La retirada: diferència entre les revisions
m Corregit: quilometres -> quilòmetres |
m Corregit: en -> a internar |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Caixa Història de Catalunya}} |
{{Caixa Història de Catalunya}} |
||
[[Fitxer:Col-des-Balistres nov 2005 hommage.jpg|thumb|Homenatge al [[coll dels Belitres]] dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el [[Pirineu]] per [[Portbou]]-[[Cervère]] en febrer de [[1939]]]] |
[[Fitxer:Col-des-Balistres nov 2005 hommage.jpg|thumb|Homenatge al [[coll dels Belitres]] dedicat als "republicans i internacionalistes" que van travessar el [[Pirineu]] per [[Portbou]]-[[Cervère]] en febrer de [[1939]]]] |
||
'''La retirada''', en [[català]],<ref name=moulins>[http://www.la-croix.com/article/index.jsp?docId=2369113&rubId=786 Argelers recorda el camp de concentració dels republicans] article publicat al diari francès ''La Croix'', [[27 de març]] de [[2009]]. {{fr}}</ref> és com es coneix a [[Catalunya Nord]] i a [[França]] l'èxode republicà, és a dir, l'[[emigració]] a peu de famílies senceres de l'altra banda dels [[Pirineu]]s a partir de l'hivern de [[1939]], quan [[Barcelona]] va caure en mans dels [[franquistes]] durant la [[guerra civil espanyola]], i a la gestió que d'aquesta va fer l'Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l'Administració francesa va consistir |
'''La retirada''', en [[català]],<ref name=moulins>[http://www.la-croix.com/article/index.jsp?docId=2369113&rubId=786 Argelers recorda el camp de concentració dels republicans] article publicat al diari francès ''La Croix'', [[27 de març]] de [[2009]]. {{fr}}</ref> és com es coneix a [[Catalunya Nord]] i a [[França]] l'èxode republicà, és a dir, l'[[emigració]] a peu de famílies senceres de l'altra banda dels [[Pirineu]]s a partir de l'hivern de [[1939]], quan [[Barcelona]] va caure en mans dels [[franquistes]] durant la [[guerra civil espanyola]], i a la gestió que d'aquesta va fer l'Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l'Administració francesa va consistir a internar-los a precaris [[camps de concentració francesos]] que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.<ref name=mume>[http://www.museuexili.cat/index.php/ca/espais-de-memoria/retirada-i-camins-de-lexili-de-lalt-emporda.html Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939] Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, [[Generalitat de Catalunya]], [[Universitat de Girona]], Patrocinat per la [[Diputació de Girona]], el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la [[Unió Europea]] i altres. {{ca}} {{es}} {{fr}} {{en}}</ref> |
||
Entre gener i febrer de [[1939]] unes 500.000 persones<ref name=mume/><ref name=moulins/> de diferents [[ideologia|ideologies]] van travessar els Pirineus per l'[[Alt Empordà]], la [[Cerdanya]] i el [[Ripollès]]. Encara avui és qualificat a França d'"èxode" massiu espanyol. Més de la meitat<ref name=mume/> van tornar a l'[[Espanya]] [[franquista]]. |
Entre gener i febrer de [[1939]] unes 500.000 persones<ref name=mume/><ref name=moulins/> de diferents [[ideologia|ideologies]] van travessar els Pirineus per l'[[Alt Empordà]], la [[Cerdanya]] i el [[Ripollès]]. Encara avui és qualificat a França d'"èxode" massiu espanyol. Més de la meitat<ref name=mume/> van tornar a l'[[Espanya]] [[franquista]]. |
||
Revisió del 14:19, 24 gen 2014
La retirada, en català,[1] és com es coneix a Catalunya Nord i a França l'èxode republicà, és a dir, l'emigració a peu de famílies senceres de l'altra banda dels Pirineus a partir de l'hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la guerra civil espanyola, i a la gestió que d'aquesta va fer l'Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l'Administració francesa va consistir a internar-los a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condicions d'habitabilitat i salubritat.[2]
Entre gener i febrer de 1939 unes 500.000 persones[2][1] de diferents ideologies van travessar els Pirineus per l'Alt Empordà, la Cerdanya i el Ripollès. Encara avui és qualificat a França d'"èxode" massiu espanyol. Més de la meitat[2] van tornar a l'Espanya franquista.
