Julia García-Valdecasas Salgado: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 42: | Línia 42: | ||
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]] i ocupà aquest càrrec fins a l'agost de [[2003]], moment en el qual va ser nomenada [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya]]. Va ser la primera dona Delegada del Govern a Catalunya i la primera dona Ministra d'Administracions Públiques. |
Membre del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], el president del govern [[José María Aznar López|José María Aznar]] la va nomenar [[Delegació del Govern espanyol a Catalunya|Delegada del Govern espanyol a Catalunya]] el maig de [[1996]] i ocupà aquest càrrec fins a l'agost de [[2003]], moment en el qual va ser nomenada [[Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya|Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya]]. Va ser la primera dona Delegada del Govern a Catalunya i la primera dona Ministra d'Administracions Públiques. |
||
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> Un dels casos més sonats fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda [[Brigada Político-Social]] del [[Franquisme]]"».<ref>{{ref-web |url= http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/dossier_barna.htm |títol= Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales |editor= Nodo50.org |llengua= castellà |consulta= 8/1/2014}}</ref><ref name=fdez165-167/> |
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els [[moviments socials]], especialment contra el [[moviment okupa]] i l'[[moviment antiglobalització|antiglobalització]], associant-los en tot moment amb la ''kale borroka'' [[País Basc|basca]].<ref name=fdez165-167/> Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.<ref name=fdez165-167/> En altres casos, s'obstinà a vincular l'[[Esquerra independentista]] catalana amb l'[[Esquerra abertzale]] basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del [[barri de Gràcia]] de [[Barcelona]] de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la [[Cos Nacional de Policia (Espanya)|Policia Nacional espanyola]]. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'[[Audiència Nacional espanyola]] davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.<ref>{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/3922619/20110826/gracia-josep-mayoral.html |títol= Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral |nom= David |cognom= Fernàndez |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos |editor= Vilaweb.cat |data= 26 d'agost 2011 |consulta= 8/1/2014}}</ref> Un dels casos més sonats fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda [[Brigada Político-Social]] del [[Franquisme]]"».<ref>{{ref-web |url= http://www.nodo50.org/criminalizacion_mov_sociales/dossier_barna.htm |títol= Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales |editor= Nodo50.org |llengua= castellà |consulta= 8/1/2014}}</ref><ref name=fdez165-167/> Quan abandonà el càrrec al cap davant de la delegació del govern espanyol acumulava un saldo repressiu que s'apujava a més de 700 detencions en set anys.<ref name=fdez165-167/> |
||
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]]. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref> |
En les [[eleccions generals espanyoles de 2004|eleccions generals]] del [[14 de març]] de [[2004]] va ser escollida [[diputada]] per la [[província de Barcelona]] al [[Congrés de Diputats]]. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any [[2006]] (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El [[5 de febrer]] de [[2009]] morí a [[Barcelona]] a causa d'aquesta mateixa [[malaltia]].<ref>[http://www.3cat24.cat/noticia/358564/politica/Mor-lexdelegada-del-govern-espanyol-a-Catalunya-Julia-Garcia-Valdecasas Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas], 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).</ref> |
||
Revisió del 10:35, 8 gen 2014
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Julia García-Valdecasas Salgado  29 gener 1944 Barcelona |
| Mort | 5 febrer 2009 (65 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Pneumònia |
 Diputada al Congrés dels Diputats | |
| 25 març 2004 – 1r octubre 2006 – José Luis Ayllón Manso → Legislatura: vuitena legislatura espanyola Circumscripció electoral: Barcelona Electa a: eleccions generals espanyoles de 2004 | |
| Ministeri de Política Territorial i Administració Pública d'Espanya | |
| 4 setembre 2003 – 18 abril 2004 ← Javier Arenas Bocanegra – Jordi Sevilla Segura → | |
| Delegada del Govern a Catalunya | |
| 18 setembre 1993 – 6 setembre 2003 ← Miguel Solans Soteras – Susanna Bouis Gutiérrez → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | política, farmacèutica |
| Partit | Partit Popular |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Xabier Añoveros Trias de Bes |
| Pare | Francisco García-Valdecasas Santamaría |
Julia García-Valdecasas Salgado (Barcelona, 29 de gener de 1944 - Barcelona, 5 de febrer de 2009) fou una política catalana, delegada del Govern espanyol a Catalunya entre 1996 i 2003 i posteriorment Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya.
