Estiueig: diferència entre les revisions
m Corregit: ituïts per vehicles a motor, les cases d' -> ituïts per vehicles de motor, les cases d' |
m Robot endreça categories |
||
| Línia 27: | Línia 27: | ||
*[http://www.artsilletres.org/materials/materials004.htm L'estiueig a Caldes segons Lluis Grau] |
*[http://www.artsilletres.org/materials/materials004.htm L'estiueig a Caldes segons Lluis Grau] |
||
*[http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf L'estiueig a Santa Coloma de Farners] |
*[http://www.casadelaparaula.cat/pdf/EstiueigStaColoma.pdf L'estiueig a Santa Coloma de Farners] |
||
[[Categoria: |
[[Categoria:Sociologia]] |
||
[[Categoria:Tradicions de Catalunya]] |
[[Categoria:Tradicions de Catalunya]] |
||
Revisió del 13:29, 4 gen 2014
Estiueig és l'acció d'estiuejar, de fer un canvi de residència a l'estiu.
L'estiueig a Catalunya
L'estiueig com a fenomen social va ser un costum que es va estendre entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de Barcelona, a partir de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Aquest fenomen va incloure la construcció de cases senyorials, anomenades "segones residències" o "torres" a certs indrets de la costa, com Vilassar de Mar i Sitges, i també de certs indrets de l'interior de les terres catalanes com Cardedeu, la Garriga o Cerdanyola i l'Ametlla del Vallès, al Vallès.[1] Aquestes cases, generalment d'estil modernista, sovint eren molt grans.[2]
La presència de la colònia d'estiuejants va contribuir al desenvolupament econòmic de molts pobles rurals i de pescadors, afavorint el comerç local, les vies de comunicació amb les zones urbanes, la millora de serveis com fondes i balnearis, i donant un fort impuls a la construcció i el creixement urbanístic.[3] Tot i que la influència de la colònia estiuejant va ser gran, les relacions socials entre estiuejants i nadius van ser generalment classistes i els estiuejants mantenien les distàncies amb la població local, tant com era possible.
Amb el pas del temps, a mesura que les carreteres es varen millorar i els vehicles de tracció animal varen ser substituïts per vehicles de motor, les cases d'estiueig es varen allunyar de les zones urbanes. Algunes d'aquestes cases eren antigues cases de pescadors o de pagesos reformades.
A partir de l'últim terç del segle XX la pràctica es va estendre a una secció més ampla de la societat catalana i les antigues grans cases d'estiueig varen donar pas a xalets i apartaments de menors dimensions. Molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat, provinent de l'Europa central i del nord. Les distàncies classistes entre estiuejants i la població local varen minvar.
A poc a poc, vers el final del segle XX l'estiueig tradicional de tres o quatre mesos, amb minyones i tota la família, va donar pas a les vacances, cada vegada més curtes, fins que amb el canvi de les generacions la pràctica de l'estiueig es va desvirtuar i, com tal, va acabar desapareixent.