Part d'aquestes persones (homes, dones, nens, vells, militars, civils, etc.),[2] van ser deportades a Espanya, on van ser assassinades, empresonades o ingressades en camps de concentració i a treballs forçats. Alguns van ser enviats a camps nazis a Alemanya.[2] Els que van quedar a França van desaparéixer, van estar obligats a fer treballs forçats o van ser tancats en camps de concentració.
Context
La guerra civil espanyola havia estat seguida a tota Europa pel que podia significar en un canvi de govern proposat per anarquistes o marxistes. En acabar, ràpidament van arribar als mitjans de comunicació francesos fotos espectaculars on semblava que pobles sencers travessaven el Pirineu amb poques possessions, buscant refugi temporal front als feixistes o lluitar contra ells dins del que seria la segona guerra mundial.
Reacció polèmica
El govern de l'estat francès considera que "no hi havia alternativa" i temien que les seves idees i accions s'exportessin a França amb ells. Temien també els governs espanyol i alemany, dos països fronterers amb França que hi podien atacar pel nord i pel sud alhora, amb un resultat molt més greu pels francesos que quan van ser envaits només pels alemanys.
Camps de concentració
França va rebre als republicans exiliats d'Espanya a camps de concentració insalubres, sense condicions sanitàries, abric ni aigua potable, als quals molts van morir assassinats, per tortures, desnutrició o diverses malalties. Alguns d'aquests van estar a Argelers,[2] Argelèrs de Gasòst,[3] Sant Cebrià de Rosselló,[2] Ribesaltes,[2] El Barcarès,[2] Bram,[4] Gurs,[5][6] etc.
Camp de concentració d'Argelers
A Argelers, a només vint quilòmetres de la frontera, es va construir el primer "camp de concentració", en mots del Ministeri de l'Interior francès de l'època, per a tancar els refugiats del bàndol republicà de la Catalunya Sud. Entre 1939 i 1941 hi van morir 216 persones, de les quals 70 eren nens petits.[1]
No tenia aigua potable i pràcticament tampoc hi havia res per menjar. Com que no hi havia sostre, els refugiats excavaven forats a la sorra per a poder-se protegir del vent i del fred que fèia sobretot a la nit. Més tard, malgrat l'oposició inicial dels vigilants, alguns van aconseguir construir una mena de "xaboles", o estructures lleugeres amb un tros de roba com a sostre. Hi havia rates i puces.[1]
L'actual batlle d'Argelers, Pierre Aylagas, és fill d'un dels republicans que van travessar els Pirineus.[1]
Associacions
El 1999 es va crear l'associació Fils et filles de républicains espagnols et enfants de l'exode (en català Fills i filles de republicans espanyols i infants de l'èxode), presidida per Serge Barba i que treballa per la memòria històrica fent xerrades a les escoles i organitzant exposicions itinerants. El 2010, per exemple, el tema de les exposicions va ser "Resistir amb creativitat als camps de concentració francesos entre 1939 i 1944", i el 18 de desembre de 2010 van rendre homenatge als nens morts a Argelers en l'anomenat cementiri dels Espanyols.[7] El 2009 aquesta entitat va rebre la Creu de Sant Jordi.[8]
Cultura popular
El tema de "la retirada" encara no és un assumpte fàcil d'abordar ni a Espanya ni a França.[9] Així com els camps de concentració alemanys han estat àmpliament abordats al món del còmic, del cinema, la literatura, etc. aquests camps de concentració que les autoritats franceses van reservar als refugiats de la guerra civil espanyola no entren als plans d'estudis francesos ni espanyols, per bé que sí n'entren als primers, per exemple, el d'Auschwitz i el de Mauthausen.[9]