Biografia
Filla de Francisco García-Valdecasas, antic rector de la Universitat de Barcelona, va estudiar farmàcia en aquesta universitat, i entre 1969 i 1979 va ser titular d'una oficina de farmàcia a Barcelona. L'any 1980 va ingressar al Cos d'Interventors i Auditors de l'Estat per oposició, i entre 1990 i 1994 fou presidenta de l'Associació Nacional d'Interventors. Durant la dècada de 1990 va formar part de la Junta del Reial Club Deportiu Espanyol.[1] Es casà amb Jaime García Añoveros (fundador d'UPN)[1] i tingué tres fills.
Activitat política
Membre del Partit Popular, el president del govern José María Aznar la va nomenar Delegada del Govern espanyol a Catalunya el maig de 1996 i ocupà aquest càrrec fins a l'agost de 2003, moment en el qual va ser nomenada Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya. Va ser la primera dona Delegada del Govern a Catalunya i la primera dona Ministra d'Administracions Públiques.
Com a delegada del Govern espanyol va destacar per la seva duresa repressiva contra els moviments socials, especialment contra el moviment okupa i l'antiglobalització, associant-los en tot moment amb la kale borroka basca.[1] Alguns exemples de gran contundència durant el seu mandat foren el desallotjament del cinema Princesa l'any 1996 (primer centre social okupat de Catalunya) o la resposta contra els detractors de la cimera de caps d'estat i de govern de la UE l'any 2001.[1] En altres casos, s'obstinà a vincular l'Esquerra independentista catalana amb l'Esquerra abertzale basca, pel que fa als mitjans de lluita. Exemple d'aquesta política fou el "cas dels tres de Gràcia", en el que s'imputava a tres joves del barri de Gràcia de Barcelona de l'organització d'un grup armat imaginari construit a partir d'informes de la Policia Nacional espanyola. L'acusació fou arxivada per la Fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola davant de la manca de proves en la que es fonamentava l'acusació.[2] Un dels casos més sonats fou el comentari proferit a la sentència 101/99 del Jutjat Penal núm. 4 de Barcelona en la que es deia que «els informes de la policia semblaven redactats per la desapareguda Brigada Político-Social del Franquisme"».[3][1] Quan abandonà el càrrec al cap davant de la delegació del govern espanyol acumulava un saldo repressiu que s'apujava a més de 700 detencions en set anys.[1]
En les eleccions generals del 14 de març de 2004 va ser escollida diputada per la província de Barcelona al Congrés de Diputats. Va renunciar a l'escó de diputada per motius de salut l'1 d'octubre de l'any 2006 (patia la malaltia degenerativa atròfia multisistema) i es retirà de la política activa. El 5 de febrer de 2009 morí a Barcelona a causa d'aquesta mateixa malaltia.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Fernàndez, pàgs. 165-167
- ↑ Fernàndez, David. «Els Tres de Gràcia i Josep Mayoral». Vilaweb.cat, 26-08-2011. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ «Que nos dejen en paz. Movimientos sociales, represión y montajes policiales» (en castellà). Nodo50.org. [Consulta: 8 gener 2014].
- ↑ Mor l'exdelegada del govern espanyol a Catalunya Julia García-Valdecasas, 3cat24.cat, 5 de febrer 2009 (data d'accés: 05-02-09).
Bibliografia
- Fernàndez, David. Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial. 1a edició. Barcelona: Virus editorial, 2006. ISBN 978-84-96044-80-7.
Enllaços externs
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedida per: Miguel Solans Soteras |
Delegada del Govern espanyol a Catalunya 1996 – 2003 |
Succeïda per: Susanna Bouis Guitérrez |
| Precedida per: Javier Arenas Bocanegra |
Ministra d'Administracions Públiques d'Espanya 2003 – 2004 |
Succeïda per: Jordi Sevilla Segura |