Joan Vilacasas: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Jey (discussió | contribucions)
59.261 edits
infotaula
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula d'artista
| nom = Joan Vilacasas
| sexe = <!-- si és dona completeu-ho amb "dona", si no deixeu-ho en blanc -->
| imatge =
| mida_imatge = <!-- Completeu-ho només si la mida de la imatge és inferior a 220px -->
| peu =
| nom_naixement = Joan Vila i Casas
| nacionalitat = {{CAT}}
| data_naixement = {{Data naixement|1920|6|3}}
| lloc_naixement = Sabadell
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|2007|1|17|1920|6|3}}
| lloc_defuncio = Barcelona
| esposa = <!-- indiqueu-hi el marit si es tracta d'una dona -->
| art = pintura, gravat i ceràmica
| moviment = [[informalisme]]
| educacio = Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell
| obresdestacades =
| patrons =
| influenciatper =
| influi =
| premis =
| elegit =
| signatura =
| lloc web =
| imatgeobra =
| peuobra =
}}
'''Joan Vila i Casas''', conegut com '''Joan Vilacasas''' ([[Sabadell]], [[3 de juny]] de [[1920]] - [[Barcelona]], [[17 de gener]] de [[2007]]) fou un [[pintor]], gravador, ceramista, [[escriptor]] i col·leccionista [[Catalunya|català]]. Vilacasas és un dels noms claus de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influenciat pels impressionistes i el cubisme picassià, dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després cap al 1953 realitzar les seves primeres obres abstractes.<ref name=moreraweb>{{ref-web|cognom=Navarro|nom=Jesús|cognom2=Gabarrell|nom2=Francesc|url=http://emp-web-07.zetcom.ch/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultListView/result.t2.artist_list.$TspTitleLink$1.link&sp=10&sp=Sartist&sp=SfilterDefinition&sp=0&sp=1&sp=3&sp=SsimpleList&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=3 |consulta=5 agost de 2013|títol=Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera|obra=Web|editor=[[Museu d'Art Jaume Morera]]}}</ref>
'''Joan Vila i Casas''', conegut com '''Joan Vilacasas''' ([[Sabadell]], [[3 de juny]] de [[1920]] - [[Barcelona]], [[17 de gener]] de [[2007]]) fou un [[pintor]], gravador, ceramista, [[escriptor]] i col·leccionista [[Catalunya|català]]. Vilacasas és un dels noms claus de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influenciat pels impressionistes i el cubisme picassià, dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després cap al 1953 realitzar les seves primeres obres abstractes.<ref name=moreraweb>{{ref-web|cognom=Navarro|nom=Jesús|cognom2=Gabarrell|nom2=Francesc|url=http://emp-web-07.zetcom.ch/eMuseumPlus?service=direct/1/ResultListView/result.t2.artist_list.$TspTitleLink$1.link&sp=10&sp=Sartist&sp=SfilterDefinition&sp=0&sp=1&sp=3&sp=SsimpleList&sp=0&sp=Sdetail&sp=0&sp=F&sp=T&sp=3 |consulta=5 agost de 2013|títol=Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera|obra=Web|editor=[[Museu d'Art Jaume Morera]]}}</ref>


Línia 14: Línia 41:
Amb el pseudònim de '''Carles Valls''', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc.
Amb el pseudònim de '''Carles Valls''', ha escrit comèdies iròniques, com ''Jo, el serial i la gallina'', ''El funerari'', ''L'enterrament és a les 4'', ''Mercè dels uns, Mercè dels altres'', etc.


En els [[dècada del 1960|anys 60]] va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: ''Doble blanc'' ([[1960]]), ''Matèria definitiva'' ([[1961]]), ''Operació viaducte'' ([[1962]]), ''Nnoba fygurassió'' ([[1965]]), ''Jourdain 65'' ([[1966]]) i ''Aiguafort del XII'' ([[1966]]).
En els [[dècada del 1960|anys 60]] va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: ''Doble blanc'' ([[1960]]), ''Matèria definitiva'' ([[1961]]), ''Operació viaducte'' ([[1962]]), ''Nnoba fygurassió'' ([[1965]]), ''Jourdain 65'' ([[1966]]) i ''Aiguafort del XII'' ([[1966]]). Per a la televisió, ha escrit guions per ''Marta sempre, Marta tothora'' i per [[Joan Capri]].


⚫
Joan Vilacasas va exhibir la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la [[Biennal de Venècia]], el [[Museu Guggenheim de Nova York]] i la [[Fundació Joan Miró]] entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el [[MACBA]], la [[Tate Gallery]], el [[Museu d'Art Jaume Morera]]<ref name=moreraweb/>, la [[Fundació Joan March]] i el [[Museu d'Art de Sabadell]], que conserva part del seu fons personal.<ref>Joan Vila Casas a la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2005.</ref>
Per a la televisió, ha escrit guions per ''Marta sempre, Marta tothora'' i per [[Joan Capri]].

