José Bové: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:José Bové - Meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0188 2007-04-18 cropped.jpg|thumb|200px|José Bové ( |
[[Fitxer:José Bové - Meeting in Toulouse for the 2007 French presidential election 0188 2007-04-18 cropped.jpg|thumb|200px|José Bové (Tolosa, 2007)]] |
||
'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'[[antiglobalització]]. |
'''José Bové''' ([[Talença]], [[Gironda]], 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'[[antiglobalització]]. |
||
==Biografia== |
|||
El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència durant les lluites de [[Larzac]]. Aleshores es llicencià en filosofia. Refractari al servei militar, es declarà [[Objecció de consciència|objector de consciència]] i cercat per l'exèrcit francès troba refugi en una explotació agrària dels [[Pirineus]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars. |
El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència durant les lluites de [[Larzac]]. Aleshores es llicencià en filosofia. Refractari al servei militar, es declarà [[Objecció de consciència|objector de consciència]] i cercat per l'exèrcit francès troba refugi en una explotació agrària dels [[Pirineus]]. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars. |
||
| Línia 9: | Línia 11: | ||
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a [[Tolosa]] per destruir un camp de moresc transgènic. |
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a [[Tolosa]] per destruir un camp de moresc transgènic. |
||
Economistes liberals com en [[Xavier Sala i Martin]] l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.<ref>[http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2003/premigodo/premigodo2.htm La esperanza de África], article [[Premi Comte de Godó de Periodisme]] del [[2002]]. {{es}}</ref> Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del [[Food First|Institut for Food and Development Policy]] defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els |
Economistes liberals com en [[Xavier Sala i Martin]] l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.<ref>[http://www.columbia.edu/~xs23/catala/articles/2003/premigodo/premigodo2.htm La esperanza de África], article [[Premi Comte de Godó de Periodisme]] del [[2002]]. {{es}}</ref> Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del [[Food First|Institut for Food and Development Policy]] defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els països del sud com en els del nord ([[Sobirania alimentària]]). |
||
== |
== Referències == |
||
<references/> |
<references/> |
||
Revisió del 03:03, 30 gen 2014
José Bové (Talença, Gironda, 1953) és un líder camperol i sindical francès, considerat com un dels principals ideòlegs de l'antiglobalització.
Biografia
El seu pare és un científic d'origen luxemburguès especialista en malalties d'espècies vegetals i la seva mare és professora de ciències naturals. Es dedicava al conreu del camp, i va prendre consciència durant les lluites de Larzac. Aleshores es llicencià en filosofia. Refractari al servei militar, es declarà objector de consciència i cercat per l'exèrcit francès troba refugi en una explotació agrària dels Pirineus. El 1976 fou empresonat tres setmanes per envair instal·lacions militars.
Fundà el 1987 el sindicat agrari Confédération Paysanne (CP) i es casà amb Alice Monnier, una de les organitzadores de Gardarem Lo Larzac. El 1995 fou novament empresonat a Tahití per oposar-se a les proves nuclears de Mururoa, el 1996 novament per cremar conreus transgènics; i l’11 d'agost del 1999 per saquejar un McDonalds a Milhau i reivindicar el formatge de roquefort fet a mà. També va participar el 29 de novembre a la cimera de Seattle de l'OMC, on es va donar a conèixer. El 2002 fou arrestat i deportat d'Israel per entrevistar-se amb Yasser Arafat a Ramallah.
Sovint ha estat reconegut (i criticat) per donar suport als moviments independentistes de la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia, així el Congrés Popular del Kurdistan (kurd Kongra Gelê Kurdistan), organització considerada terrorista per la Unió Europea. Per a les presidencials franceses de 2007 va prometre un departament per al País Basc del Nord.
El 2005 fou condemnat a 4 mesos de presó a Tolosa per destruir un camp de moresc transgènic.
Economistes liberals com en Xavier Sala i Martin l'acusen de promoure una política econòmica global que promou l'eternització de la pobresa als països tercermundistes per motius egoistes i populistes.[1] Altres científics, en especial els organitzats a l'entorn del Institut for Food and Development Policy defensen, al contrari, que és el model econòmic ultraliberal impulsat els darrers trenta anys el que ha provocat una extensió imprevista de la fam i fet que la població ja no es pugui alimentar a ella mateixa arreu del món, tant en els països del sud com en els del nord (Sobirania alimentària).
Referències
- ↑ La esperanza de África, article Premi Comte de Godó de Periodisme del 2002. (castellà)
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bové |