Òlbia Pòntica: diferència entre les revisions
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-Mykolàïv +Mikolaiv) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
'''Òlbia''' ([[grec antic]]: Óλβια; [[llatí]]: '''Olbia'''; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'[[Regió d'Escítia|Escítia]], que Plini diu que fou anomenada inicialment '''Olbiòpolis '''i''' Milftòpolis''' i que també era anomenada ''[[Boristenes]]'' del nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat [[Dnièper]]) i del poble dels [[boristenites]] (''borysthenitae''). Hi van néixer [[Poseidonios]] un historiador i sofista, i [[Sphaeros]] un estoic deixeble de [[Zenó de Cítion]]. |
'''Òlbia''' ([[grec antic]]: Óλβια; [[llatí]]: '''Olbia'''; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'[[Regió d'Escítia|Escítia]], que Plini diu que fou anomenada inicialment '''Olbiòpolis '''i''' Milftòpolis''' i que també era anomenada ''[[Boristenes]]'' del nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat [[Dnièper]]) i del poble dels [[boristenites]] (''borysthenitae''). Hi van néixer [[Poseidonios]] un historiador i sofista, i [[Sphaeros]] un estoic deixeble de [[Zenó de Cítion]]. |
||
La ciutat era a la vora dreta de l'[[Hipanis]] (''Hypanis'', modern [[Buh Meridional]]), al [[liman]] del Buh Meridional just on es converteix en el [[liman del Dnièper-Buh]]. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes"),<ref>[http://archaeology.kiev.ua/journal/050902/sapozhnikov.htm ''Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX''] {{uk}}</ref> al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de [[ |
La ciutat era a la vora dreta de l'[[Hipanis]] (''Hypanis'', modern [[Buh Meridional]]), al [[liman]] del Buh Meridional just on es converteix en el [[liman del Dnièper-Buh]]. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes"),<ref>[http://archaeology.kiev.ua/journal/050902/sapozhnikov.htm ''Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX''] {{uk}}</ref> al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de [[Mikolaiv]], a l'[[província de Mikolaiv|óblast homònim]], [[Ucraïna]]. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels [[cal·lipides]] (''callipidae'') i [[alazons]] (''alazones''). |
||
Fou fundada pels [[Milet|milesis]] el [[655 aC]]. Fou visitada per [[Heròdot]]. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/[[201 aC]] esmenta als [[gàlates]] i ''sciris'' com els pitjors enemics de la ciutat. El [[58 aC]] [[Burebista]] va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega<ref>{{it}} J. Carcopino, ''Giulio Cesare'', Milano 1981, p.255-260</ref><ref>A. Piganiol, ''Le conquiste dei Romani'', Milano 1989, p.432-433 {{it}}</ref> però fou reconstruïda. [[Antoní Pius]] va ajudar a la ciutat contra els [[tauroscites]]. Fou altre cop destruïda a la invasió dels [[gots]] del [[250]] i ja no es va refer. |
Fou fundada pels [[Milet|milesis]] el [[655 aC]]. Fou visitada per [[Heròdot]]. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/[[201 aC]] esmenta als [[gàlates]] i ''sciris'' com els pitjors enemics de la ciutat. El [[58 aC]] [[Burebista]] va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega<ref>{{it}} J. Carcopino, ''Giulio Cesare'', Milano 1981, p.255-260</ref><ref>A. Piganiol, ''Le conquiste dei Romani'', Milano 1989, p.432-433 {{it}}</ref> però fou reconstruïda. [[Antoní Pius]] va ajudar a la ciutat contra els [[tauroscites]]. Fou altre cop destruïda a la invasió dels [[gots]] del [[250]] i ja no es va refer. |
||
Revisió del 10:30, 30 gen 2014
Òlbia (grec antic: Óλβια; llatí: Olbia; ucraïnès: О́львія) fou una ciutat grega d'Escítia, que Plini diu que fou anomenada inicialment Olbiòpolis i Milftòpolis i que també era anomenada Boristenes del nom del principal riu d'Escítia (riu ara anomenat Dnièper) i del poble dels boristenites (borysthenitae). Hi van néixer Poseidonios un historiador i sofista, i Sphaeros un estoic deixeble de Zenó de Cítion.
La ciutat era a la vora dreta de l'Hipanis (Hypanis, modern Buh Meridional), al liman del Buh Meridional just on es converteix en el liman del Dnièper-Buh. Les seves ruïnes es troben a l'espai natural de "Sto Mohyl" (Сто Могил, "100 tombes"),[1] al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km de Mikolaiv, a l'óblast homònim, Ucraïna. A la rodalia de la ciutat vivien les tribus dels cal·lipides (callipidae) i alazons (alazones).
Fou fundada pels milesis el 655 aC. Fou visitada per Heròdot. La ciutat fou normalment subjecte de prínceps escites però tenia un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta als gàlates i sciris com els pitjors enemics de la ciutat. El 58 aC Burebista va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega[2][3] però fou reconstruïda. Antoní Pius va ajudar a la ciutat contra els tauroscites. Fou altre cop destruïda a la invasió dels gots del 250 i ja no es va refer.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Òlbia Pòntica |
- ↑ Història de la recerca sobre Òlbia i Berezan: Abans de la fi del segle XIX (ucraïnès)
- ↑ (italià) J. Carcopino, Giulio Cesare, Milano 1981, p.255-260
- ↑ A. Piganiol, Le conquiste dei Romani, Milano 1989, p.432-433 (italià)