Bioestratigrafia: diferència entre les revisions
m Bot: corregint pronoms (1) |
m Corregit: en -> a assignar |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Whole_chitinozoan_cropped.jpg|thumb|Les restes fòssils anomenades [[Chitinozoa]] apareixen en sediments de tot el món]]La '''Bioestratigrafia''' és la branca de l'[[estratigrafia]] que se centra |
[[Fitxer:Whole_chitinozoan_cropped.jpg|thumb|Les restes fòssils anomenades [[Chitinozoa]] apareixen en sediments de tot el món]]La '''Bioestratigrafia''' és la branca de l'[[estratigrafia]] que se centra a assignar edats i correlacionar els estrats de les roques fent servir els [[fòssil]]s que contenen. Normalment la intenció és correlacionar demostrant que un horitzó particular en una secció geològica representa el mateix període de temps que un altre horitzó dins una altra secció. Els fòssils són utils perquè els [[sediment]]s de la mateixa edat poden tenir un aspecte completament diferent per les variacions locals per causa de l'ambient sedimentari. Per exemple una secció pot haver estat feta amb [[argila]] i [[marga]] mentre una altra pot tenir més [[guix]] i pedra calcària, però si el registre d'espècies fòssils és similar, els dos sediments probablement s'hauran format al mateix temps. |
||
Els [[ammonit]]s, [[graptòlit]]s, [[arqueociàtid]]s i [[trilobit]]s són fòssils indicadors que es fan servir àmpliament, a tot el món, en bioestratigrafia. [[Microfòssil]]s com [[acritarcha]], [[chitinozoa]], [[conodonta]], [[dinoflagellata]], [[pol·len]], [[Espora (vegetal)|espores]] i [[foraminifera]] també es fan servir amb freqüència. |
Els [[ammonit]]s, [[graptòlit]]s, [[arqueociàtid]]s i [[trilobit]]s són fòssils indicadors que es fan servir àmpliament, a tot el món, en bioestratigrafia. [[Microfòssil]]s com [[acritarcha]], [[chitinozoa]], [[conodonta]], [[dinoflagellata]], [[pol·len]], [[Espora (vegetal)|espores]] i [[foraminifera]] també es fan servir amb freqüència. |
||
Revisió del 13:08, 24 gen 2014
La Bioestratigrafia és la branca de l'estratigrafia que se centra a assignar edats i correlacionar els estrats de les roques fent servir els fòssils que contenen. Normalment la intenció és correlacionar demostrant que un horitzó particular en una secció geològica representa el mateix període de temps que un altre horitzó dins una altra secció. Els fòssils són utils perquè els sediments de la mateixa edat poden tenir un aspecte completament diferent per les variacions locals per causa de l'ambient sedimentari. Per exemple una secció pot haver estat feta amb argila i marga mentre una altra pot tenir més guix i pedra calcària, però si el registre d'espècies fòssils és similar, els dos sediments probablement s'hauran format al mateix temps.
Els ammonits, graptòlits, arqueociàtids i trilobits són fòssils indicadors que es fan servir àmpliament, a tot el món, en bioestratigrafia. Microfòssils com acritarcha, chitinozoa, conodonta, dinoflagellata, pol·len, espores i foraminifera també es fan servir amb freqüència.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bioestratigrafia |