⚫
Joan Vilacasas ha exhibit la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la [[Biennal de Venècia]], el [[Museu Guggenheim de Nova York]] i la [[Fundació Joan Miró]] entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el [[MACBA]], la [[Tate Gallery]], el [[Museu d'Art Jaume Morera]]<ref name=moreraweb/>, la [[Fundació Joan March]] i el [[Museu d'Art de Sabadell]], que conserva part del seu fons personal.

<ref>Joan Vila Casas a la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2005.</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 07:01, 11 gen 2014

Infotaula de personaJoan Vilacasas
Biografia
NaixementJoan Vila i Casas
3 de juny de 1920
Sabadell
Mort17 de gener de 2007(2007-01-17) (als 86 anys)
Barcelona
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Formació professionalEscola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell
Activitat
Ocupaciópintor, gravador, ceramista, dramaturg, escriptor, col·leccionista Modifica el valor a Wikidata
Artpintura, gravat i ceràmica
Movimentinformalisme
Nom de plomaCasas, Juan Vila
Vilacasas, Juan
Vila Casas, Joan Modifica el valor a Wikidata

Joan Vila i Casas, conegut com Joan Vilacasas (Sabadell, 3 de juny de 1920 - Barcelona, 17 de gener de 2007) fou un pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català. Vilacasas és un dels noms claus de la generació informalista catalana. Com molts altres artistes del moment, l'any 1949 emprengué el camí cap a París a la recerca d'un llenguatge propi que pogués superar el panorama desolador i l'aïllament empobridor que es patia el nostre país al llarg dels anys de la dura postguerra. Un cop allí i després de connectar amb els artistes de l'avantguarda artística internacional inicià un canvi progressiu en la seva obra, primer fortament influenciat pels impressionistes i el cubisme picassià, dels quals es derivaria una figuració ingenuïsta profusament colorista, per després cap al 1953 realitzar les seves primeres obres abstractes.[1]

Considerat un dels pintors catalans més destacats de l'abstracció dels anys 50. Com a pintor, les seves obres s'han exposat arreu del món i qualsevol suport era vàlid: una tela, el seu 600 o els objectes que trobava als Encants. Com a escriptor, podem trobar en la seva obra literària: novel·les, teatre, guions per a la ràdio i per a la televisió.

Biografia

Estudia a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell, formant-se en el món postnoucentista estroncat per la guerra civil. Acabada la guerra fou membre destacat fins al 1941 del grup sabadellenc El Cenacle. Després d'algunes exposicions i enmig de la grisor d'aquells anys, el 1949 es trasllada a París, on s'hi instal·la l'any següent per estudiar a l'École du Louvre i a l'Atelier Canivet.

Durant els anys 50 exposa sobretot a Barcelona i París, però també a Madrid, Washington, Taipei, Frankfurt, Londres i Rio de Janeiro. En aquest decenni va rebent diverses influències, passant d'un cert fauvisme a una abstracció d'influència neoplasticista.

El 1954 publica el seu primer llibre, Escrits, amb pròleg de Joan Oliver, i amb il·lustracions del propi autor. Al llarg de l'any 1957 dibuixa mapes que seran els primers passos de les anomenades Planimetries, imatges conformades a base de línies i configuracions espacials, gènere pel qual serà conegut internacionalment. El mateix any publica el seu segon llibre, Sis Contes.

El 1960 torna a Barcelona i funda la revista O Figura, i junt amb Tharrats, Hernández Pijuan, Claret, Santos Torroella i Subirachs formen el grup que porta el mateix nom. El mateix any rep el premi Joan Gris.

Amb el pseudònim de Carles Valls, ha escrit comèdies iròniques, com Jo, el serial i la gallina, El funerari, L'enterrament és a les 4, Mercè dels uns, Mercè dels altres, etc.

En els anys 60 va destacar especialment per les seves novel·les, signades amb el seu nom, on sovint denuncia amb un humor amarg el món de l'art i els seus grups de pressió: Doble blanc (1960), Matèria definitiva (1961), Operació viaducte (1962), Nnoba fygurassió (1965), Jourdain 65 (1966) i Aiguafort del XII (1966). Per a la televisió, ha escrit guions per Marta sempre, Marta tothora i per Joan Capri.

Joan Vilacasas va exhibir la seva obra en diverses institucions i esdeveniments internacionals de la talla de la Biennal de Venècia, el Museu Guggenheim de Nova York i la Fundació Joan Miró entre d'altres. Les seves obres formen part de col·leccions d'institucions com el MACBA, la Tate Gallery, el Museu d'Art Jaume Morera[1], la Fundació Joan March i el Museu d'Art de Sabadell, que conserva part del seu fons personal.[2]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Navarro, Jesús; Gabarrell, Francesc. «Índex d'artistes amb obra al Museu d'Art Jaume Morera». Web. Museu d'Art Jaume Morera. [Consulta: 5 agost 2013].
  2. ↑ Joan Vila Casas a la col·lecció del Museu d'Art de Sabadell. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2005.

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Vilacasas&oldid=12751417»