Joaquim Santasusagna i Vallès: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
'''Joaquim Santasusagna i Vallès''' ([[Reus]], [[1899]] - [[1982]]) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural que va desenvolupar la seva tasca al llarg del [[segle XX]]
'''Joaquim Santasusagna i Vallès''' ([[Reus]], [[1899]] - [[1982]]) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural que va desenvolupar la seva tasca al llarg del [[segle XX]]
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista fins que en fundar-se [[Acció Catalana]] s'afilià al nou partit. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar [[Estat Català]]. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. Fou redactor de la ''Revista del Centre de Lectura''. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de [[Les Circumstàncies]], portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari ''Estat Català''. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i publicà tres guies amb [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] sobre la [[Serra de Prades]], [[Serra de La Llena]] i el [[Serra de Montsant |Montsant]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de [[Pau Font de Rubinat]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Coses de Reus|pàgines=127|lloc=Reus|editorial=Pragma|any=2006|isbn=9788493495206}}</ref> .
Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista fins que en fundar-se [[Acció Catalana]] s'afilià al nou partit. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar [[Estat Català]]. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. Fou redactor de la ''Revista del Centre de Lectura''. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de [[''Les Circumstàncies'']], portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari ''Estat Català''. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i publicà tres guies amb [[Josep Iglésies i Fort|Josep Iglésies]] sobre la [[Serra de Prades]], [[Serra de La Llena]] i el [[Serra de Montsant |Montsant]]. En acabar la [[guerra civil espanyola]] treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de [[Pau Font de Rubinat]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Coses de Reus|pàgines=127|lloc=Reus|editorial=Pragma|any=2006|isbn=9788493495206}}</ref> .
A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat.
A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat.



Revisió del 09:08, 22 gen 2014

Joaquim Santasusagna i Vallès (Reus, 1899 - 1982) fou un notable geògraf, escriptor i activista polític i cultural que va desenvolupar la seva tasca al llarg del segle XX Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista fins que en fundar-se Acció Catalana s'afilià al nou partit. Fracassà en l'intent de crear un escamot a Reus a fundar Estat Català. El 1930 s'acostà de nou a Acció Catalana sense afiliar-s'hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català. Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura. Entre 1930 i 1936 redactà la majoria d'editorials de ''Les Circumstàncies'', portaveu d'Acció Catalana i col·laborà durant la guerra al setmanari Estat Català. Excursionista actiu, en teoritzà la pràctica i publicà tres guies amb Josep Iglésies sobre la Serra de Prades, Serra de La Llena i el Montsant. En acabar la guerra civil espanyola treballà en un banc i fou mentor dels escriptors reusencs de la postguerra, organitzant entre 1945 i 1946 diversos actes de resistència cultural. La seva obra més ambiciosa és la història de l'aportació reusenca a la cultura escrita en català fins al 1900, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, sobretot de Pau Font de Rubinat[1] . A la seva ciutat natal hi té un carrer dedicat.

Obres

  • Present i futur del catalanisme (1932)
  • Del Camp de Tarragona a l'Ebre (1934).
  • Les serres encantades: impressions pirinenques (1936)
  • Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 (1949)
  • Definició de l'excursionisme (1959)
  • A eixam: discursos i conferències (1968)
  • Memòries d'un muntanyenc (1969)
  • L'escampall: articles de caràcter excursionista (1971)
  • Paraules d'ahir: articles editorials de Les Circumstàncies (1974)

Bibliografia

  • Josep Iglésies, Pere Anguera. Joaquim Santasusagna: notícia bio-bibliogràfica. Reus: l’Ajuntament, 1982
  • X. Ferré. Nació i excursionisme: biografia intel·lectual de Joaquim Santasusagna. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006

Referències

  1. Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 127. ISBN 9788493495206. 

Enllaços externs