Electorat del Palatinat

Pfalzgrafschaft bei Rhein o Kurpfalz
Palatinat del Rin o Palatinat Electoral

← 1085 – 1803 →
Escut
Informació
Capital	Heidelberg; Mannheim, des del 1720
Idioma oficial	alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch
Religió	Església Catòlica Romana; Calvinisme, des del 1559
Període històric edat mitjana
Desaparició de l'Estat     Palatí de Lotaríngia	1085 de 1085
Confirmació com a Electorat	1356 de {{{any_esdeveniment1}}}
Pau de Westfàlia	1648 de {{{any_esdeveniment2}}}
Incorporació al Ducat de Baviera	1777 de {{{any_esdeveniment3}}}
Entrada al Gran Ducat de Baden	1803 de 1803
Abolició del Sacre Imperi Romanogermànic	12 de juliol de 1806
Política
Forma de govern	Monarquia
Pfalzgraf (Comtes palatins)
• 1085–95:	Enric II de Laach (1r)
• 1156–1195:	Conrad de Hohenstaufen
• 1353–1390:	Rupert I el Roig (1r Príncep Elector)
• 1799–1803:	Maximilià I Josep de Baviera, Duc de Zweibrücken (últim; va morir el 1825)

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein) — més tard el Palatinat Electoral (Kurpfalz) — va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic del 1356.

El Palatinat Electoral era un territori més extens del que després seria el Palatinat del Rin (Rheinpfalz), a la riba oest del Rin, i que és ara la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat. El Palatinat Electoral també incloïa territoris de la banda est del Rin, com les ciutats de Heidelberg i Mannheim.

Comtes del palatinat de Lotaríngia, 915–1085

El castell de Heidelberg

Antiga fortificació de Mannheim

El Palatinat va emergir del Comtat Palatí de Lotaríngia, el qual va néixer al segle X.

• Vigeric de Lotaríngia, comte de Bidgau (aprox. 915/916–922)
• Godofreu, comte del Jülichgau (aprox. 940)

Casa dels Ezzonen

Durant el segle XI, estava dominat per la dinastia Ezzona, els quals van governar molts estats diferents a les dues bandes del Rin.

• Armand I de Lotaríngia, 945–994
• Ezzo de Lotaríngia, 994–1034
• Otó I de Lotaríngia, 1034–1045 (Duc de Suàbia 1045–47)
• Enric I de Lotaríngia, 1045–1061
• Armand II de Lotaríngia, 1061–1085 (en nom de Anno II, arquebisbe de Colònia fins al 1064)

Comtes Palatins del Rin, 1085–1356

Des del 1085/1086, després de la mort de l'últim comte palatí de la família Ezzonnen, Armand II de Lotaríngia, el Palatinat va perdre la seva importància militar a Lotaríngia. L'autoritat territorial del comte palatí va ser reduïda als comtats del Rin, llavors anomenats Comtat Palatí del Rin.

• Enric II de Laach, 1085–95
• Sigfred de Ballenstadt, 1095–1113
• Godofred de Kalw, 1113–29
• Guillem de Ballenstadt, 1129–39
• Enric IV Jasomirgott, 1139–42
• Armand III de Stahleck, 1142–55

Comtes Palatins Hohenstaufen

El primer comte hereditari del palatinat del Rin va ser Conrad de Hohenstaufen, qui era el germà més jove de l'emperador Frederic Barbarossa. Els territoris adjuntats a aquest càrrec hereditari començaven per aquells ocupats pels Hohenstaufens a Francònia i a Renània (altres branques dels Hohenstaufen van rebre terres a Suàbia, Franc-Comtat, i més enllà). La majoria d'aquest era dels seus avantpassats imperials, l'emperador de Francònia, i una part dels avantpassats maternals de Conrad, de Saarbrücken. Aquest entorn explica la composició del Palatinat Superior i del Rin en l'herència dels segles posteriors.

• Conrad de Hohenstaufen 1156–95

Comtes Palatins Welf

El 1195, el palatinat va passar a la Casa de Welf a través del casament d'Agnès, successora del comtat de Staufen.

• Enric V de Welf, 1195–1213
• Enric VI de Welf, 1213–14

Comtes Palatins Wittelsbach

A principies del segle XIII, amb el casament d'Agnès, el territori va caure en mans dels Wittelsbach, Ducs de Baviera, els quals eren ducs i alhora comtes palatins de Baviera.

