Samaria

Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שֹׁמְרוֹן Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, ente Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia d'Acrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord estava marcat per les muntanyes que des del mont Carmel anaven cap al sud-est. Foren els territoris de les tribus d'Efraïm i de Manasès. Literalment vol dir Muntanya de Vigilància, o Torre de Vigilància i s'usa per la part muntanyosa del nord de Cisjordània.

Segons la Bíblia, el territori de Xèmer fou comprat al seu propietari pel rei Omrí d'Israel, per la construcció d'una ciutat, que es va dir Shomeron (Samaria) com a nova capital del regne en lloc de Tirsà (vers 884 aC). En assiri fou coneguda com a "Beth-khumri" ("La casa-palau d'Omri").

Durant el regnat d'Acab fou assetjada per Ben Hadad II de Damasc i 22 reis vassalls, però fou rebutjat. Un segon atac també va fracassar al següent any. En temps de Joram, Ben Hadad va atacar altre cop la ciutat i quan estava a punt de conquerir-la va aixecar el setge en tenir notícies de què s'acostava un exèrcit desconegut.

Salmanassar V va envair el Regne d'Israel i va assetjar Samaria el 723 aC durant tres anys i fou finalment capturada per Sargon II. Les tribus de la zona foren deportades a Assíria.

La ciutat va existir sota assiris i babilonis però només va agafar importància sota els perses a partir de la segona meitat del segle VI aC quan Pèrsia va permetre el retorn dels jueus. La família local dels Sanballat i el govern dels sacerdots de Jerusalem van tenir considerables diferències.

El 332 aC la ciutat es va convertir en ciutat hel·lenística i quan els samaritans es van revoltar s'hi van establir milers de soldats macedonis. La ciutat fou destruïda per Joan Hircà el 108 aC però sota Alexandre Janeu tornava a estar poblada.

El 63 aC fou incorporada a la província romana de Síria i l'any 30 aC fou reanomenada Sebaste (Sebastos en grec és equivalent a Augustus). A finals del segle II fou reconstruïda quan Septimi Sever la va convertir en colònia.

Al segle V s'hi va fundar una basílica, ja que se suposa que fou el lloc d'enterrament de Sant Joan Baptista, i més tard s'hi va afegir un monestir; al segle XII els croats hi van construir una catedral que al segle XIII va esdevenir mesquita.

S'hi han fet excavacions el 1908, 1909, 1910, 1931, 1935 i als anys 60.

Referència

•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Samaria