Conó (almirall): diferència entre les revisions
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Conó''' (''Conon'' Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC. El 413 aC era a Naupacte al front de la flota atenenca per impedir a [[Co...». |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 15: | Línia 15: | ||
Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les muralles del [[Pireu]]. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa [[Tirabazos]], i les intrigues d'[[Antàlcides]], van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a [[Xipre]] on va morir deixant hereu al seu fill [[Timoteu]]. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure [[Pausànies]]. |
Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les muralles del [[Pireu]]. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa [[Tirabazos]], i les intrigues d'[[Antàlcides]], van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a [[Xipre]] on va morir deixant hereu al seu fill [[Timoteu]]. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure [[Pausànies]]. |
||
[[Categoria:Militars |
[[Categoria:Militars atenencs]] |
||
Revisió del 19:19, 3 ago 2007
Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.
El 413 aC era a Naupacte al front de la flota atenenca per impedir a Corint enviar ajut a Siracusa, i en el combat naval que va lliurar no hi va haver una victòria clara.
El 410 aC fou nomenat estrateg i enviat a Còrcira. El [409 aC] fou estrateg junt amb Trasibul i Alcibíades. El 406 aC fou nomenat com el primer de deu generals que havien de substituir a Alcibíades. Després d'algunes operacions militars es va haver de refugiar a Mitilene on fou bloquejat per Cal·licràtides. Després de la batalla de les Arginuses fou cridat a Atenes però mentre altres generals foren eliminats, ell va retenir el comandament.
El 405 aC la flota atenenca fou derrotada a Egospòtams per Lisandre. Conó es va escapar amb 8 vaixells i va buscar asil a Xipre on governava el seu amic Evàgores.
Va romandre allí uns anys fins que la guerra entre Atenes i Esparta es va reprendre; fou llavors que va passar al servei de Pèrsia i fou nomenat cap de la flota persa (397 aC). Va ser atacat per l'almirall espartà Farax a Caunus, però el va rebutjar, i després va aconseguir separar Rodes de l'aliança amb Esparta.
El 395 aC va estar a la cort persa on va obtenir el nomenament del seu aliat, el sàtrapa Farnabazos, com el seu col·lega en el comandament. Va guanyar una victòria decisiva sobre l'almirall esparta Pisandre a Cnidos i després, junt amb Farnabazos, va expulsar als governadors espartans de les ciutats asiàtiques i va donar la llibertat a les ciutats.
El 394 aC va cobrar taxes a les ciutats de l'Hel·lespont i el 393 aC junt amb Farnabazos, va anar amb la flota a la costa de Lacònia i va assolar la vall del Pamisos i es va apoderar de l'illa de Citera (Cythera). Llavors es va dirigir a Corint mentre Farnabazos va tornar a la seva satrapia.
Poc després Conó va tornar a Atenes on fou rebut amb entusiasme i va restaurar les muralles del Pireu. Les negociacions iniciades per Esparta amb el sàtrapa Tirabazos, i les intrigues d'Antàlcides, van aconsellar a Atenes d'enviar a Conó, però aquest fou empresonat per Tirabazos i segons alguns se'l va enviar a l'interior essent executat pel camí, i segons altres es va escapar a Xipre on va morir deixant hereu al seu fill Timoteu. La seva tomba i la del seu fill encara les va veure Pausànies.