• Lluís I, 1214–27
• Otó II, 1227–53
• Lluís II (Duc de l'Alta Baviera), 1253–94

Durant una divisió, més tard, del territori de les herències del Duc Lluís II duc de l'Alta Baviera el 1294, la branca més vella dels Wittelsbachs va obtenir la possessió dels dos palatinats del Rin i els territoris a Baviera del "Nordgau" (la part nord de Baviera del Danubi) amb el centre al voltant de Amberg. Aquesta regió va ser políticament connectada al Palatinat del Rin amb el nom de Alt Palatinat (Oberpfalz) i es va tornar més comú al segle XVI que el Baix palatinat a la vora del Rin.

• Rodolf I, 1294–1317, Duc de Baviera
• Adolf, 1317–27, Comte Palatí del Rin

Amb el Tractat de Pavia el 1329 l'emperador Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, un fill de Lluís II, va tornar al Palatinat amb els seus nebots: Rodolf II i Robert I.

• Rodolf, 1329–53, Duc de Baviera
• Robert I, 1353–56

Electors Palatins, 1356–1777

A la Butlla d'Or de 1356, el Palatinat va ser reconegut com a un Electorat secular, i se li van donar els càrrecs hereditaris de Erztruchseß de l'imperi i vicari imperial Reichsverweser de Francònia, Suàbia, el Rin, i Alemanya del sud. Des de llavors, el Comte Palatí del Rin va començar a ser conegut com a Elector Palatí (Kurfürst von der Pfalz). El títol de Príncep-Elector ja havia existit abans (per exemple, dos Reis Alemanys rivals van ser escollit el 1257: Ricard de Cornualla i Alfons de Castella) de manera que és difícil establir una data precisa del començament de l'ús d'aquest càrrec.

A causa de la pràctica de dividir territòris entre les branques de les families, als començaments del segle XVI, les línies més joves del Palatinat dels Wittelsbach van començar a governar Simmern, a Kaiserslautern i a Zweibrücken, al Baix Palatinat, i a Neuburg i a Sulzbach a l'Alt Palatinat. El Palatinat Elector, ara a Heidelberg, es va convertir al Luteranisme a la dècada del 1530 i al Calvinisme a la dels 1550.

Primer electorat, 1356-1648

Dinastia Wittelsbach
Imatge	Nom	Data	Notes
	Robert I	1356–1390
	Robert II	1390–1398	Nebot de Rupert I, fill d'Adolf
	Robert III	1398–1410	Fill de Rupert II, escollit Rei d'Alemanya el 1400
	Lluís III	1410–1436	Fil de Rupert III
	Lluís IV	1436–1449	Fill de Lluís III
	Frederic I	1449–1476	Germà de Lluís IV
	Felip	1476–1508	Fill de Lluís IV
	Lluís V	1508–1544	Fill de Felip
	Frederic II	1544–1556	Germà de Lluís V
	Otó Enric	1556–1559	Nebot de Frederic II, fill de Rupert de Freising
Línia de Simmern
Imatge	Nom	Data	Notes
	Frederic III	1559–1576	Quan la branca més antiga de la família va desaparèixer completament el 1559, l'Electorat va passar a Frederic III de Simmern, un Calvinista incondicional, i el Palatinat es va tornar un dels centres més importants del Calvinisme a Europa, donant suport a revolucions calvinistes als Països Baixos i a França.
	Lluís VI	1576–1583	Fill de Frederic III
	Frederic IV	1583–1610	Fill de Lluís VI. Amb el seu conseller Cristian d'Anhalt, van fundar la Unió Evangèlica dels estats protestants el 1608.
	Frederic V del Palatinat	1610–1623	Fill de Frederic IV i casat amb Elisabet d'Anglaterra, filla de Jaume I d'Anglaterra. El 1619, ell va acceptar el tron dels estats de Bohèmia. Va ser ràpidament derrotat per les forces de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620, i les tropes espanyoles i bavareses van ocupar el Palatinat. Anomenat "el Rei d'Hivern" a causa de què el seu regnat a Bohèmia només va durar un hivern. El 1623, Frederic va ser abolit del seu imperi.
Casa de Baviera, 1623–48
Imatge	Nom	Data	Notes
	Maximilià I de Baviera	1623–1648 (d. 1651)	Els territoris de Frederic V i la seva posició com a Elector van ser transferides al Duc de Bavaria Maximilià I, de una branca llunyana de la Casa dels Wittelsbach. Tot i que tècnicament era Elector Palatí, era conegut com Elector de Baviera. Des del 1648 va manar a Baviera i a l'Alt Palatinat tot sol, però va mantindre tots les dignitats electorals i tot l'honor del Palatinat Electoral

