Lleó Diaca

Lleó Diaca (Leo o Leon Λεών ) fou un historiador bizantí del segle X del que es coneix molt poc de la seva vida personal. Va néixer a Caloe, al peu del Mont Tmolos prop de les fonts del Caistros, fill de Basili. Va anar a Constantinoble on va seguir els seus estudis (966) on fou partidari de Nicèfor III Focas, i ell mateix es descriu com un jove en aquest temps (hauria nascut vers el 950) . Era a Àsia quan fou deposat el patriarca Basili I de Constantinoble i fou elegit el seu successor Antoni III (973 o 974) i explica que en aquest temps va veure dos bessons d'uns trenta anys ajuntats pels costats.

Fou ordenat diaca i com a tal va acompanyar a Basili II en la seva desgraciada campanya contra els búlgars el 981; després del setge de Tralitza (antiga Sàrdica) es va escapar per poc de la captivitat i va fugir a terres segures. Més tard ja no se sap res però la seva historia es va escriure després del 989, ja que esmenta la revolta i mort de Focas Bardes que va passar aquest any.

Va viure probablement fins almenys el 993, ja que diu que l'emperador Basili II va restaurar en sis anys la cúpula de Santa Sofia destruïda per un terratrèmol que va passar el 987.

Les seves obres són:

• 1. Ἱστορία Βιβλίοις ύ, Historia Libris decem
• 2. Oratio ad Basilium Imperatorem
• 3. Homilia in Michaelem Archangelum.

De les dos darreres es conserva un exemplar. La història inclou un relat de l'expedició a Creta de Nicèfor Focas sota Romà II (959), la mort de Joan I Zimisces (975), les victòries de l'emperador Nicèfor i Zimisces sobre els musulmans a Cilícia i Síria i la reconquesta d'aquestes terres o de gran part d'elles; i les guerres contra búlgars i russos.