Fal·làcia: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: Punt mig (En ang -> Punt mitjà (En ang
m Robot insereix {{ORDENA:Fallacia}}
Línia 134: Línia 134:
* "Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.
* "Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.



{{ORDENA:Fallacia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Fal·làcies| ]]
[[Categoria:Fal·làcies| ]]

Revisió del 05:22, 4 gen 2014

Una fal·làcia lògica és un error de raonament en una argumentació, que resulta independent de la veritat de les premisses. En sentit estricte, una fal·làcia lògica és l'aplicació incorrecta d'un principi lògic vàlid o l'aplicació d'un principi inexistent. Per accident, o a voluntat, les fal·làcies exploten reaccions emocionals en l'audiència o l'interlocutor (p ex apel·lació a l'emoció) o s'aprofiten de les relacions socials entre la gent (p ex apel·lació a l’autoritat) L'argumentació fal·laç és freqüentment estructurada emprant patrons retòrics que ofusquen l'argument lògic, fent les fal·làcies més difícils de diagnosticar.

Tanmateix, s'acostumen a incloure en les fal·làcies arguments inductius, abductius o presumptius incorrectes, entimemes, preguntes capcioses, arguments irrellevants -no pertinents- i fins i tot arguments vàlids com la tautologia inclosa en la fal·làcia de la petició de principi.

L'entimema és diferent de la fal·làcia. L'entimema és un sil·logisme segons el qual un o diversos arguments són probables, o bé no lògicament demostrables. Així, un entimema és fals (o no necessàriament lògic) perquè una o algunes de les premisses són falses o no necessàriament lògiques. Certs sil·logismes o construccions de frases, per exemple, d'arguments empírics o morals, són entimemes; poden resultar probables o fins i tot esdevenir casualment certs, però, o no són lògics, o són una estructura lògica mal formada.

L'aporia és diferent de la fal·làcia. La fal·làcia és una falsedat desmentida, però es pot dir que l'aporia, almenys com vol ser presentada, és un argument lògic que porta a un absurd, que no es pot desmentir. L'aporia agafa alguna dada sensible i la sotmet a una argumentació per assegurar-ne desmentir-ne la falsedat. Són famoses sobretot les apories de Zenó d'Elea.

Finalment hi ha l'axioma. Un axioma -almenys tal com és vist per Aristòtil- és una veritat fonamental, presentada com a indiscutible. Si un axioma és una conclusió formada per premisses, aleshores aquestes premisses també són axiomes i així successivament (a diferència de l'entimema).

Llista de fal·làcies lògiques

Aquesta és una llista de les fal·làcies lògiques més corrents. No són mútuament excloents, és a dir, se'n poden donar diverses alhora en una mateixa afirmació. La majoria són reconegudes tradicionalment i estudiades en treballs de pensament crític. Altres, per contra, són més especialitzades.

Bibliografia

  • CHAMBLIN, Charles L. (1970). Fallacies. London: Methuen.
  • Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates.
  • VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos.
  • GARCIA DAMBORENEA, Ricardo «Uso de razón. Logica y diccionario de Falacias. Ricardo García Damborenea».
  • "Iniciació a la història de la filosofia": Llatzer Bria i d'altres autors. Edit: Alhambra.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fal·làcia&oldid=12684580»