Segon Electorat, 1648–1777

Restauració de la línia dels Simmern
Imatge	Nom	Data	Notes
	Carles I Lluís	1648–1680	Fill de Frederic V. Amb la Pau de Westfàlia el 1648, Carles Lluís va ser instaurat al Baix Palatinat, i va rebre el títol de "Elector Palatí", tot i que tenia menys importància que els altres electorats.
	Carles II	1680–1685	Fill de Carles I Lluís. L'últim de la línia dels Simmern.
Línia de Neuburg
Imatge	Nom	Data	Notes
	Felip Guillem	1685–1690	El 1685, la línia dels Simmern es va acabar, i el Palatinat va ser heretat per Felip Guillem (catòlic), Comte Palatí de Neuburg (també Duc de Jülich i de Berg).
	Joan Guillem II	1690–1716	Fill de Felip Guillem
	Carles III Felip	1716–1742	Germà de Joan Guillem II. Últim de la línia de Neuburg. Va traslladar la capital del palatinat de Heidelberg a Mannheim el 1720.
Línia de Sulzbach
Imatge	Nom	Data	Notes
	Carles IV Teodor	1742–1777	Els Palatinat va ser heretat pel Duc Carles Teodor de Sulzbach. Carles Teodor també va rebre l'Electorat de Baviera quan la família que hi governava es va extingir el 1777.

Electors de Baviera i Comtes Palatins del Rin, 1777–1803

Línia del Sulzbach
Imatge	Nom	Data	Notes
	Carles IV Teodor	1777–1799	El títol i l'autoritat de l'Elector Palatí van ser were incorporats a l'Electorat de Baviera, Carles Teodor i els seus successors només van mantenir el vot individual i la importància del càrrec de Elector de Baviera. Van continuar utilitzant el títol de "Comte Palatí del Rin" (alemany: Pfalzgraf bei Rhein).
Línia de Zweibrücken
Imatge	Nom	Data	Notes
	Maximilià Josep	1799–1803 (d. 1825)	El successor de Carles Teodor, Maximilià Josep, Duc de Zweibrücken (a la frontera francesa), van ficar tots els territoris dels Wittelsbach sota una mateixa llei, el 1799. El Palatinat va ser dissolt a les Guerres de la Revolució Francesa. Primer, els territoris de la part esquerra del Rin van ser ocupats, i després annexats a França el 1795; llavors, el 1803, els territoris drets del Rin van ser presos pel Marquès de Baden. El palatinat Electoral, com a territori distingit, va desaparèixer. El 1806, el Sacre Imperi Romanogermànic va ser abolit, i amb ell tots els drets i responsabilitats dels Electors.

Desenvolupaments posteriors

El 1806, Baden va ser elevat a la categoria de gran ducat. Al Congrés de Viena el 1814 i el 1815, el Palatinat esquerra — ampliat amb altres regions com l'antic Bisbat d'Espira (speyer en alemany) — va ser tornat als Wittelsbach i va passar a ser una part formal del Regne de Baviera el 1816 i després d'això es va començar a conèixer la regió com a Palatinat. L'àrea va romandre com a part de Baviera fins a la Segona Guerra Mundial, quan es va separar i es va convertir en un nou estat: Renània-Palatinat, així com altres antigues regions de la part esquerra del Rin com territoris de Prússia i Hessen-Darmstadt.

Galeria d'imatges

• 
  Mapa de Guilelmus Blaeu del 1630
• 
  Escut del Kurpfalz entre els anys 1544-1652
• 
  Versió de l'escut del Kurpfalz
• 
  Versió de l'escut del Kurpfalz
• 
  El Palatinat el segle XIV entre els territoris dels Wittelsbach (verd)
• 
  Mapa del 1512 amb el Palatinat Electoral pintat de marró clar
• 
  Mapa del 1648, amb el Palatinat Electoral representat amb el color violeta clar
• 
  Mapa del 1808, l'any de la desaparició del Kurpfalz (pintat de lila al mapa, a la zona francesa)

Vegeu també

• Governants del Palatinat

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electorat del Palatinat

• Heidelberg and the Palatine — informació treballada sobre la història i la arquitectura, i molt il·lustrada. (alemany)
• Biblioteca virtual de la Història del Kurpfalz (alemany)