Diferència entre revisions de la pàgina «Ús lingüístic»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Íbid +Ibid)
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ))
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Íbid +Ibid))
 
== Tipus==
Segons [[Aracil]] es poden distingir dos tipus d'ús lingüístic: l'[[ús intencional]] i l'[[ús convencional]].<ref name="ÍbidIbid">ÍbidIbid., p. 85.</ref> L'ús fa referència a la intenció concreta de cada parlant en usar una llengua determinada. Podríem dir-ne també ús subjectiu. La intenció és l'única variable que l'usuari d'un idioma pot controlar individualment d'una forma estricta, encara que sempre hagi d'estar lligada a un referent sociocultural que faci possible la comunicació amb la resta de la comunitat de parlants de la llengua concreta.
Les variacions intencionals del llenguatge, com diu Aracil, són usos d'un idioma que sonen fora de lloc, que no es circumscriuen dins les normes corrents de l'ús lingüístic.
 
Aquest ús intencional no només es pot usar en situacions humorístiques, també es pot usar intencionalment una llengua o registre lingüístic en un àmbit que no li és propi com a reivindicació, amb intenció de fer-lo propi, per a dur a terme un canvi.
En aquest cas, un ús lingüístic intencional constant pot transformar les [[normes d'ús lingüístic]] i per tant, esdevenir motor de canvi en els processos de [[substitució]] i [[normalització lingüística]]. Per tant, l'ús lingüístic no es un mecanisme immodificable, perquè una suma d'intencions de molts parlants en diferents situacions d'ús pot arribar a provocar canvis en les normes d'ús lingüístic convencional de les llengües. De tot plegat se'n desprèn que “l'ús intencional és, doncs, l'únic recurs de canvi sociolingüístic que depèn exclusivament dels parlants”.<ref name="ÍbidIbid"/>
 
La intenció és una variable sociolingüística que s'ha d'estudiar amb deteniment, ja que és un factor potencial de canvi lingüístic, per què l'ús lingüístic contribueix a recuperar la llengua.
 
L'ús convencional (o ús objectiu) està subjecte a un conjunt o sistema de normes d'ús que no poden ser transgredides, si no es vol perjudicar la comprensió entre els parlants, i que ens acostaria al que coneixem com a llenguatge estàndard. És anomenat ús lingüístic convencional perquè s'adapta a l'ús d'una societat (considerat com a ús normal). Es fa ús convencional d'un idioma quan l'utilitzem en tots els seus àmbits ús, seguint les indicacions de la seva normativa i segons les seves normes d'ús comunes.<ref>ÍbidIbid., p. 85-87.</ref>
 
== Notes ==
851.856

modificacions

Menú de navegació

Espais de noms

Variants