Al segle XXI, el nombre de descendents d'exiliats que volen conéixer perquè són francesos amb cognom espanyol és creixent.[9] També comencen a haver expressions culturals que tracten el tema, com per exemple la novel·la Les mille et un jours des Cuevas, de l'escriptor i dramaturg francès Juan Manuel Florensa, inspirant-se en la seva família, i publicat a França en gener de 2011.[10] Florensa va néixer a la presó de Vilafranca de Lauragués, on van tancar la seva mare mentre el seu pare es trobava al Camp d'Argelers, i el seu avi va ser torturat pels francesos fins a la mort.[9] Al llibre descriu la fugida del franquisme per part del protagonista, Antonio Cuevas, i com ell acaba al camp d'Argelès amb altres refugiats, mentre que d'altres ho fan a Bram o Sant Cebrià.[9] Detalla així les condicions extremes i inhumanes a les quals van viure, a la intempèrie, sense aigua potable ni menjar ni condicions sanitàries, a més de tortures i assassinats.[9] El llibre ha estat molt ben rebut a França.[9]
Vegeu també
- Camps de concentració francesos
- Camps de concentració franquistes
- Camp de Gurs
- Maternitat d'Elna
- René Grando
- Jaume Queralt
- Xavier Febrés
- Marie-Louise Roubaud Revilla
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Argelers recorda el camp de concentració dels republicans article publicat al diari francès La Croix, 27 de març de 2009. (francès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939 Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, Patrocinat per la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la Unió Europea i altres. (català) (castellà) (francès) (anglès)
- ↑ El campo de Gurs fue sinónimo de resistencia vasca: El centro de concentración francés albergó a 6.555 prisioneros de Euskadi durante seis años, de Mikel Medina beitia, publicat a El Diario Vasco, 30 d'agost de 2006. (castellà)
- ↑ Bram (Occitània) Enciclopèdia Catalana (català)
- ↑ Víctor Modrego Ávila, preso en el campo de concentración de Gurs (Francia) al terminar la guerra civil, a l'especial Víctimas Navarras del Holocausto del Diario de Navarra, maig de 2005. (castellà)
- ↑ "El Gobierno vasco homenajeó a los refugiados vascos en el campo de Gurs (Francia)", diari Deia, 27 de maig de 2006. (castellà)
- ↑ Fils et filles de républicains espagnols et enfants de l'exode, FFREEE (francès)
- ↑ La FFREE rep a Barcelona la Creu de Sant Jordi de mans del president Montilla 21 d'abril de 2009. (francès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Un relato del exilio, de Laia Zieger, publicat a El Periódico, pàg. 50, del 24 d'abril de 2011. (castellà) (català)
- ↑ Les mille et un jours des Cuevas (en català, "Els mil i un dies dels Cuevas"), de Juan Manuel Florensa. Editorial Albin Michel, 2011. ISBN 2226215166 (francès)
Bibliografia
- Les camps du mépris. Des chemins de l’exile a ceux de la résistance (1939-1945), de Jaume Queralt, René Grando i Xavier Febrés, prefaci de Bartolomé Bennassar. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2004. (francès)
- Vous avez la mémoire courte: 1939. 500.000 républicains venus du Sud "indésirables" en Roussillon, de Jaume Queralt, René Grando i Xavier Febrés (Marcèvol-Vinçà: Éditions du Chiendent, 1981). (en francès)
- La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats, d'Assumpte Montellà i Carlos, amb els testimonis d'Elisabeth Eidenbenz, Remei Oliva, María García i Joana Pasqual. Badalona: Ara Llibres, 2005. (català)
- De la frontière aux barbelés. Les chemins de la Retirada 1939, de Gwenaëlle Moulins. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2009. ISBN 978-2849740866 (francès)
- La Retirada, de Josep Bartolí i Laurence Garcia. Il·lustracions de George Bartolí. Arles: Editorial Actes Sud. 2009. ISBN 978-2-7427-8040-2 (francès)
- Camp d'Argelers (1939-1942), de Felip Solé i Grégory Tuban. Valls: Cossetània Edicions, 2011. ISBN 978-84-9791-797-1 (català)
- Bibliografia de la Guerra Civil i de l'Exili a la pàgina del Museu Memorial de l'Exili, La Jonquera.
Enllaços externs
- Museu Memorial de l'Exili, Memorial Democràtic, La Jonquera.
- La retirada Història del Rosselló (francès)
- Testimonis de l'exili del 39