Quinoa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fins (+ numeral o indefinit) -> fins a
Línia 25: Línia 25:


== Valor nutritiu ==
== Valor nutritiu ==
Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les [[Nacions Unides]] el considera un ''superconreu'' per l'alt contingut en [[proteïna]] que té (12-18%). A més, conté tots els [[aminoàcids]] essencials de manera equilibrada ([[blat]] i [[arròs]], en canvi, són baixos en [[lisina]]. És rica en [[Fibra alimentària|fibra]] dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no té [[gluten]] i és fàcil de digerir.
Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les [[Nacions Unides]] el considera un ''superconreu'' per l'alt contingut en [[proteïna]] que té (12-18%). A més, conté tots els [[aminoàcids]] essencials de manera equilibrada ([[blat]] i [[arròs]], en canvi, són baixos en [[lisina]]). És rica en [[Fibra alimentària|fibra]] dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no té [[gluten]] i és fàcil de digerir.


A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs.
A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs.

Revisió del 17:32, 3 gen 2014

Infotaula d'ésser viuQuinoa
Chenopodium quinoa Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dequinoa i oli de quinoa Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
TribuAtripliceae
GènereChenopodium
EspècieChenopodium quinoa Modifica el valor a Wikidata
Willd., 1798

La quinoa (Chenopodium quinoa) és una planta del gènere Chenopodium, de la família de les amarantàcies conreada principalment per la seva llavor comestible. Es considera que és un pseudocereal: és a dir, hom la denomina pseudocereal perquè no pertany a la família de les gramínies -on es troben situats els cereals-, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és el d'un cereal. La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per tant, i, en sentit estricte, és un fruit sec.

Origen

Una cullerada de llavor de quinoa

El seu origen és a la regió andina d'Amèrica on era una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro, durant 6.000 anys. El nom prové de la llengua quítxua.

Per a la civilització Inca era una planta conreada sagrada coneguda com a "chisaya mama" o "la mare de tots els grans", però als conqueridors espanyols aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la Comunió cristiana i van bandejar aquest conreu.

Es pot conrear als Andes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu.

Valor nutritiu

Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en proteïna que té (12-18%). A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada (blat i arròs, en canvi, són baixos en lisina). És rica en fibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més no té gluten i és fàcil de digerir.

A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs.


Literatura secundària

  • Pulvento C, Riccardi M, Lavini A, d'Andria R, Iafelice G, Marconi E «Field Trial Evaluation of Two Chenopodium quinoa Genotypes Grown Under Rain-Fed Conditions in a Typical Mediterranean Environment in South Italy». Journal of Agronomy and Crop Science, 196, 6, 2010, pàg. 407-411. DOI: 10.1111/j.1439-037X.2010.00431.x.
  • Walter Aufhammer: Pseudogetreidearten - Buchweizen, Reismelde und Amarant. Herkunft, Nutzung und Anbau. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-3189-7.
  • S. Geerts, D. Raes «Deficit irrigation as an on-farm strategy to maximize crop water productivity in dry areas». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1275–1284. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.04.009.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Vacher, R. Mamani, J. Mendoza, R. Huanca, B. Morales, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada «Introducing deficit irrigation to stablize yields of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.)». European Journal of Agronomy, 28, 2008, pàg. 427–436. DOI: 10.1016/j.eja.2007.11.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Mendoza, R. Huanca «Indicators to quantify the flexible phenology of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in response to drought stress». Field Crops Research, 108, 2008, pàg. 150–156. DOI: 10.1016/j.fcr.2008.04.008.
  • S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, O. Condori, J. Mamani, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada, J. Vacher «Could deficit irrigation be a sustainable practice for quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in the Southern Bolivian Altiplano?». Agric. Water Manage, 95, 2008, pàg. 909–917. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.02.012.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Taboada C., Miranda R., Cusicanqui J., Mhizha T., Vacher J. «Modeling the potential for closing quinoa yield gaps under varying water availability in the Bolivian Altiplano.». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1652-1658. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.06.020.
  • Geerts S., Raes D., Garcia M., Miranda R., Cusicanqui J., Taboada C., Mendoza J., Huanca R., Mamani A., Condori O., Mamani J., Morales B., Osco V., Steduto P. «Simulating Yield Response of Quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) to Water Availability with AquaCrop.». Agron. J., 101, 2009, pàg. 499-508. DOI: 10.2134/agronj2008.0137s.
  • Lisl Werr: Das große Quinoa-Kochbuch. 2. Auflage. Verlag Michaels, Peiting 1998, ISBN 3-925051-49-X.
  • AquaCrop. The new crop water productivity model from FAO


Referències i enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinoa


Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.