Enric II de Navarra: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: mes -> més enllà dels Pirineus
Línia 7: Línia 7:


==Ascens al tron navarrès==
==Ascens al tron navarrès==
El [[1517]], a la mort de la seva mare, va recollir la seva herència i no va tardar a iniciar negociacions amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] per la restitució completa del [[Regne de Navarra]], a [[Noyon]] el [[1516]], i a [[Montpeller]] el [[1518]], sense èxit, fins que el [[1521]] va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del [[rei de França]]. Tropes franceses enviades pel [[rei]] [[Francesc I de França]], on destacaven les comandades per Andreu de Lesparre, van entrar a Navarra i van ocupar [[Pamplona]] però els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de França. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a [[Logronyo]] i [[Batalla de Noain|Noain]] al [[juny]] del [[1521]] i els castellans van vèncer a [[Esquirós]] i van entrar a [[Pamplona]], conquerint altre cop l'[[Alta Navarra]], si bé la [[Baixa Navarra]] (la part mes enllà dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracès) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part és on va conservar el títol Enric II.
El [[1517]], a la mort de la seva mare, va recollir la seva herència i no va tardar a iniciar negociacions amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]] per la restitució completa del [[Regne de Navarra]], a [[Noyon]] el [[1516]], i a [[Montpeller]] el [[1518]], sense èxit, fins que el [[1521]] va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del [[rei de França]]. Tropes franceses enviades pel [[rei]] [[Francesc I de França]], on destacaven les comandades per Andreu de Lesparre, van entrar a Navarra i van ocupar [[Pamplona]] però els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de França. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a [[Logronyo]] i [[Batalla de Noain|Noain]] al [[juny]] del [[1521]] i els castellans van vèncer a [[Esquirós]] i van entrar a [[Pamplona]], conquerint altre cop l'[[Alta Navarra]], si bé la [[Baixa Navarra]] (la part més enllà dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracès) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part és on va conservar el títol Enric II.


Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de [[Navarrenx]], per fer front a un eventual atac castellà i es van plantejar opcions diplomàtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opció que va fracassar per l'oposició del rei de França.
Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de [[Navarrenx]], per fer front a un eventual atac castellà i es van plantejar opcions diplomàtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opció que va fracassar per l'oposició del rei de França.

Revisió del 12:56, 16 gen 2014

Enric II de Navarra
Armes d'Enric II de Navarra

Enric II de Navarra (Sangüesa, Navarra 1503 - Pau 1555 ), rei de Navarra, co-Príncep d'Andorra i comte de Foix i Bigorra i vescomte de Bearn i Marsan (1517-1555).

Orígens familiars

Fill dels reis de Navarra Joan III Albret i Caterina I de Navarra, nasqué el 24 d'abril de 1503.

Ascens al tron navarrès

El 1517, a la mort de la seva mare, va recollir la seva herència i no va tardar a iniciar negociacions amb Carles I per la restitució completa del Regne de Navarra, a Noyon el 1516, i a Montpeller el 1518, sense èxit, fins que el 1521 va decidir anar a la guerra i va obtenir el suport del rei de França. Tropes franceses enviades pel rei Francesc I de França, on destacaven les comandades per Andreu de Lesparre, van entrar a Navarra i van ocupar Pamplona però els ocupants, en lloc de fer-ho en nom d'Enric II, ho feren pel rei de França. Els navarresos es van oposar als francesos. Les tropes franceses van ser derrotades a Logronyo i Noain al juny del 1521 i els castellans van vèncer a Esquirós i van entrar a Pamplona, conquerint altre cop l'Alta Navarra, si bé la Baixa Navarra (la part més enllà dels Pirineus, i situada avui en dia en territori fracès) fou evacuada per motius de seguretat i en aquesta part és on va conservar el títol Enric II.

Es va construir a la Baixa Navarra la fortalesa de Navarrenx, per fer front a un eventual atac castellà i es van plantejar opcions diplomàtiques, com el casament de la filla i hereva d'Enric, Joana, amb Felip, fill i hereu de Carles I, opció que va fracassar per l'oposició del rei de França.

El 1525, combatent per França, fou fet presoner a Pavia, però es va poder escapar.

Núpcies i descendents

El 24 de gener de 1527 es va casar a Saint-Germain-en-Laye, prop de París, amb Margarida d'Angulema, filla de Carles d'Angulema i Lluïsa de Savoia, i germana de Francesc I de França. D'aquesta unió nasqueren:


Va morir a Pau el 29 de maig de 1555 i el va succeir la seva filla Joana III de Navarra, coneguda per Joana d'Albret.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric II de Navarra


Precedit per:
Caterina I
Rei de Navarra
15171555
Succeït per:
Joana III