Dolçaina: diferència entre les revisions
m Revertides les edicions de 83.42.192.183 (discussió) a l'última versió de Jaumeortola |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de [[canya (música)| llengüeta doble]], com l'[[oboè]], suggereix que podria aparèixer després dels instruments de [[canya (música)| llengüeta simple]], com ara el [[clarinet]]. |
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de [[canya (música)| llengüeta doble]], com l'[[oboè]], suggereix que podria aparèixer després dels instruments de [[canya (música)| llengüeta simple]], com ara el [[clarinet]]. |
||
El so de la dolçaina valenciana |
El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d'un bon dolçainer es pot sentir a molta distància. |
||
==Parts== |
==Parts== |
||
Revisió del 18:40, 25 gen 2014
 | |
| Tipus | oboès simples de tub cònic  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 422.113 |
Mostra d'àudio | La Muixeranga (Xavi Richart) |
| Vegeu també | |
La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits. Per aquesta forma cònica i no cilíndrica, especialment al final, se li donava antigament el nom de trompa. El qui toca la dolçaina és un dolçainer. En la classificació de Hornbostel-Sachs es troba en el grup 422.12, dels aeròfons de llengüeta doble i tub cònic.
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la valenciana, la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, i el Bolin-Gozo del País Basc.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet.
El so de la dolçaina valenciana és viu i penetrant, i en mans d'un bon dolçainer es pot sentir a molta distància.
Parts
La dolçaina valenciana està composta de la pipa, el tudell, el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen allò que s'anomena pròpiament dolçaina, sent la resta (la pipa i el tudell) complements. Tradicionalment les dolçaines s'han fabricat amb fusta autòctona, de ginjoler, boix, cirer, més modernament (els anys 70) de fustes tropicals, palisandres i granadillo i a partir de l'any 2007 Paco Bessó va fer les primeres dolçaines fetes de resina plàstica que, igualant molt la sonoritat de les de fusta, són més econòmiques i resistents i amb una compensació quant a l'afinació molt acceptable.
Ús
La dolçaina fa parella amb el tabalet, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. Bona cosa de la música popular valenciana es toca amb dolçaina i tabalet. Entre les melodies més belles per a ser tocada amb la dolçaina, en podem destacar la tonada de la muixeranga.
Actualitat
L'any 2009 es presentà, al teatre romà de Plovdiv (Bulgària) una dolçaina baixa creada en una colla de dolçainers de Bétera. L'instrument es creà després d'estudis sobre instruments antics. Fonamentalment, es tracta d'una còpia de les xirimites dels segles XIII I XIV.[1][2]
Referències
- ↑ Bétera (València) presenta una nova dolçaina basada en l'antiga xirimita dels segles XIII i XIV. Europapress, 27 de febrer de 2009.
- ↑ La dolçaina baixa es presenta en societat en Europa. Levante-EMV, 19 de setembre de 2009.
Vegeu també
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolçaina |
- dol-i-tab - Pàgina de la dolçaina i el tabalet
- El Club de la Dolçaina
- Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters
- Una altra pàgina de dolçaina i tabalet
- Inestable