alvèrnia (equivalent després a delfí d'Alvèrnia i comte de Clarmont), i Marquesina d'Albon.[1] Es va casar amb Guilhemeta de Comborn, comtessa de Montferrand,[2] filla d'Arquimbald VI, vescomte de Comborn, i de Jordana de Périgord. Van tenir quatre infants:[3]
- Guilhem o Guillem
- Hug (esmentat el 1222)
- Delfina (Blanca? casada a Guerí II o Ponç de Chateneuf vers 1180)
- Maria casada amb Bernat I de la Tour (+1253)
Va succeir al seu pare el 1169 quan era jove però no menor. El 1195 es va aliar a Guiu II d'Alvèrnia contra el rei de França i aquest en revenja li va arrabassar Issoire i altres llocs i els seus drets a la ciutat de Clarmont d'Alvèrnia. Robert va haver de recórrer a la clemència del rei i per tractat del 30 de setembre de 1199 es va reconèixer el seu vassall i li va prometre obediència i fidelitat, i s'encomanava a la seva clemència per recuperar les places arrabassades. En una donació del 1215 apareix com "Ego Robertus dictus Delphinus". El 1225 va vendre les terres que tenia al Delfinat del Vienès, Voreppe i Varacieu, que venien de l'herència de la seva mare Marquesina d'Albon. El 1229 amb un nou tractat amb el rei, aquest li retornava algunes terres que havia posat sota custòdia temporal d'Arquimbald IX de Borbó el que podria suposar que havia seguit ajudant a Guillem XI d'Alvèrnia fill de Guiu II, contra el rei.[4]
Va morir el 22 de març de 1234, després de 65 anys de regnat i quan tenia més de 80 anys.
Fou conegut pel seu amor a les arts, essent ell mateix trobador ocasional i conegut a Occitània amb el nom del bons Dalfins d'Alvernhe. Molts trobadors van treballar a la seva cort: Peirol, Perdigon, Peire de Maensac, Gaucelm Faidit, Uc de Saint Circ. El seu cosí, Robert, bisbe de Clermont, de la mateixa manera que que Ricard Cor de Lleó, van intercanviar versos eròtics amb ell.
Notes
- ↑ Baluze va demostrar que Marquesina era l'esposa però algunes fonts donen també el nom de Joana de Calàbria
- ↑ El nom de Guillemeta és el més probable tot i que només apareix com "G."; va testar el 1199 i va morir al cap de pocs dies, deixant el comtat de Montferrand al seu marit; l'origen del comtat es incert, apareix per primer cop sota Guillemeta i l'hauria d'haver rebut per herència materna ja que el vescomtat de Comborn va seguir en mans d'un suposat germanastre i hauria estat segregat del comtat d'Alvèrnia al segle XII, potser com una dot, però retornat al delfinat al final del segle
- ↑ Així ho diu la font referenciada, però el nom dels fills apareix de maneres diferents a diverses genealogies a Internet, i s'esmenten tres filles: Aelis, Blanca i Alix, però no el fill Hug
- ↑ les terres arrabassades als comtes d'Alvèrnia Guiu II i Guillem XI, amb les que després es formara la Terra d'Alvèrnia i més tard el ducat d'Alvèrnia, foren posades sota control temporal d'Arquimbald IX de Borbó, però no es segur que les perdudes pel delfí d'Alvèrnia ho fossin en temps de Guillem XI, ja que el tractat es podria referir a terres perdudes ja en temps de l'aliança amb Guiu II