Pierre-Antoine Dupont de l'Étang

Dupont de l'Étang

Pierre-Antoine, comte Dupont de l'Étang (Chabanès, Charente, 14 de juliol de 1765 - 9 de març de 1840), general francès durant les Guerres napoleòniques.

Fill de família noble, era germà de Pierre Antoine Dupont-Chaumont, també comte i general. Inicià la seva carrera militar amb 19 anys, 1784 a la legió francesa, amb el grau de sotstinent i va servir als Països Baixos. L'any 1791 serví como sotstinent en el 12é regiment d'infanteria. El 10 de juny de 1792 rep la creu de Cavaller de Sant Lluís de mans del rei Lluís XVI per les seves accions en l´afer de Pas-de-Baisieux i aquest mateix any ascendeix a tinent coronel. L'any 1793 ascendí a coronel i a general de brigada, servint a l'Estat Major de l'Exèrcit del Nord.

L'any 1795 és nomenat director del Gabinet Topogràfic d'història militar creat pel Directori, de la mà de Carnot. El 2 de maig de 1797 és ascendit a general de divisió i director del departament de guerra.

La lleial adhesió de Dupont al Primer Cònsol durant el cop d'estat d'el 18 de Brumari li valgué el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.

Intervingué en la campanya d'Itàlia (1799 - 1800), participant, entre d'altres, a la batalla de Marengo contra els austríacs.

L'any 1804 fou nombrat Gran oficial de la Legió d'Honor. Durant la campanya del Danubi el 1805, com a líder de la 1ª Divisió del 6^e Cos sota les ordres del mariscal Ney, es féu valedor de les majors distincions, especialment en l'acció de Albeck-Haslach, en la que evità la fugida dels austríacs durant la batalla d'Ulm, contribuint a l'aïllament i la captura del general austríac Mack i el seu exèrcit. La Batalla de Friedland el féu encara més famós.

A finals de desembre del 1807 és enviat a combatre a la Guerra del Francès. El 26 de desembre entra a Vitòria, el 12 de gener de 1808 a Valladolid, l'11 d'abril a Aranjuez, el 24 a Toledo i el 2 de juny a Andújar. Per aquesta època el seu prestigi arriba al zenit.

«	[...] no hi ha en l'Imperi un general de divisió amb la classe de Dupont. L'opinió de l'exèrcit, d'acord amb el benentès del sobirà, el portarà al primer rang de la milícia; i quan parteixi cap a Andalusia, hom no dubta que trobarà a Cadis el seu bastó de mariscal.	»
— General Maximilien Sébastien Foy, Història de la guerra dins la península

Després de l'aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid, la situació de l'exèrcit francès empitjorà. Dupont marxà cap a Còrdova amb la Divisió Barbou, composta per uns 12.000 homes on entrà el 7 de juny, i on un tret del veí Pedro Moreno va ferir al mariscal i li va matar el cavall, així que els francesos en revenja van saquejar la ciutat durant tres dies. En arribar Alcolea es troba amb la resistència dels espanyols dirigits pel general Echavárri, mentre que el general Castaños, amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaça de col·lapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedeix fins a Andújar i Bailén, on es trobà amb tot l'exèrcit espanyol que el derrotà.

Representació de la Rendició de la Batalla de Bailén

Tots el mèrits obtinguts fins al moment desaparegueren. Després de la derrota a la Batalla de Bailén, Dupont fou culpat per Napoleó del desastre, fou empresonat en arribar a França, juntament amb altres generals vençuts i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissió especial. Pel dictamen de la comissió, Dupont fou privat de tots els seus graus, títols i condecoracions, esborrat el seu nom de l'anuari de la Legió d'Honor, prohibint-se-li l'ús de l'uniforme militar i del títol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tancà a la presó.

Quan Lluís XVIII retornà al tron de França l'excarcerà i li restituí tots els honors i propietats. El 3 de desembre de 1814, el rei l'anomena Ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaçat pel general Soult.

Durant el govern dels cent dies, Napoleó el tornà a degradar i empresonar. Fou, altre cop, restituït a la tornada del Borbons. El 19 de setembre de 1815 fou nomenat ministre d'Estat i membre del consell privat del rei.

Després de fer de diputat per la Cherente des de 1815, el 1830 renuncià i el 1832 es retirà de l'exèrcit a l'edat de 66 anys.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre-Antoine Dupont de l'Étang

• Guia en línia «Bicentenari de la Batalla de Bailen» (castellà)